Atatürk és i serà quan Erdogan ja no hi sigui

El proppassat cop d’Estat de Turquia de part del seu influent, potent i secular exèrcit no fou fruit de la seva ànsia de poder.

Les motivacions del fallit cop d’estat foren confuses i contradictòries. De conspiracions, per a tots els gustos. 

El cunyat del president de Turquia va afirmar que els Estats Units van ordir el cop d’estat del passat 15 de juliol. D’altra banda, es digué que Recep Tayyip Erdogan va fer-se un autocop d’estat amb la finalitat de revifar la seva popularitat entre els seus conciutadans.

Sigui com vulgui, Recep Tayyip Erdogan és l’estrella de la política turca. I vol seguir amb la seva bona estrella a cop de retallades en llibertats i drets bàsics. El cabdill Erdogan és i ha estat protagonista principal d’una dilatada trajectòria política tocant poder de debò. Fou alcalde d’Istanbul entre el 1994 i 1998. Va ser primer ministre turc entre els anys 2003 i 2014. I és president de la República de Turquia des de l’agost del 2014. Nogensmenys, la seva escalada política fins al capdamunt de l’estat, ha aconseguit emborratxar-lo de poder.

La islamodemocràcia i conservadorisme d’Erdogan i del seu partit polític –Partit de la Justícia i Desenvolupament (AKP)- s’ha extremat massa. Aquesta falta de moderació política topa amb el dret constitucional turc. Des de l’any 1982, Turquia és un estat democràtic, laic, social i de dret.

El president de la República de Turquia actua i ha actuat amb una arbitrarietat impròpia d’una democràcia des del dia 16 de juliol. Perquè les polítiques de purgues en massa són pròpies de règims polítics autoritaris.

El fet és que la societat turca s’ha dividit profundament entre seguidors de l’islamisme d’Erdogan i defensors d’un estat turc laic. Per tant, no es poden descartar més revoltes a Turquia a curt termini. A més, l’exèrcit turc no es desfarà tant fàcilment basant-ho tot en polítiques coercitives contra soldats, oficials, almiralls i generals. El megalòman polític turc arrisca massa amb les polítiques de purgues. Erdogan juga amb foc i podria escaldar-se, ja que s’ha de tenir en compte la majoria silenciosa que no va sortir al carrer la nit colpista del 15 de juliol.

Els esdeveniments socials al Nord d’Àfrica i a l’Orient Mitjà en el primer trimestre del 2011, van posar de manifest que les xarxes informals de governança poden jugar un paper fonamental per als avenços i transformacions democràtiques dels països. D’aquesta manera, Tunísia s’ha convertit en un règim polític democràtic. Egipte també va aconseguir la seva conversió en un règim polític democràtic al 2011. Però l’aventura democràtica va ser breu a Egipte. Els militars egipcis van fer un nou cop d’estat (3 de juliol del 2013) contra el president elegit democràticament Mohamed Mursi. La radicalitat de l’islamisme polític del President Mursi i dels Germans Musulmans va derivar en una retallada de drets i llibertats. Les polítiques econòmiques dels islamistes egipcis també van contribuir a  una agitació popular que va retornar el poder als militars.

Erdogan està islamitzant l’estat turc. Llibertats i drets civils i polítics constitucionalment fonamentals ja no estan jurídicament garantits. La pressió religiosa tensiona cada dia més la democràcia turca. Si el totpoderós President Erdogan segueix impulsant el procés d’islamització de l’Estat, acabarà esmicolant el que resta de democràcia. Un règim polític autoritari no és descartable en l’occidentalitzada Turquia del segle XXI, encara que sigui per un breu lapse de temps. L’Exèrcit tornarà a la càrrega per defensar el laïcisme, pressuposant que el President Erdogan continuï en aquesta línea autoritarista

El militar, estadista i heroi otomà Kemal Atatürk (1881-1931) va lluitar pel laïcisme. El pare de la Turquia moderna va establir una separació rigorosa entre religió i Estat. El President Erdogan, contràriament, lluita pel seu propi règim polític autoritari de tall islamista.