'El discurso más difícil de mi vida'

És ben cert que quan et fan una sorpresa, quan et trobes en una situació inesperada, quan et topes amb alguna realitat no prevista la reacció acostuma a ser imprevisible i et fa dir coses que amb una situació de normalitat no diries o faries una discurs una mica més connectat i amb sentit.

No és d’estranyar doncs que les paraules de Rajoy al balcó de la seu del PP al carrer Gènova no sigui el paradigma d’un discurs coherent i adequat al moment i a la circumstància:  

Amigas y amigos. Bueno, eh...queridas amigas y amigos. Eh... Yo llevo militando en este partido toda mi vida. Empecé a los 22 años, cuando empezaba la democracia en España, pegando carteles. Como tantas y tantas personas del Partido Popular, hemos dado muchas batallas democráticas y muchas batallas electorales. Hemos ganado algunas, hemos perdido otras. Pero yo tengo que decir que me siento enormemente orgulloso de este partido que en los momentos más difíciles… No... No ha sido esta, como sabéis, una etapa fácil, dicho de otra forma, ha sido una etapa muy difícil. Pero este partido ha tenido coraje, ganas, determinación. Siempre había alguien, perdiendo o ganando, con una bandera del Partido Popular, que es la misma que la de España, defendiendo aquello en lo que cree. Queridos amigos, habéis ganado las elecciones porque habéis tenido fe en la victoria y porque la habéis perseguido. Bueno, bueno... Yo tengo que darles las gracias a todos. Y, desde luego, a todos lo que me acompañan aquí. No puedo citarlos... Solo voy a citar a mi mujer...Pero, pero, eh, muchas gracias, oye, muchas gracias a todos. “Buenas noches, bueno. Buenas noches... Bueno... Buenas noches, bueno... Oye, queridas amigas y amigos, oye. Os voy a decir una cosa. Este es el discurso más difícil de mi vida”.

Rajoy sorprès i potser una mica espantat

Havia guanyat les eleccions -previsible- i els havia guanyat sumant més vots i sumant fins a 14 escons més -imprevisible-.

S’entén que sigui "el discurso más difícil de mi vida”.

Segurament esperava guanyar però no amb el marge amb que ho ha fet.

I en conseqüència ara fruit de la victòria àmplia -per desgrat de molta gent- li ve molta feina al damunt, s’haurà d’arremangar i baixar a l’arena i batre’s de valent si vol seguir a la Moncloa.

Ara no podrà quedar-se assegut al sofà i tot fumant-se un “puro” com ha fet molts anys i veure passar les despulles dels seus adversaris que s’hauran barallat fins a la mort ordint pactes impossible i tirant-se els culpes els uns als altres ....

No ho té fàcil, però segurament menys difícil que després del 20-D i més fàcil del que li pronosticaven les enquestes fins al darrer moment i fins i tot veient a les 8 del vespre el sondeig fet a peu d’urnes. Rajoy, ell, Mariano ha superat les enquestes, les previsions, la demoscòpia, al PSOE, al sorpasso i a déu i sa mare. Rajoy ha guanyat .. però governarà...?

Un del marianòlegs més coneguts, el professor de Ciència i Política del departament de Sociologia y Ciència Política de la Universitat de Santiago el periodista i escriptor Anton Losada feia una dissecció del que segurament farà Rajoy en un article al Diario.es Hay que sumar 176: Mariano Rajoy no va a hacer mucho para ganar su investidura, salvo un par de llamadas y ofrecimientos vacíos. No le hace falta. La presión ambiental juega complemente a su favor. Sólo ha de esperar a ver quién cede primero bajo la enorme presión a su favor, si Rivera o Sánchez. No va a darles ni un vaso de agua, especialmente al líder de Ciudadanos. Hacerle el trabajo parece bastante estúpido......

Ha aprés Rajoy la lliçó de la primera volta electoral?. La inacció, el tancredisme, el deixar fer, li va anar bé, ara encara n’ha sortit reforçat però ara hi ha una veu generalitzada –amb molts matisos, naturalment- que cal que actuï i si no ho fa, perdrà el poc crèdit que ara té i actuar no li garanteix la investidura però com a mínim es palesarà que hi ha voluntat de ser protagonista de l’acció política, protagonisme que li dóna haver guanyat unes eleccions i fer-ho millorant resultats contra tot pronòstic. 

Una setmana després de les eleccions tot sembla enrocat. PSOE i C’s possibles, per activa o per passiva, grups que podrien facilitar la investidura de Rajoy sembla que de moment aquesta és la consigna, després, formades les corts i davant la pressió de semblar els culpables d’unes terceres eleccions podrien matisar el seu missatge.

I el PP ja va enviant, també, alguns missatges, possibilitat de canviar la llei d’educació, acceptar canvis en la constitució en la línia que demana el PSOE, revisar el finançament autonòmic, destitució de Fernández Diáz (que ja arribaria tard). ....En fi un seguit de cessions que podrien servir per gestionar una abstenció que en cas de no ser possible cap acord permetessin governar amb una minoria, molt minoria certament, però almenys hi hauria un govern, segurament de poca durada, però govern.

En la cimera de la UE, Rajoy a més de marcar estretament la posició a l’entorn de les aspiracions europees escoceses després del Brexit ha volgut comprometre als grups socialistes i liberals europeus perquè pressionin als seus aliats espanyols per no allargar massa la situació de manca de govern. Veurem les pressions fins on arriben. 

La primera data a tenir en compte és el dia 19, (dia de les Santes Justa i Rufina, patrones de Sevilla. Ah! la lideresa Susana Díaz) constitució de la mesa del Parlament, la seva composició podria donar algunes pistes de possibles acords i desacords.

Ja queda menys.