Els dies sense glòria

Nova novel·la de Sílvia Alcàntara, aquest cop fa un recorregut per la vida de tres generacions d’una família que des de pagès s’instal·la en una conurbació urbana on intentar situar-se i ascendir socialment. Tota la història de la família queda reflectida en la trama que esdevé un recorregut per aquells aspectes que conformen les relacions familiars internes i també en els seus entorns més immediats.

Tres generacions i prop de setanta anys en que la família també va situant-se en el marc polític, econòmic i social que marcarà la història.

Sílvia Alcàntara (Puig-reig, Berguedà,1944) és escriptora.

Quan va començar a escriure era conscient de la seva manca de formació lingüística en català i paral·lelament a la seva formació com a escriptora anava avançant en el coneixement i domini de la llengua per poder escriure millor. Va començar a compondre narracions, algunes d'elles premiades en diversos certàmens locals. Aquests petits èxits l'esperonen a seguir escrivint i formant-se més, i quan a principis de la dècada de 1990 es crea l'Aula de Lletres s'hi matricula i, durant tres anys, perfila les tècniques d'escriptura. En acabat entra a treballar a la mateixa escola, on realitza tasques administratives. Més tard l'escola es traslladaria a l'Ateneu Barcelonès.

Als seixanta-cinc anys irromp en el panorama literari català amb la publicació de la novel·la Olor de Colònia (2009), que evoca la vida d'una colònia tèxtil catalana durant la dècada de 1950. Aquesta obra, que ben aviat esdevé un èxit absolut de vendes i de crítica, rep els guardons Qwerty Btv, Joaquim Amat-Piniella i Regió7 de Cultura, i és finalista del premi Llibreter de Narrativa. També és adaptada per a la televisió. L'any 2011 publica la seva segona novel·la, La casa cantonera, que explica la història d'una família a través dels records de dues germanes. El 2016 apareix la seva tercera novel·la, Els dies sense glòria.

Actualment compagina les classes d'escriptura a l'Ateneu Terrassenc amb la preparació de noves ficcions.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Els dies sense glòria narra la història d’unes generacions representada per la Glòria, la generació del pares que han d’enfrontar-se a la recuperació de la guerra, una segona que d’una a la qual el progrés ha anat deixant sense terra i han de buscar nous al·licients per seguir vivint i que el fets i circumstàncies els va empenyent-la del camp a la ciutat, del poble al bloc de pisos. I la tercera generació, la dels fills que ja se senten adaptats al medi de les ciutats i que ja pràcticament han oblidat els orígens del seus avis i pares.

Els protagonistes l’Enric i la Glòria formen part d’aquella generació que es va veure obligada primer a tenir cura de les necessitats dels pares i després quan ja havien assolit un cert estat acomodat van haver de lluitar per cobrir els necessitats dels fills qui volien donar una sortida millor de la que havien tingut ells. Una generació que no va tenir mai cap treva en la batalla del dia a dia per sobreviure primer i després per estabilitzar la seva situació.

L’acció de la novel·la quan la Glòria està en coma en un llit d’Hospital. Un atropellament l’ha deixat en gairebé en estat vegetatiu. Mentre el seu marit, l’Enric, està confós i desorientat, no se sap avenir de la nova situació que li toca viure i espera un miracle que faci que al Glòria retroni a al normalitat. Mentre està al costat del llit va rememorant tota la història familiar.

Recorda el seu començament amb la Glòria, no va ser fàcil. Tampoc va ser fàcil la relació dels pares de l’Enric, la Miquela i el Ton del cal Noi Xic, van haver de lluitar molt per formar la seva família, la duresa del anys trenat amb les lluites i vagues i també la guerra que va acabar de trencar esperances i possibilitats. En un ambient de fragilitat i frugalitat va créixer l‘Enric que va enamorar-se de la Glòria, també una noia que havia arribat d’un petit poble per treballar a la botiga de carn d’un parents, el de Can Marxant.

La parella de l’Enric i la Núria han de lluitar contra les incomprensions familiars, la maledicència la pròpia família de la Glòria que sospiten d’un passat fosc de la noia i també l’egoisme de la mare de l’Enric que no troba prou bona la Glòria pel seu fill.

Contra les opinions de massa gent els joves es casen i formen una família que amb molt esforç i feina són capaços de tirar endavant a la família que s’ha engruixit amb l’arribada de l’Eva i el Miquel els fills.

La situació de crisi dels anys setanta fa que la Glòria i l’Enric hagin de fer un cop de cap que els costa molt de fer, la situació de precarietat econòmica fa que hagin d’anar venent les terres i deixar el camps i anar a una ciutat del Vallès amb un fort creixement industrial en la que hi ha feina per tothom, allà ja hi tenen uns parents que se’n surten prou bé.

Enxovats en un pis no sabent adaptar-se als problemes que van sorgint, però el passat de la Glòria torna a fer-se present amb l’arribada del seu germà.

El creixement dels fills comporta també problemes que mai haurien previst. Tot plegat fa que la família entri en un procés de degradació de les relacions que cada un dels components malda per millorar però no sempre s’aconsegueix.

Amors i ressentiments. Secrets, mitges veritats i mitges mentides, el comentaris malèvols del veïns, insinuacions i venjances que es mengen fredes. El desarrelament de les generacions que del camp es van veure impel·lits a ocupar espais reduïts, els pisos en barris sense gairebé serveis. Tot plegat una novel·la que discórrer entre el temps i els estats anímics de cada un dels protagonistes en cada moment.

Interessant, amb alguns elements que s’intueixen ja d’entrada però també amb girs argumentals prou interessants.

Els dies sense glòria
Sílvia Alcàntara
Col·lecció Mirmanda
Edicions de 1984
Barcelona, març del 2016