Rajoy fracassarà en el seu primer intent d’investidura

Si no hi ha una sorpresa imprevista, si no hi ha una sacsejada política que faci canviar les pètries posicions actuals –a l’hora d’escriure això- Rajoy fracassarà en el seu primer intent d’investidura. A la primera, el dia 31 d’aquest mes, no assolirà la majoria absoluta necessària i, a la segona, quaranta vuit hores més tard, hi haurà més vots en contra que a favor. Rajoy sumarà els de Ciutadans i segurament els de Coalició Canaria, un partit que és volgudament molt d’allò del “peix al cove” i pot votar en les investidures sempre que l‘agenda canària estigui damunt la taula i que s’aconsegueixin algunes cessions de l’estat. No li ha anat malament.

170 i d’aquí sembla que no es passa.

No n’ hi ha prou.

No té garantits, doncs, els suports per sortir-ne guanyador però segurament l’haver acceptat davant del rei la proposta de la investidura l’obliga i també és una estratègia de pressió sobre el PSOE perquè reconsideri la seva negativa rotunda que fins el moment ha mantingut..

Doncs ja hi som. Hi haurà dos mesos per poder tornar a provar investir president.

I segurament a partir de no haver sortit investit Rajoy començarà la seva estratègia que li permeti en aquest dos mesos intentar trobar el desllorigadors que li faci assolir la presidència que ja farà prop d’un any que reté de manera “en funcions”.

I no té masses alternatives que provar, o és capaç -ell o la pressió mediàtica, econòmica i europea- d’estovar al PSOE i fer que s’avingui a fer una abstenció política i permetre la formació d’un govern o fixar-se en el resultat de les eleccions basques.

Vol creure, i creua els dits perquè sigui així, que el PNB, malgrat guanyi a Euskadi, la seva victòria sigui tant justa i insuficient per poder governar i que li calguin els vots del PP per poder investir un lendakari del PNB.

Això seria, sens dubte, cantar un bingo per part de Rajoy.

Llavors, en aquesta situació segurament la investidura de Rajoy seria més factible l’intercanvi de cromos es podria fer realitat malgrat no serà, si s’arriba al cas, gens fàcil. Però compte! Perquè segons quin acord pugui arribar amb el PNB el C’s es pugui arronsar i negar i pa i al sal a l’acord que possiblement subscriguin ara per la primera volta de la investidura.

I si no hi ha investidura Espanya votarà altra vegada el dia de Nadal, per l’enrevessada combinació de procés electoral, de dies, de terminis i de tempus polític.

Quins pebrots! Hom s’imagina les nadales combinades amb els eslògans electorals o preparant el brou i el canelons i pensant que votarà o bé amb els torrons encara a la gola haver d’anar votar, o les famílies en la llarga sobretaula decidir el vot i a anar a votar conjuntament -la família que vota unida roman unida- i recordar amb afecte, carinyo i una mica pena els absents que per raó de civisme i mala sort els ha tocat estar en una mesa.

I com som en un estat amb una certa tendència al friquisme em puc imaginar quants pares noels o gent amb  barrets amb la cornamenta del cérvol presidint les meses lectorals. I qualsevol els diu alguna cosa....

Lleig, molt lleig i tota la culpa li volen a endossar a Pedro Sánchez.

Embrutar la concòrdia nadalenca amb unes votacions...

La missa del Gall reflexiva.

La loteria carregada de campanya electoral...

Quin desori,.

I es tracta de que tota la culpa recaigui en Pedro Sánchez i la seva negativa ara per ara de no voler votar a Rajoy ... Apa va!

I segurament la fixació de la data té com objectiu començar a fer bullir l’olla del descontent popular.

Si es tracta de culpabilitzar potser que repartim. I alerta perquè la voluntat d’assenyalar a Sánchez com a responsable podria acabar convertint-se en un inconvenient pel mateix Rajoy que apareixeria com un governant incapaç de trobar més complicitats per poder arribar a obtenir la seva investidura. I sí com anem escoltant i llegint els acords que van avançant entre PP i C’s sembla difícil com per no dir impossible cap mena d’acords més.

I arribats aquí les previsions de Miquel Iceta passarien de ser unes declaracions d’estiu a possibilitats reals per evitar terceres eleccions.     

Nou candidat del PP, avui sembla més que impensable, impossible

Candidat independent “govern tècnic” de poca durada, però per això calen grans acords que avui semblen impensables. 

I hora de Pedro Sánchez per intentar un govern d’esquerres, potser intent tant difícil com el de Rajoy.... veurem.

Tot això amb el supòsit de que Pedro Sánchez aguanti les envestides que li vindran per terra mar i aire de dins i de fora del PSOE.

I si tot això esdevé realitat  ens caldrà altre remei que fer una  votació nadalenca, carregada d’esperit de pau i felicitat.

Ja veig que en les representacions dels Pastoret i també en els àngels que aniran passant ens diran: 
"Pastorets, bon pastorets que feu foc a la muntanya. Si a votar  voleu anar seguint la meva volada trobareu  una urna damunt la mesa….”

Vet aquí on es poden portar les trifulgues partidistes i naturalment, també, el nostre vot.

Sempre quedarà el recurs de canviar la llei electoral com ara ja es va insinuant.