Una nova educació moral

Ian Gilbert, expert en educació emocional, pronuncia una conferència en l’acte de lliurament dels premis Princesa de Girona: Entrenar per ser lliure. “Ensenyar a ser emprenedor implica sortir de la pobresa per sempre”. L’esperit emprenedor, segons aquest profeta, ens ha de salvar del desastre. Hem d’educar la generació següent per a que siguin capaços de transformar el món, per a que sàpiguen gestionar tots els mals que els deixem en herència i que probablement acabaran amb la tercera guerra mundial. No ho dic jo, ho afirma ell i ho ha recollit la premsa ja que, com qualifica la revista IB és un dels quinze visionaris més destacats en el món de l’educació.

El senyor Gilbert pertany a un corrent de pensament que s’estén ràpidament pel deprimit i anèmic desert de la pedagogia transformadora. La seva nova educació és fonamentalment una formació de l’esperit, un adoctrinament en uns valors. Sota una aparença benèvola, altruista, fins i tot compromesa, el que s’està expandint és la creença en una escola de la qual s’han extirpat els últims reductes de pensament lliure. Vomito a sobre d’aquesta mena de propagadors de la desigualtat, del neoliberalisme moral.

Ara mateix, els mestres escolten discursos en els quals la paraula cooperació no existeix, ni tampoc generositat, crítica, revolta, justícia, fraternitat, dignitat… Visca la novetat! Els nous temps ho porten! Els futurs treballadors hauran de sortir a competir amb tot el món! Han de ser resilients! Han de ser flexibles! Adaptatius! Emprenedors! Si alguna cosa els va malament en la vida, que no es queixin! Que lluitin pels seus somnis! Tot el que succeeix depèn en última instància de tu! Tu ets els responsable de la teva vida, de si arribes o no a final de mes, de si t’han acomiadat o no, de si ets feliç o no. El nou paradigma de persona que ens estan venent és el treballador del mes dels casinos de Sheldon Adelson! Desigualtat? No sabem què és això, només sabem que hi ha persones que no han lluitat prou en la vida. Classes socials? Només dos, la dels triomfadors i la dels vençuts per la seva inoperància o ganduleria. Revolta? Primer sigues tu el qui s’adapta i competeix. Els hotels de Cadis que estan pagant als seus treballadors de la neteja 2,15 euros per habitació, sis hores sense descans i sense retribució els dies lliures els encantarà saber que els joves surten de l’escola amb aquestes idees.

Individualisme extrem. Aïllament extrem. Obediència cega al sistema. Assisteixo amb tristor i fàstic a l’ascens d’aquests valors en aquest estiu de formació. Els veiem als diaris promocionant-se i els patim en sessions innovadores d’experts. El gran mantra de la nova manera de fer: la creativitat per sobre de la memòria. La memòria ja no serveix, Google l’ha substituït. Qui necessita saber les coses de memòria si ho tenim a un clic de distància? M’esgarrifa pensar que la humanitat pugui cedir voluntàriament tot el seu saber, tota la seva capacitat a una empresa. Cedir a un poder el nostre cervell, al cap i a la fi. Mai havíem arribat a aquest extrem i, per sort, encara no hi som, però el rumb, la deriva que portem em resulta molt preocupant.

Perquè titular una conferència “entrenar per ser lliures” és ja d’entrada una declaració d’intencions. A mi em recorda el trist i cínic “el treball us farà lliures” que lluïa a l’entrada d’Auswitzch. A mi m’agradaria més una conferència que recordés a tothom que som lliures, naixem lliures. La llibertat és una característica de l’ésser humà, una part de la seva naturalesa. No s’ha d’entrenar, ni s’ha d’assolir, ni te l’han de concedir. També podríem recordar que ser emprenedor no garanteix absolutament res. És una promesa, una pastanaga. El sistema capitalista necessita per al seu funcionament que hi hagi pobres. És consubstancial. La riquesa d’uns és la necessitat d’altres. Mai serem tots rics, ni tan sols mai serem tots més o menys acceptablement autosuficients. En un ecosistema no tots poden ser el lleó. Hi ha d’haver un nombre molt més alt de zebres, i cucs, i mosques i herbes. Senzillament és així i prometre la baula més alta de la cadena tròfica a tothom és mentir.

Seré antiquat, però jo em quedo amb la llibertat, igualtat i fraternitat. Seré carca, però jo em quedo amb les benaurances. Seré il·lús, però jo no combrego amb aquesta nova moral.