Cartes a Clara, una periodista del segle XXI

Llibre que fa un recorregut ampli per la història d’Europa i com les transformacions socials, polítiques i econòmica han fet variar moltes de les posicions que existien a meitat del segle i també a fer-nos veure que els apriorismes són a voltes enganyosos. Visió feta des de la perspectiva del periodisme i del periodista que ha viscut molts anys  la seva tasca professional des de diverses responsabilitats.

El plantejament del llibre no és innovador, es tracta d’un seguit de cartes que un periodista ja en la seva jubilació li escriu a una becaria que tot juts comença. No és novedosa l’excusa però, més enllà d’això d’aquest aspecte formal el llibre constitueix un autèntic anàlisi i dissecció del periodisme i de les principals corrents del pensament del darrer segle XX. I les cartes estan escrites com diu l’autor “amb una llibertat que no hauria tingut s’hi hagués continuat depenent del sou d’una empresa”

L’autor Agustí Pons, és un periodista i escriptor amb una llarga i fecunda trajectòria personal i professional. Agustí Pons i Mir Llicenciat en Ciències de la Informació a Pamplona, ha estat redactor d'El Noticiero Universal (1964-1976), d'Oriflama, de Destino i de l' Avui (1976-1996). Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol. És membre de l'AELC, del PEN català i del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i col·labora a les publicacions Avui, La Nació, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig i també ha aconseguit el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme, des del 1998 va treballar a l'emissora Catalunya Cultura.

Ha publicat diversos obres combinant els diversos gèneres literàries en poesia destaquen els llibres Cossos i fets de l’any 1977, Signe i desig, 1987 i el més recent Metàfora del 2009. En el camp de la narració destaca Tretze contes llibertaris i el llibre de memòries Temps indòcil que ara és complementa i amplia amb Cartes a Clara. Agustí Pons ha destacat per les biografies de diverses personalitats catalanes els més importants son:

• Converses amb Frederica Montseny (1977)
• Retrats contemporanis (1991)
• Deu daus (1991) Premi Joan Fuster d'assaig
• Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994)
• Pere Calders, veritat oculta. (1998)
• Maria Aurèlia Capmany. L'època d'una dona (2000)
• Nèstor Luján, el periodisme liberal (2004) Premi Crítica Serra d’Or 2005

Aquest llibre constitueix un autèntic compendi de la vida professional i periodística de Pons, passa revista als moments més importants de la seva carrera des de la seva batalla a la revista Oriflama per imposar un criteri professional fins als anys que va estar a l’Avui i els esforços per convertir-lo en un diari “centrat” i important pel país amb uns resultat de clars i obscurs però que finalment no ha reeixit. Fa també una revisió crítica del papers d’alguns periodistes mítics per algunes generacions com Josep Maria Huertas i les dificultats de relació que va tenir també després dels enfrontaments que van tenir a la revista Oriflama quan van coincidir en la junta del Col·legi de Periodistes a on Pons creia que calia canviar-ne moltes coses fent especial menció en la col·lecció de llibres “Els Vaixells de paper”. 

La llarga trajectòria professional d’Agustí Pons li dona una certa autoritat moral a l’hora de fer repàs dels gran periodistes catalans del segle XX, des de Sagarra a Sentís des de Gaziel a Nestor Lujan són esmentats i analitzats per la seva aportació a la millora del periodisme en temps molt més difícils que els actuals. No deixa d’haver-hi també un polsim de nostàlgia a l’hora de fer aquestes disseccions dels gran professionals del món de la premsa i també per una determinada evolució de la professió que sembla que cada cop es fonamenti en la banalitat més que en el rigor, més en el titular cridaner que en el fons real de la notícia.

“Cartes a Clara” intenta sense lliçons vàcues donar algunes pautes de comportament pels futurs periodistes fetes des de l’experiència i la trajectòria d’algú que les ha vist de tots colors però que encara creu, ni que sigui críticament, en la professió i la considera com un elements important per la societat dels nostres dies, com un element que pot aportar una certa racionalitat donant veracitat a les informacions i per tant creant una opinió de com interpretador el món i el que succeeix.

Pons evoca en forma epistolar, com a recomanacions a la Clara que tot just comença en el món del periodisme, la seva experiència i alhora ens mostra quina és la seva visió de l’Europa contemporània i amb l’excusa de teixir els records autobiogràfics repassa quina ha estat la seva carrera professional i laboral, quan arriba el moment de deixar-ho per jubilació.

Molt interessant per conèixer la visió d’un dels periodistes importants a cavall entre dos segles. 

Cartes a Clara, una periodista del segle XXI
Agustí Pons
Editorial Meteora
Barcelona, març 2010