La grandesa dels castells

Vivim temps de rapidesa i urgències, autopistes a llargues distàncies, autopistes digitals i els diversos sistemes tecnològics que ens permeten seguir en temps real el que passa al món. La rapidesa porta en contrapartida que moltes notícies, fets i obres són efímeres, duren el que duren, ben poc, i prou. Això ho podríem aplicar al món dels castells. Quantes vegades hem utilitzat el qualificatiu de Jornada Històrica a algunes actuacions castelleres i no ha durat ni un sospir. Recurrent tanmateix titular que la premsa ha fet servir manta vegades. Però és que tal i com es van succeint les jornades castelleres això de la històrica és efímera i passem plana cada cop més de pressa.

Hem tingut un agost magnífic que s’ha tancat amb una jornada de traca mocador, de castell de foc immens, de treure’ns el barret i fer genuflexions davant la majestuositat dels castells que hem vist a Vilafranca, aquest Sant Fèlix.

Sens dubte jornada històrica, així en majúscules i en “negreta” .. però quan daurarà? Quan trigarem a supera-la?. A l’envistes del concurs de Tarragona tot fa pensar que un parell de mesos.....

Hem tingut, com ja hem dit, un mes d’agost espectacular en matèria de castells.

Varem viure uns inicis, un parell de tres de deu inèdits en aquestes dates en la història castellera-  castell reservat, la majoria de les vegades, per les colles per fer-lo a casa seva on segur que poden trobar els ajuts suficients i necessaris per poder bastir la colossal estructura.

Però vet aquí que els verds vilafranquins aquest estiu han repartit joc en diverses actuacions i han completat el tres de deu a Vilanova –de magnífica execució, cal dir-ho-, en el marc de la seva jornada castellera de Festa Major i encara un parell de dies abans de Sant Fèlix a l’Arboç l’han tornat a carregar i descarregar, potser amb més dificultat.

Realment una demostració de força però també de capacitat de mobilitzar castellers o aficionats de les dues ciutats per bastir el castell.

El fet d’haver-ho anunciat abans de les jornades havia generat una expectativa creixent, expectativa que es va acomplir abastament.

Les xifres anteriors al 30 d’agost han estat realment espaterrants, en l’anterior cap de setmana de la Festa Major vilafranquina, entre el Catllar i l‘Arboç ,es van bastir  23 castells de nou i forces dels dits de gamma extra. I naturalment la cirereta de tot això va ser el tres de deu vilafranquí.

Evidentment l’estratègia vilafranquiana d’anar deixant petjades profundes de deu a diverses places era una estratègia arriscada però valenta tanmateix.

Guanyar confiança
Guanyar autoestima

Saber-se capaços d’afrontar Sant Fèlix –el seu compromís més important-  amb tota al capacitat de sofriment i lluita.

Sens dubte són elements que cal pensar que els dirigents vilafranquins ha analitzat per fer la diguem-ne la pre-temporada abans d’un Sant Fèlix tant espectacular.

Tampoc cal oblidar que enguany hi ha concurs i per tant marcar línies d’actuació és també una manera d’obligar a la colla adversària a llançar-se a fer castells que potser encara no els té a punt.

Tot això previ a la jornada del 30 d’agost.

Colla Vella del Xiquets de Valls, Colla Jove dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa i Castellers de Vilafranca es van presentar a la plaça amb la voluntat d’oferir una actuació d’aquelles que finalment es pugui qualificar d’històrica.

Voluntat de superar-se  a si mateix i a les altres colles.
Voluntat d’anar més amunt.
Voluntat de ser més forts.

I tanmateix el resultat de la jornada de la Festa Major de Vilafranca ja diuen els experts que ha estat la més brillant de la història castellera.

Només cal veure els castells completats per cada colla, colles que han estat extraordinàries, només cal veure els quatre de nou de la vella. Insuperable! :

Minyons de Terrassa: Tres de deu amb folre i manilles carregat; cinc de nou amb folre; torre de nou amb folre i manilles; pilar de set amb folre.

Colla Vella dels Xiquets de Valls: Tres de deu amb folre i manilles; quatre de nou sense folre; quatre de nou amb folre i l'agulla; pilar de vuit amb folre i manilles carregat.

Colla Joves Xiquets de Valls: Torre de nou amb folre i manilles; quatre de nou sense folre carregat; cinc de nou amb folre; pilar de cinc.

Castellers de Vilafranca: Tres de deu amb folre i manilles; intent de quatre de deu amb folre i manilles; intent de tres de nou amb folre i l'agulla; tres de nou amb folre i l'agulla; quatre de deu amb folre i manilles; pilar de vuit amb folre i manilles.

Impressionat llista que fa afirmar que la jornada del passat 30 d’agost és pot qualificar altre cop com la jornada més important de la història des d’un punt de vista de construccions castelleres.

Molta dosi d’esforç,de concepció èpica en alguns moments, de mostrar confiança en les seves possibilitats, de temprança en els moments difícils, també, com no de ràbia, de punt d’honor, i una demostració palpable de  destresa, experiència, i sobretot d’un ànim col·lectiu pletòric. Tot plegat virtuts atribuïbles a totes les colles.

Avui doncs els castells han calorejat de roig una data que segur que s’haurà de tenir en compte en la història dels castells ja escrita i també de la que s’ha d’escriure encara.

I si algun record sobresortirà serà sens dubte, almenys per mi, la valentia, la decisió i capacitat de sacrifici dels castellers de Vilafranca. Després de la caiguda del primer intent del quatre de deu –que va arribar prou amunt-  i un “renuncio” de la canalla (inexplicable en els vilafranquins) en un tres de nou amb l’agulla es van sobreposar, van sortit del forat enfortits, i tirant de “professionalitat”, d’orgull davant la seva plaça, van repetit els tres de nou amb pilar i l’han descarregat i, a les quatre tocades i els canelons reescalfats ja, han alçat de nou el colossal quatre de deu amb folre i manilles i l’han carregat (i haurà qui dirà que l’aleta, que si l’enxaneta... i bla, bla, bla. No els hi feu cas, carregat!!).

Tota una lliçó de convicció, autoestima i saber fer i estar. Tota una demostració de la gran capacitat de reacció i d’autoestima quan tot plegat semblava anar de cap al pou.

Però tot això, tot aquets desplegament de condicions humanes no sorgeixen per generació espontània. Darrera hi ha ben segur un enorme treball col·lectiu, donant a cada un dels membres de la colla un treball, una responsabilitat per executar la feina ben feta. Cal incentivar, i així ho han fet els vilafranquins, uns objectius col·lectius, cohesió com a colla, orgull de ciutat, potenciar els valors individuals com elements de forjar col·lectivitat amb les diferencies i diversitat com a valors irrenunciables. Vestir amb orgull la camisa de la colla, i també la recerca de lideratges que siguin cada cop més compartits i sorgits des de la feina quotidiana, des de l’assaig pesat segur però ben fet i també de la capacitat d’entendre les diverses personalitat i individualitat de la colla. Aquest són aspectes que crec ajuden a entendre l’actuació de Sant Fèlix de les colles i crec que especialment la dels verds vilafranquins 

Més alts, més forts, els castells del 30 d’agost!

Quin és el límit?

La grandesa dels castells està segur en la seva alçada i fortalesa però també la grandesa està en el desvetllament de les virtuts humanes més positives, en treure el bo i millor de cada casteller i del col·lectiu, superació, esforç, solidaritat i sobre, sobretot fe en allò que es vol fer. L’actitud dels verds vilafranquins per Sant Fèlix n’ha estat una exemple evident.