El deber

Novel·la escrita a l’any 1943 quan encara la guerra mundial era protagonista de la situació Europea. És una novel·la en que s’intenta explicar l’evolució d’un pacífic i eficient funcionari de ferrocarrils que va canviant la seva percepció de la situació amb la invasió dels alemanys a Txecoslovàquia i va prenent consciència de que cal actuar per combatre’ls.

L’autor, el periodista txec, Ludwig Winder (1889-1946) és autor de diverses novel·les algunes d'elles publicades pòstumament, en les que descriu els canvis que es van produint a Europa amb la caiguda de l’imperi Austríac. A l’any 1939 és censurat i perseguit amb l’ascens del nazisme i això l’obliga a exiliar-se i va morir a Gran Bretanya.
Winder procedeix d’una família que practicava un judaisme tradicional. Assumeix la seva identitat jueva tot i que volgudament trenca els cercles estancs del jueus a Txecoslovàquia i prefereix assimilar bona part dels costums de la cultura judeocristiana. Fou un periodista notable i d’una carrera llarga i des de ben jove. Va treballar en allò que en diríem periòdics de “provincies” fins que va començar a treballar al diari Zeit de Viena, en el diaris se li va encarregar la direcció del suplement cultural Bohèmia que era un periòdic de la ciutat de Praga, juntament amb el Prager Tagblatt, era el diari més important de la regió .

En els seus treballs analitza la situació de la societat davant les crisis econòmiques i les seves conseqüències sobretot les convulsions socials en els estats multi-ètnics com la mateixa Txecoslovàquia. Convulsions que va permetre una certa simpatia per la instauració del règim nazi a Alemanya amb la contradicció que a Praga s'hi van exiliar molts intel·lectuals fugint del nazisme a qui Winder coneix i col·laborà amb ells i crea i forma part del “Cercle de Praga”, conjunt d’intel·lectuals i escriptors que va ser contraris al nazisme. Tres mesos després del 15 de juny de 1939 data de l’ocupació nazi a Txecoslovàquia, Winder aconsegueix fugir i exiliar-se a Anglaterra on va morir. El mateix Winder va assenyalar: “En un segle bàrbar com és el nostre, els artistes tenen el deure de defensar amb perseverança la dignitat de l’home, la dignitat de l’esperit”. D’això va la novel·la del deure.   

El deber és una obra escrita en 1943 que ens explica la història d'un rutinari i pacífic oficinista que passa progressivament d’un cert escepticisme i acceptació de la situació d’ocupació per part dels nazis a involucrar-se en la lluita contra els invasors alemanys fins sacrificar en això la seva vida.

Josef Rada és un competent funcionari del Ministeri de transports xec que un bon dia quan va al treball veu com la ciutat és envaïda pels tanc alemanys, Txecoslovàquia ha estat envaïda sense que hi hagi hagut una resistència massa visible. Rada segueix fent la seva feina amb la mateixa dedicació i eficàcia que feia fins ara. Reticent a tenir masses converses polítiques amb els seus companys, si que comenta la situació i els canvis que potser es produiran.

Situació nova i que mai haguessin pogut pensar que succeiria i existeix el debat entre seguir treballant com sempre o bé prendre un posició més activa contra l‘ocupació.

Quan sembla que la situació s’ha normalitzat i els treballadors adaptats a la nova època que s’ha obert al país, Rada es convocat pel seu superior Miroslav Fobich, antic company d’estudis a l’institut i a qui Rada va salvar de morir ofegat al riu Moldava. Fobich li està molt agraït. Ara que s’ha passat a la banda dels nazis i dirigeix la circulació de ferrocarrils demana a Rada que segueixi actuant com sempre i li proposa ascendir-lo ja que li té molta confiança.

Rada viu amb desassossec aquesta proposta ja que per una banda com ell mateix diu: "El seu objectiu únic és viure discretament per preservar-se a si mateix i a la seva família de la desgràcia". Però per altra banda potser acceptant és precisament la manera de garantir-se aquesta tranquil·litat tot i que interiorment no està complagut amb una possible col·laboració amb els invasors.

Rada comenta aquesta situació amb un company de feina que sap que pertany a una organització de resistents. El seu company li aconsella que accepti i que potser això també podrà servir per la resistència si algun dia convé.
Rada segueix doncs i accepta el nou encàrrec amb la responsabilitat de supervisar i coordinar la circulació de trens, ben aviat s’adona que hi ha un augment importants de trens que passen per Txecoslovàqia amb tropes, municions i subministraments pels exercits que han envaït Rússia.

A partir d’aquí comença a passar informació dels moviments de trens a la resistència que planeja atemptats contra ells.

Paral·lelament el seu fill i una amiga d’aquets són detinguts i empresonats per participar activament a la universitat en unes manifestacions contra els alemanys.

El seu fill desapareix i molt es temen que hagi anat a parar a un camp de concentració com així li comenta la seva amiga que ha estat alliberat malgrat sigui obligada a treballar pels alemanys.

Aquets fet fa decidir definitivament a Rada a col·laborar activament amb la resistència i facilitar les informacions que serviran per executar sabotatges importants a la xarxa ferroviària.

La situació es va complicant per Rada ja que hi ha sospites sobre el seu comportament i lleialtat als alemanys fins que tota la cèl·lula per la que treballa cau en mans del nazis.

La novel·la ens narra el procés de canvi d‘una persona que del viure tranquil·lament va comprometent-se cada cop més en l’oposició als invasors fruit de veure quina és l’actuació i també per la repressió que han patit en la figura del fill.

Història d’un moment íntegre que es veu abocat a combatre per les situacions que li han tocat viure i per un destí gairebé prefixat des del moment en que decideix acceptar la tasca de oposar-se a la invasió el seu país.

De voler preservar a la família a preservar la pàtria, aquets és el camí que fa Josef Rada.

La història està molt ben escrita i farcida d’elements històrics per entendre el canvi de mentalitat de molta gent en moments singulars de la seva vida.

El deber
Ludwig Winder
Editorial Periférica
Cáceres, setiembre 2014