Mariano, cómo lo ves....?

- Mariano pero  tú quieres ser presidente?.
- Sí majestad, pero no tengo les votos, bueno, acepto el encargo pero ya veremos, bueno lo probamos, pero majestad no me comprometo  
- Mariano, esperaremos... pero no mucho, eh.
- Bueno pues me pongo a trabajar....buf!

No sé si aquesta és la conversa que el Rei ha tingut  amb Mariano Rajoy en les consultes que ha despatxat amb tots els partits politics que han volgut anar a la Sarsuela per veure com resolem el trencaclosques que avui hi ha muntat a Espanya.

La veritat és que tot plegat comença a fer una certa sensació estranya, de que aquí no hi ha qui s’aclareixi ni es vulgui aclarir. Que tothom mira de reüll al del costat i a veure qui aguanta més. Un joc de tafurs, tots amb la carta marcada esperant que li vingui una bona ma. Mentre Europa comença a i impacientar-se i condona multes amb l’excusa de la inestabilitat però anima a fer retallades multimilionàries (de fet però si es multa Espanya al darrera hi van França i Itàlia i potser amb aquets no s’hi atrevirien) Sembla doncs que no es impossible –de moment tothom ho nega- que podríem anar a unes eleccions novament i les enquestes ja assenyalen que la participació torna a baixar en picat i que el PP segueix sumant fins a apropar.-se ja als 150 escons... anem fent!.

“Es a Mariano Rajoy a quien corresponde ir a la investidura y esperamos que no huya otra vez” diuen des del PSOE donaven ja per fet que Rajoy li dirà al Rei que cal esperar una mica, que encara no ha aconseguit sumar cap vot més que les abstencions de C’S i CC que no acaben de poder sumar prou.

I així ho ha fet., Mariano Rajoy, president en funcions ja fa vuit mesos ha acceptat de manera condicional l'encàrrec del rei de buscar –trobar ja és una altra cosa-  suports per poder guanyar la investidura i formar govern. En definitiva el que sembla desprendre’s és que ell buscarà suports i si no els te no anirà la investidura tot i que el procés constitucional l’obliga. Quan després de les eleccions de desembre Sánchez va anar a la investidura els del PP l’apressaven a que fixes datà. Ara sembla que quan el candidat és Rajoy pot anar tirant de la rifeta fins que decideixi o no anar al Congrés a presentar candidatura.

Però això de sumar vots per la investidura està força complicat.

Pedro Sánchez l’empeny: “Per superar l'actual bloqueig polític, la condició necessària, insuficient però necessària, és que es produeixi el debat d'investidura i s'engegui el motor de la democràcia”.

Rivera sabedor de que el seu paper podria ser clau en desbloquejar el tema ja que si acaba decantant-se pel si gairebé obliga a que cinc o sis  diputats acabin abstenint-se, llença pressió sobre el PP i el PSOE : “Els espanyols no tenen més temps, s'estan afartant i amb raó d'aquest bloc institucional sense precedents: no hi ha cap excusa per a PP i PSOE negociïn i cedeixin”.

I Iglesias fent previsions: “Ciutadans acabarà canviant l'abstenció pel sí” a Mariano Rajoy i llavors, “de manera automàtica”, el PSOE acceptarà abstenir-se per fer possible la reelecció de l'avui president en funcions. Si la seva previsió és tant “encertada” com el “sorpasso” anirà tot per llarg...

Les declaracions dels partits no són doncs avui massa favorables a tenir elecció presidencial.

Però hi ha pressions des de tots els sectors perquè aquesta interinitat acabi.

Fa poc es publicava un document al setmanari polític AHORA, un manifest adreçat als nous diputats “Manifiesto a los diputados electos” perquè tanquin ja la interinitat. El document aporta algunes idees.... Persuadidos de que no es razonable convocar de nuevo a las urnas para depositar en los electores tareas que corresponde asumir de modo intransferible a los diputados y senadores que han sido elegidos sin estar ligados por mandato imperativo alguno, pensamos que en la legislatura, ahora inaugurada, todas las fuerzas políticas en las que se encuadran deben hacer honor a la  confianza que los votantes les han entregado en proporción a los escaños ganados, sin que quepan excusas ni paliativos para anteponer ventajas estratégicas o intereses partidistas.

Conscientes del momento, estimamos que lo prioritario es investir un gobierno que cuente con el respaldo parlamentario suficiente para impulsar la estabilidad económica en el marco de nuestros compromisos europeos; para adoptar medidas sociales correctoras de las crecientes desigualdades; y para emprender una reforma constitucional que aborde, entre otras cuestiones, la mejora de la articulación territorial.

El document signat per diversos exminstres socialistes i populars fa pensar en un front institucional que acabi decantant el vot dels socialistes cap a una abstenció.

Però la realitat passa també pel gir del Cas Barcenas amb l’obertura de judici a la tresorera del PP i això és un llast que pesa i molt. Rivera ja ha deixat clar que està disposat a votar a un candidat que no sigui Rajoy, però aquets es sent enfortit –i amb lògica- després de les eleccions, i la situació creada per la decisió del Parlament de Catalunya pot ajudar a cohesionar una aliança. Ja sabem: antes roja que tota i per tant la cohesió d’una majoria al Congrés de Diputats podria soldar-se doncs per elements externs.

Rajoy vol parlar de manera discreta però constant amb les altres forces constitucionalistes, -ja era hora!- però no té clar encara quines dates serien adequades per celebrar el Ple de la investidura. Quan comenci aquest Ple comença també el compte enrere per tenir president i govern o començar a penar en noves eleccions. Rajoy només ha deixat anar que pensa en un "termini raonable i limitat" de temps. Ambigüitat doncs

En fi que el Rei va veient ja que si no hi ha primer negociació i oferta de Rajoy i una certa disposició dels altres hauran de convocar una tercera ronda electoral.

L’olla comença a bullir. Pressió i molta, acabarà donant govern?

A hores d’ara el més calents és a l’aigüera i Rajoy escaquejant-se per guanyar temps.... Sap que unes terceres eleccions l’afavoririen encara més però el descrèdit seria ja insuperable.

Que tinguin una bones vacances.