No respires

Està clar que si no respires al cap de poc temps mores, i que inclús si podéssim passar sense respirar viuríem més perquè el cos no s’oxidaria possiblement per l’oxigen.Però aixó son figues d´un altre paner.

En el cas que ens ocupa i que dóna títol a la pel·lícula es tracta d’una d’aquelles pel·lícules que farien les delícies dels espectadors d’un festival de cinema de terror, sense anar més lluny el de Sitges.

La pel·lícula un thriller no massa llarg en durada però que ens captiva i ens manté enganxats a la butaca de principi a fi, ens narra les activitats d’un trio de joves que aprofitant els sistemes de seguretat de les cases que en tenen, es dediquen a robar importants fortunes, fins que un bon dia van a parar a la casa tenebrosa d’un veterà de la guerra de l´Iraq, que alhora és cec i fet ignorat és un autèntic paranoic.

La pel·lícula és força previsible com gairebé totes les del gènere però això no és obstacle perquè ens endinsi en una trama maquiavèl·lica sense perdre’ns cap detall i on sovintegen no masses escenes esfereïdores, no es en cap cas una pel·lícula gore, però si d'aquelles que ens van tensionant i ens ho fan passar dolçament malament. El film disposa de tots els ingredients propis, un paio guillat, uns joves un pèl confiats i innocents, una mansió fosca que ja espanta només entres, un grapat de racons-trampa d’on no és fàcil escapar, i en definitiva d’un gat darrere uns ratolins , un gat amb secrets demolidors que ens accelera el ritme de les palpitacions.

És una bona i recomanable mostra de què amb quatre euros o dòlars és pot fer un cinema força imaginatiu i per damunt de tot que enganxi a l’espectador, que interessi i que faci del pagament de l’entrada a un cinema un fet confortable i emocionalment amortitzable. Un alè d’aire pur en aquesta pel·lícula estiuenca que se salva de la davallada general d’estrenes amb un nivell molt baix que hem patit aquesta estació de l´any que ja estem a punt de cloure.

USA 2016
88 m
7/10