Los hombres libres de Jones

Qualsevol pel·lícula de caràcter històrica és procliu a la polèmica. S’ajusta a allò que va succeir?, si, no, en part..... La història real d’aquest granger rebel Newton Knight que va desertar com soldat de la Guerra de Secessió Americana (1861-1865) i junt amb altres petits grangers i esclaus es va alçar contra l’exèrcit dominant per acabar constituint el comptat independent de Jones (Mississippí), és com dic una història controvertida, no ja per la seva elaboració sinó per la polèmica posterior de la multiracialitat que va originar aquest territori independent.

La pel·lícula és en certa forma la pel·lícula del protagonista, Matthew McConaughey, acompanyat per un ventall de bons secundaris que donen bé en pantalla al llarg del metratge.

El problema com sovint sol passar no és de tendències, manipulacions de fragmentacions del relat, sinó d’una posada en escena amb poca urpa, amb poc nervi on més enllà d’unes escenes de lluita ben narrades i il·lustrades, la pel·lícula cau en un relat sobre perseverança, sobre bones intencions i sobre la gran actitud d’aquest líder anti-esclavista, un pèl escèptic i on més que una lliçó d’història es tracta d’un entreteniment comercial de Gary Ross director de Els jocs de la fam.

Es nota al capdavall que a aquest relat força llarg en minuts de metratge li falta ànima i personalitat perquè ni és històrica ni molt menys un exercici d’aventures a dojo. És senzillament un entreteniment correcte, ben interpretat, fet amb molta professionalitat, bon disseny, vestuari, fotografia i il·luminació però alhora excessivament fred.

Vas veient el que passa però et quedes amb una total indiferència, perquè més enllà de veure l'heroi fent obres caritatives res invita a seguir la pel·lícula amb intensitat i devoció. Trobo també molt innecessària la sub-trama d’un judici paral·lel que costa d’entendre i sobre el que ja amb temps actuals després de mort Knight veiem exposar tractant problemes de raça i on al mateix temps el director aprofita per emplenar amb els coneguts problemes del Ku Kux Klan el que en tot cas ajuda a desviar el centre de gravetat de l’exercici i dona la impressió que està fet a mida per arrodonir, per rematar un producte que era correcte i acceptable i que no necessitava cap farciment en especial per acabar de conjuminar esforços. Fet aquest encaix amb calçador.

Acceptable, passable, correcta aquesta mostra de cinema històric de la guerra americana però amb poca substància menys aventura que sols és puntual, i amb més invitacions a la reflexió que no pas un altra cosa. Un híbrid que funciona a estones però que a la part final amb l’episodi del judici sembla embarbollar una trama a la qual no li calia en absolut cap mena d’additius per donar-li un sabor diferent o si més no complementari perquè tenia ja un gust acceptable.

USA 2016
139 m.
6/10