El govern dels nyaps

Acostuma a passar que les forces polítiques que han governat sempre acusen als projectes de la nova política d’inexperiència, de falta de preparació, i fins i tot de ganduleria institucional. La realitat, però, acostuma a ser una altra. A Vilanova i la Geltrú tenim sobrades mostres de com és un govern dels de sempre, dels partits que apel•len constantment a la responsabilitat i es mostren garants de bones maneres.

Portem poc més d'un any del pacte de govern local entre CiU i el PSC, un pacte que es va justificar per responsabilitat, per assegurar una bona governabilitat a la ciutat. Ara bé, un any ha estat suficient perquè el govern demostri tot el seu potencial d'improvisació, irresponsabilitat o temeritat i també per posar en evidència que els seus mestres han estat els governs que els van precedir.

Ja l'any 2002, quan es va ampliar el servei de transport urbà amb les línies 3 i 4, la seva necessitat no va ser degudament justificada, com tampoc va ser degudament gestionat el consentiment del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que també ha estat objecte del recurs presentat per l'empresa Plana. No es va justificar degudament, no es va coordinar els serveis urbans i interurbans perquè no hi hagués incidències. Els errors van posar en safata de plata la denúncia de l'any 2003 i, no sense moltes anades i vingudes, el resultat final: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ordena el cessament definitiu de aquestes dues línies.
Tot el que va passar en el mig es pot llegir en la mateixa sentència: temeritat en l'actuació processal, incompliment reiterat de sentències anteriors, impagament d'indemnitzacions, convenis i modificacions de convenis extraprocessals, manca de dades vàlides i proves, vulneració i absolut menyspreu de les normes més elementals en matèria de contractació, incongruències, contradiccions, actuacions il•legals, vicis d'incompetència radical, etc.

Des de Som VNG defensem, constant i incansablement, el paper clau que tenen els serveis públics com a garantia de la igualtat d'oportunitats entre la ciutadania. El servei de transport públic urbà s'emmarca dins dels bàsics, els essencials, i cal destacar que és un dels pocs en els quals el nostre Ajuntament té competència, un dels pocs en els quals pot decidir i garantir la qualitat de les prestacions de les quals disposarà la ciutadania. Però la cosa va com va: fa pocs mesos perdíem la sobirania sobre les 2 línies en qüestió, que passaven a gestionar-se des de la Generalitat i avui la sentència indica que ens quedem sense el servei definitivament

Aquesta mateixa sentència indica expressament com s'hauria d'haver gestionat l'ampliació del servei de transport des de l'inici, com hauria d'haver estat la tramitació perquè avui no ens trobéssim  en aquesta situació, en què importants sectors de la ciutat quedaran incomunicats. Zones com el Fons Somella, l'Aragai, el Tanatori restaran separades del transport públic vilanoví.

Ens neguem a creure que tots els governs que han intervingut al llarg d'aquest procés desconeguessin el procediment correcte i que creguessin que posar pegats, esquivar la justícia i fer negociacions opaques amb les empreses involucrades donaria com a resultat alguna cosa positiva per a la ciutat.

Ara vindran més dilacions, com no. En això sí que són experts: donar llargues perquè el marró se’l mengi el següent o per fer veure que es fa alguna cosa. Sabem que així serà perquè és el mateix “modus operandi” que apliquen en cada conflicte. Som nous i ens falta experiència, és veritat, i també és veritat que ens estem esforçant molt per aprendre els secrets de la institució, però no volem convertir-nos en aquesta classe d'experts. Des del nostre petit racó en el Ple exigirem que actuïn com entenem que hauria de fer-ho qualsevol representant electe: amb responsabilitat, transparència, eficiència i celeritat. Esperem que almenys, mentre li donen llargues al jutge, aprofitin per fer net i iniciar el procés d'ampliació del servei de transport urbà per cobrir les àrees que quedaran desateses, però aquesta vegada com la llei mana i sense nyaps en el camí.

Deborah Zimmerman
Regidora de Som VNG