Cinco esquinas

Enmig de la presència mediàtica de l’autor més fruit de la seva vida privada i les seves relacions, multiplicant la seva presència en les revistes del cor, apareix la novel·la Cinco Esquinas, una novel·la que l’autor aprofita per,a més de crear un història ben travada, com sempre, per passar comptes amb alguns dels personatges que han marcat la vida al Perú durant els govern d’Alberto Fujimori.

No van ser uns anys plàcids precisament per l’autor ja que en les eleccions presidencials a les que es presentava va perdre davant Fujimori que va tenir un final com President força esperpèntic i va acabar empresonat a causa de nombrosos escàndols i delictes.

Nascut a la ciutat peruana d'Arequipa. Provinent d'una família de classe mitjana, de ben petit es va traslladar a la ciutat de Cochabamba on va viure tota la seva infància i va cursar els seus primers estudis en el col·legi La Salle d'aquesta ciutat. Retorna al Perú a la ciutat de Piura on el seu avi tenia un càrrec polític. A Piura, va cursar els estudis primaris al col·legi Salesià d'aquesta ciutat. Traslladat a Lima, va estudiar al col·legi La Salle i, durant dos anys, al col·legi militar Leoncio Prado.

Abandonà el col·legi militar per continuar els estudis a la ciutat de Piura, on va treballar en la publicació del periòdic La Industria i on, d'altra banda, es va portar a terme la representació teatral de la seva primera obra dramàtica, La huida del Inca.

Va obtenir la beca d'estudis "Javier Prado" que li va permetre viatjar a Madrid. Va cursar estudis de doctorat a la Universitat Complutense de Madrid, va obtenir el doctorat en filosofia i lletres. Al 1959, va publicar un conjunt de contes sota el títol de Los jefes, que va obtenir el Premi Leopoldo Arias, i s’instal·là a París. Després va publicar La Ciudad y los Perros que va aixecar mot interès i va tenir èxit de crítica.

La seva obra sovint critica la jerarquia de castes socials i ètniques vigent encara avui al Perú i molts dels seus escrits són de naturalesa autobiogràfica, com La Casa Verde i La tía Julia y el escribidor, Vargas Llosa va tornar a ocupar-se de la literatura, després de la frustrada aspiració a presidir Perú en unes eleccions que va guanyar Fujimori. Amb el seu llibre autobiogràfic El pez en el agua, i en Los cuadernos de don Rigoberto, i El paraíso en la otra esquina completa la seva obra literària.

Ha obtingut nombrosos premis fruit de la qualitat de la seva obra, la seva trajectòria culmina a l’any 2012 amb el premi Nobel de Literatura

La novel·la en clau de thriller periodístic és una mena d’exposició de com la premsa pot ser manipulada pel poder, com determinats interessos d’estat passen per les mans de periodistes i alts càrrecs que detecten el poder i ben condicionat pot exercir influències i acabar amb carreres politiques. Com el poder pot corrompre als pilars de la democràcia com és la premsa lliure.

Un dels protagonistes en un moment de la novel·la diu: “Él había pensado, que después de todo un periodista puede ser a veces útil. “Y también peligroso, concluyó. Tuvo el presentimiento que nada bueno saldría de esta visita”.

No anava errat.

Quan l’empresari Enrique Cárdenas rep la visita de Rolando Garro el director de la revista Destapes especialitzada en el periodisme groc intueix que passarà alguna cosa. El que no podia imaginar és que a partir d’aquell moment esclataria una tempesta que arrossegaria a moltes persones a situacions ben complicades i als límits de la seva resistència.

Destapes pública unes fotografies comprometedores per l’empresari Cárdenas que veu com la seva vida es pot enfonsar. Ràpidament connecta amb el seu amic Luciano Casabella perquè l’aconselli legalment. Cárdenas i Luciano mantenen relacions d’amistat familiars, les seves dones Marisa i Chabela també mantenen relacions que en alguns moments van més enllà de l’amistat i esdevenen unes relacions que també arrosseguen a les seves respectives parelles en diversos moments de la història..

L’escàndol esclata i al voltant del periodista Garro hi ha tot un seguit de fets i persones que van donant un sentit coral a la narració i va teixint una tela d’aranya que acabarà atrapant a tots els protagonistes.

Trobem a Juan Peineta un antic rapsode vingut a menys que acaba essent una víctima més de Garro i la seva revista que acaba amb la seva carrera ja degradada formant part d’un trio còmic, los tres chistosos. Peineta comença una creuada de cartes al director contra Garro.

Ceferino Arguello fotògraf que és el responsable del material compromès que afecta Cárdenas i la seva companya a la revista Destapes, La Retaquita, Julieta Reguizamón que de ser una anònima reportera acaba agafant un paper clau en la novel·la després de la seva relació amb el Doctor, militar colpista i agent de la CIA durant una temporada omnipotent cap dels Serveis d’Intel·ligència i Seguretat del Fujimori, que fa i desfà segons el seus interessos i els del President a qui té també atrapat per les informacions de que disposa.

El Doctor es mostra com una autèntic manipulador i instigador de treballs periodístics que són elements de pressió política importants. L’ambició del periodista Garro fa que tot plegat esclati i s’entri en una carrera d’esdeveniments que es fa difícil de saber com pot acabar tot plegat.

El cop de gràcia però el dóna de manera inesperada la Retaquita que fent homenatge al seu mentor Garro passa factures a tor i a dret i acaba comprensivament amb el poder absolut del Doctor.

Novel·la que es pot llegir com un thriller polític però que té el transfons del poder de la premsa i com aquest poder pot ser manipulat des del poder per satisfer interessos espuris i que ajudin mantenir l’aparença democràtica de sistemes corruptes i dictatorials.

Molt ben escrita, de lectura intensa, i amb un desenvolupament formal molt interessant, un cop coneixen a fons els personatges la resolució de la novel·la va donant-nos imatges diverses i barrejades.

Denuncia clara del periodisme groc, aquell que el que menys vol és informar sinó de formar la realitat i els fets en benefici del desprestigi i l’acorralament dels adversaris.

Molt interessant.

Cinco Esquinas
Mario Vargas Llosa
Editorial Alfaguara
Barcelona, març 2016