-
A les verdes i a les madures
-
Sixte Moral
- Vilanova i la Geltrú
- 12-07-2016 14:38
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Truita la francesa, arròs a al cubana, Truita (de riu) a la navarresa, pop a la gallega, pollastre a la catalana, lluç a la Basca, bacallà a la bilbaïna, calamars a la romana, patates a la riojana .......i ara sortit de la cuina del cal PSC referèndum a la canadenca.
Miquel Iceta vol anar a la canadenca en el tema de l’encaix de Catalunya i Espanya.
La seva proposta ha esvalotat el galliner.
El plat se’ls ha indigestat a la seu del PSC.
Per cuinar un referèndum a la canadenca, calen forces ingredients. En el seu moment el Tribunal Constitucional canadenc va deixar clar que no hi havia a la constitució el dret a la secessió però que era possible assolir-la, però que calia fer-ho en el marc d’una reforma constitucional. A partir d’aquí es va formular la llei de la claredat on es recollien els requisits imprescindibles per l’acció secessionista, pregunta clar, majoria clara... i tot en un procés negociat.
La proposta explicitada ara per escrit d’Iceta –ja li havíem escoltat abans a ell i a la mateixa Chacón- ràpidament ha aixecat veus en contra de que un possible referèndum a la canadenca figuri en la ponència que hauran de discutir els militants, primer, i després els delegats al Congrés del PSC el mes de novembre.
No hi ha dubte que aquesta proposta, en un document que encara no han arribat a ser públic, és un proposta novedosa –altra cosa és dir si serà interessant- i que ha esdevingut protagonista, si hi ha fracàs en la reforma constitucional espanyola, o bé a Catalunya ho vota en contra doncs es reclama l’oferta del referèndum després de pactar amb la resta d’Espanya les condicions del referèndum de secessió.
Un referèndum a la canadenca. Vet aquí doncs que aquesta és una de les propostes estrella de la ponència política que el PSC debatrà els dies 5 i 6 de novembre en el seu congrés. L'actual direcció postula una consulta sobre la independència de Catalunya en cas de "fracàs" de la reforma constitucional que plantegen els socialistes.
La ideà no es nova ja que al llarg dels darrers temps tant Miquel Iceta com la llavors cap de llista per Barcelona Carme Chacón ja l’havien posat sobre la taula sense que el galliner s’esvalotés com ara.
Com era d’esperar la proposta formulada en la ponència ja ha aixecat el rebuig des de diversos sectors, naturalment des del PSOE ja han manifestat la seva voluntat de que no figuri en els temes de debat dels socialistes catalans i altres més sibil·linament diuen que la seva oposició és per una qüestió de formes, sobretot per fer-ho a través de la premsa i en els moments en que hi ha una negociació oberta per la investidura presidencial a Espanya, però aquesta demanda de puritat formal amaga, sens dubte, la voluntat de fons que és no plantejar aquest tema perquè a molts sectors del PSC ja els va bé la visió que té el mateix PSOE de l’encaix polític Espanya-Catalunya amb una difusa doctrina federal que ningú ha concretat amb detall. Potser no poden.
Per una banda sobta que aquets que ara carreguen contra les formes amb que ha aparegut la proposta callessin quan per l’art del “birlibirloque” (encantament) va desaparèixer del programa allò tant substancial de recollir programàticament. “dret a decidir a través d'un referèndum acordat en el marc de la legalitat”. Quan això va caure del programa sense cap mena de debat ni consulta a la militància ni explicat públicament poques veus, es poden comptar amb els dits de els mans, es van aixecar contra la cessió, ara quan es proposa una formula alternativa i en el fons poc creïble, donada la composició política espanyola, s’esquincen les vestimentes i posen el crit al cel amb una mostra més d’un cert monolitisme que ha portat al PSC on està, en franca caiguda i sense un projecte pel país capaç d‘engrescar a l’electorat, i amb clara des-sintonia amb les demanades socials del país.
Que es generi ara aquesta mena d’enrenou a cal PSC ens podria fer creure que ha esta un error de càlcul d’Iceta en treure el tema de la consulta a la Canadenca en aquets moment, però havent seguit una mica la trajectòria d’Iceta no es creïble l’error de càlcul. O bé el dirigent socialista volia que s’esbravés tota al gasosa del contraris a qualsevol consulta sigui canadenca o anglesa i que quedessin retratats abans de començar el Congrés i per la seva postura a l’hora d’escollir delegats pugui condicionar i calibrar les forces, o bé ell mateix volia que la proposta quedés tocada de mort abans que les delegacions del socialistes l podessin debatre al Congrés. No està clar però alguna cosa caldrà concloure sobretot perquè encara queden alguns dirigents amb un cert pes –mando en plaza- que defensen aquesta posició i estan decidits a treballar perquè a la canadenca sigui una opció que tingui recorregut.
I naturalment la resposta del PSOE ha estat també de negar qualsevol possibilitat de que els socialistes com a mal menor acceptessin una procés com el que va plantejar el Quebec.
Així les coses el que podria ser el Pla B del socialistes quedaren un no res a l’espera del novembre quan potser en un debat obert es mantindran les posicions i de veritat es votarà la fórmula descafeïnada canadenca com a possible solució al desencontre entre Catalunya i Espanya.
Catalunya ja va definir el seu encaix constitucional per la via de l’estatut del 2007 votat en el parlament i referendat per la ciutadania, i aquest encaix va ser rebutjat per l’estat i el seu braç jurídic a través del recurs polític del PP que avui governa.
Per tant la via constitucional com que tampoc es va fer res per adaptar-la a l’estatut ja està trencada, ens queda el referèndum, aquell de legal, pactat i vinculant que no fa pas massa temps era la proposta socialista.
No cal que es maregi la perdiu, la situació a Espanya fa inviable aquesta sortida que proposa Iceta.
Però vaja amb els seu ball és capaç de treure’s del barret algun altre conill en forma de proposta original i tornar a aixecar les ires del més psoeistes del PSC, que són molts i forts encara.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!