Heidi, estrena el 26 d'agost

Resulta certament si més no de manera aparent pretensiós i fins perillós, recrear en l'instant actual el clàssic de la literatura suïssa, Heidi, i ho és insisteixo a priori per diversos motius.

En primer lloc, perquè aquesta sèrie d'animació que a Espanya, ens va arribar en els anys 70, va deixar una empremta molt considerable. Visions multitudinàries en televisió, reunions ajornades davant l'emissió d'un nou capítol, fins i tot plens municipals d'ajuntaments o reunions postergades a una altra data per no coincidir en horari d'emissió.

Realment un fenomen social de masses. Molt més gran encara que "Marco" el noi que buscava a la seva mare i mai la trobava.

En segon lloc, resumir en pocs minuts com són els d'un pel·lícula tot un seguit de capítols d'una llarg lliurament, no és gens fácil. Labor de síntesi gairebé impossible.

En tercer lloc perquè bona part d'aquell públic és ja molt adult, o fins i tot part del mateix ha mort. I avui dia la joventut potencial d'aquesta pel·lícula, o desconeix qui era Heidi i el que va arribar a impactar, o senzillament, prefereix altres sèries d'animació, videojocs o altres distraccions.

Per tant lluitar contra aquests factors amb una bona o mala pel·lícules és summament difícil, com difícil és lluitar contra altres sèries d'animació actuals avalades amb quantiosos pressupostos.

Jo vaig viure Heidi, en les meves tardes sabatines de sobretaula quan era un adolescent, i he tingut l'oportunitat de confrontar aquella Heidi d'animació amb aquesta, l'actual de personatges de carn i ossos.

Heidi, en aquesta versió suïsso-alemanya, em sembla entretinguda en tot instant, amb un càsting fonamentalment adequat en tots els seus personatges, potser menys pel que fa a la Sra. Rottenmaier que era a l'animada bastant més malèvola, però en general em sembla una elecció bastant oportuna, especialment i encara que bastant episòdica la de l'excel·lent actor suís, Bruno Ganz, que cap presentació necesita. Disseny de producció majestuós i ambientació molt aconseguida.

La música del film realment excel·lent amb diversos combinats entre música bucòlica, pastoral, molt tirolesa i prou puntejada per resultar atractiva i progressiva per anar sumant escena rere escena amb similar interès en la retina de l'espectador. Un veritable plaer.

Heidi era i és un magnífic cant a l'amistat, a la solidaritat, a la tendresa, a la comprensió, a la innocència ....

Pel que ja he dit i malgrat la visió recomanable sens dubte per a nens d'aquest film, el meu Heidi segueix sent la Heidi de la meva adolescència per que era penetrant i ens sentíem entusiasmats i còmplices dels seus patiments i entremaliadures. L'actual resulta episòdica i un tant distant, no per imperfeccions, sinó per que el pas del temps em sembla a l'actual versió i la seva tasca de síntesi, el seu pitjor enemic.

Veurem que passa a taquilla en una època en que potser no sigui la més idònia per a la seva estrena, i en la qual Heidi, una pel·lícula entretinguda que es veu amb grat i sense passió, haurà de lluitar contra diversos imponderables.

Per als suïssos la Heidi d'animació i la real segueix sent patrimoni alieanable, per a la resta d'europeus, malgrat les seves 50 traduccions a altres idiomes i els seus innombrables vendes de la novel·la de Johanna Spyri aquesta universal suïssa que va neixer al 1927 i va publicar els lliuraments d'Heidi a partir del 1970, no deixa de ser el record d'alguna cosa inoblidable però ja passat, llunyà pasat.

I ja sabem que la societat ha canviat, i no poc, i que la memòria és en moltes ocasions un fenomen excessivament fàcil i recurrent.

HEIDI
SUISSA-ALEMANYA 2015
105 m
6/10