Jason Bourne

A hores d'ara em pregunto si hi havia alguna necessitat d'aquest lliurament. Suposo que a nivell de taquilla possiblement, per què cinematogràficament parlant per descomptat aquest exercici no aporta res i resulta totalment prescindible.

Potser un dia i per resumir les diverses entregues, algú va haver de explicar-li al protagonista que quan menys es sàpiga d´una tema delicat, molt millor per a la seva integritat. I d'aquesta manera s'eviten molts problemes.

Jason Bourne m´olora que ja no saben quin títol posar-li a cada lliurament, manifesta des d'un primer moment la seva voluntat d'oferir pur cinema d'entreteniment.

Acció frenèticament devastadora, demolidora, pur cinema d'acció on les grans confrontacions i conspiracions mundials de macroestructures secretes contra l'heroi, han estat substituïdes aquí i ara per persecucions enmig de la crisi grega a la ciutat d'Atenes.

El problema rau en la poca cohesió del fil argumental sotmesa referencialment en tot instant per les persecucions embarulladas al mig del carrer amb gentada amb altres reivindicacions, i un revival de xocs automobilístics de difícil parangó.Es tracta de subsituïr la manca de guió amb un vertigen fulminant a tort i dret sense un moment de pausa. Molt embolcall i poca substància.

Els guionistes sembla s'han pres un bon respir, o simplement s'han limitat a articular un seguit de xocs rera xocs, i lògicament davant tal disbauxa abarrant amb gairebé nuls arguments, resulta totalment impossible fer una bona pel·lícula.

Es tracta doncs d'un producte dur, violent però al seu torn somort poc distanciat d'aquelles grans i aparatoses matances perpetrades per grups terroristes que sovint i per desgràcia veiem per televisió.

Crec arribada ia l'hora que Bourne passi a millor vida i inventen un nou superheroi per assegurar més taquilles però amb aire fresc i renovat per descomptat. Si us plau  no maltracteu l'espectador amb nimietats absurdes. No tot s'hi val.

USA 2016
123 ,
5/10