-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 31-08-2016 19:51
Coberta de 'A gust amb la vida'. Eix
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Un cant a la vida, a l’esperança, a l‘alegria, al record, a l’amistat i a l’amor. Des de la senzillesa una obra mestre de la literatura optimista sense caure en la carrincloneria. Ens ofereix un mosaic de la quotidianitat de la vida de quatre germans que en retrobar-se disseccionen la seva vida sense cap mena de pudor i ho fan explicant i intentant entendre els seu posicionament i les conseqüències dels seus actes, les seves frustracions, els neguits, les esperances trencades. En definitiva un compendi de sentiments que en definitiva són els que mouen la vida de cadascú i moltes vegades també, la vida col·lectiva.
Anna Gavaldà va néixer fa prop de quaranta anys a la ciutat de Boulogne-Billancourt viu actualment a les afores de París a on combina la seva feina d’escriptora amb la traducció de diversos texts. Va exercir de professora a on s’explica va crear un club de lectura que va generar molta afecció entre l’alumnat. Es dedica plenament a la literatura i segueix però exercint de comentarista literària a la revista Elle. Va començar escrivint la novel·la juvenil a l’entorn del fracàs escolar que contra el que hom podia pensar es va convertir en un èxit entre els adolescents i s’han editat ja prop de 200.000 exemplars que és un autèntic record de vendes en aquest tipus de literatura.
Anna Gavaldà escrivia en el diari del Carrefour i en un moment determinat es planteja escriure relats curts i així sorgeix el llibre “Quisiera que alguien me esperara en algún lugar”. Llibre que es rebutjat per una dotzena d’editorial fins que una petita editora, Dilettante el publica finalment i es converteix en un èxit de vendes i obté el premi Grand Prix RTL-Lire 2000 fet que li dona una projecció inesperada i comença a ser una autora considerada. No serà però fins a la publicació de la novel·là El Consuelo que Gavaldà es converteix en una autora de renom que ja ha estat traduïda a 38 idiomes i amb algunes versions per cinema de les seves novel·les. Malgrat aquest èxit Gavaldà segueix essent fidel a l’editorial Dilettante que va apostar per ella i ho explicita molt clarament quan diu: “prefiero ser una princesa de un pequeño mundo que cortesana en un gran castillo”. Se la coneix per ser una persona planera i propera i mai defuig el contacte amb els lectors.
Les seves principals obres són:
• La carta de amor más hermosa, 1992
• Quisiera que alguien me esperara en algun lugar, 1999
• Los que saben, entenderán, 2000
• La sal de la vida, 2001
• 35 kilos de esperanza, 2002
• La amaba, 2002
• Juntos, nada más, 2004
• El consuelo, 2007
En aquest moments les seves vendes ja superen els deu milions d’exemplars el que demostra la seva acceptació entre el públic i les valuoses crítiques que han obtingut els seus llibres.
Ara la publicació de “A gust amb la vida” ens torna a oferir una magnífica exploració del món de la quotidianitat dels personatges i amb una dissecció de la problemàtica que els envolta i que ens acosta amb una mena de complicitat que és el que d’alguna manera ens fa entrar en el llibre. L’argument és senzill: Quatre germans a la ratlla de la trentena s’escapen del casament d’una cosina i viuen vint-i-quatre hores en un castell perdut de la zona del Loira a on un d’ells fa de guia turístic. En aquestes vint-i-quatre hores obliden totes les seves preocupacions i es retroben amb la memòria d’un temps que visqueren feliçment plegats.
Una de la clau dels èxits de Gavaldà creiem que es troba amb l’encert en que descriu els personatges i el ritmes que els hi fa agafar. Són personatges creïbles, són personatges amb els quals ens hi poden identificar perquè viuen situacions, neguits i estats d’ànims que segurament hem viscut moltes vegades tots plegats. En una època en que la personalitat es desdibuixa fruit de les comunicacions ràpides i a vegades anònimes els seus protagonistes s’impliquen en els problemàtiques reals. En el cas de “A gust amb la vida” veiem com els quatre germans es preocupen pels neguits que tenen i com les complicitats van més enllà del que seria una relació estrictament fraternal.
Són personatges vulnerables per la realitat però també són forts en les seves decisions, valors, compromisos i creences.
Gavaldà escriu amb exquisidesa, aportant reflexió a l’entorn de la vida i la successió de fets i també analitza la contemporaneïtat i els elements que la conformen, aquest fet fa que els seus llibre siguin un autèntic raig de frescor a la literatura. No exempta de l’explotació dels millors sentiments no cau en una fàcil carrincloneria, com ja hem dit abans, sinó que es mou en els ambients d’una cordialitat necessària.
Excel·lents narració, de lectura ràpida i fàcil però també d’una profunditat notable sobretot en la descripció de les relacions entre els personatges.
A gust amb la vida
Anna Gavaldà
Edicions 62
Barcelona, maig 2010
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!