El lado vacío del corazón

Ens trobem davant d’un llibre que narra les vicissituds que viu d’una família a través la separació fruit de les circumstàncies i que es van movent per tot Europa en una època convulsa com és la dels anys trenta i la guerra mundial. En gairebé més de mig segle la família passa per Àustria, França, Suïssa i Alemanya. La persecució d‘idees politiques i ideologies fa que la família Salzman hagi de migrar diverses vegades perseguida i rebutjada en moltes ocasions. Un paisatge d’Europa a les entre guerres i les diverses situacions que ha de viure la família com el paradigma del que van viure milions de persones que van haver de marxar del seu territori fugint de la persecució i repressió. Erich Hackl documenta la persecució de la família Salzman i l'antisemitisme a Àustria en aquest llibre.

Erich Hackl (nascut el 1954 a Àustria és un escriptor que ha treballat també en tasques de traductor. Va créixer a Steyr, on va fer els seus primers estudis. Va estudiar Filologia alemanya i hispànica en diverses universitats entre elles Salzburg i Salamanca, ha fet de lector llengua alemanya i literatura austríaca a la Universitat Complutense de Madrid. Ha fet de professor de llengua castellana en diverses universitats austríaques. Porta publicant llibres des de 1983. És autor de Les Noces en Auschwitz (Destino, 2004) -novel·la polifònica en la qual a partir de testimoniatges usa l'anècdota de la celebració d'unes noces en el camp per explicar la peripècia dels personatges implicats- o Esbós d'un amor a primera vista, que explica una història d'amor entre un austríac i una infermera que es coneixen a l'hospital de València en 1937. En El Lado vacío del corazón, Erich Hackl torna a alguns dels seus temes, els camps d'extermini, però sobre tots els drames íntims que s'amaguen després de les grans tragèdies.

Treballa de periodista i d’analista polític per diversos mitjans. Erich Hackl és membre de l'Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia. Ha obtingut diversos premis i condecoracions per la seva obra, entre ells el Doctor Honoris Causa per la Universitat de Salzburg el 2010. La seva obra se sol basar en casos reals i són una lluita explícita contra l'oblit de les injustícies i de les seves víctimes.

En El Lado vacío del corazón ens trobem amb el Hanno Salzmann que va sofrir episodis continuats d’assetjament laboral fins a perdre la seva feina. Sorprenentment alguns dels seus superiors i companys de treball van començar a burlar-se d’ell o a fer-li algunes bromes de mal gust quan va comentar de manera innocent que: “La meva àvia va morir en un camp de concentració”. Aquesta simple frase va desfermar el rebuig dels companys, possiblement havia despertat els dimonis que col·lectivament algunes societats encara porten fruit del seu comportament amb el tema dels qui van morir deportats en els camps de concentració dels nazis.

A partir d’aquí comença la història real de la família Salzman que ha de fugir de la seva ciutat d’Àustria per la militància comunista dels avis i que fruit de l’absurditat i de la injustícia que en alguns cop ratlla l’absurditat ens explica com algunes societats van arribar a l’antisemitisme i a la persecució dels dissidents.

La narració es comença situant a l’any 1909 a Stainz, localitat situada en el districte estirii de "Deutschlandsberg”, el dia en què va néixer l'àvia de Hanno, que és qui anys més tard explicarà que l’àvia va morir al camp de concentració “la penúltima dels tretze fills del matrimoni de Josef i Elisabeth Sternad, i va ser registrada en el llibre baptismal de la parròquia amb el nom de Juliana.. L’àvia no era jueva però van ser perseguits igualment fruit de la irracionalitat de moltes de les situacions que es van viure a l’Europa de les dues darreres guerres. Han de fugir i després de passar per diversos països arriben a París on podran tenir una vida amb una certa normalitat però sempre temorosos de ser detinguts i expulsats. Sempre amb l’equipatge a punt per si han de fugir com així passa en un parell d’ocasions que fugen cap a Suïssa, i són acollits per la família Scheu, d’allà són expulsats i retornen a França, són detinguts i portats a camps de concentració on l’àvia morirà. El pare de Hanno, l’Hugo viu amb diverses famílies, i després treballarà a l’Alemanya de l’Est on viurà una nova manera de migració i de repressió. El fill marxarà per retornar a Àustria i tancar el periple de la família per una Europa convulsa, carregada de temors i odis i amb ideologia de confrontació.

El llibre acaba al 2007, amb l'assetjament laboral que sofreix Hanno per explicar el destí de la seva avia, sembla que tot plegat pot tornar a començar. Quan la història ha esdevingut un drama per molta gent al llarg del temps sembla com si cíclicament la història es volgués repetir. O si més no tapar amb el silenci el que col·lectivament avergonyeix encara.

Un llibre més en que l’autor extreu dels seus protagonistes la part més positiva però també la més negativa del éssers humans en els moments de conflicte, en el moments en que viure o morir pot arribar a dependre d’on has nascut o de quina religió siguis.

Relat més que emotiu i realment potent el seguiment d’una família com a pretext d’explicar la història d’Europa més moderna amb la ignomínia que s’hi ha produït. L’autor retrata els personatges sense cap mena d’edulcorant, gairebé els presenta a carn viva amb tot el que poden representar en la part de la història que els pertoca viure.

La història és realment extraordinària. Història menor dins de la Història, de com es poden arribar a cometre injustícies i com els éssers honestos i pobres també formen part del món de la deshonestedat encara que sigui estrictament sentimental.

L’autor no calla, explica els fets i deixa al lector la seva interpretació més real.

El lado vacío del corazón
Erich Hackl
Editorial Periférica
Badajoz 2016