Celdoni Fonoll, El caminant del parc

El dissabte 1 de gener del 2011, Celdoni Fonoll es va estrenar com a memorialista, com a dietarista. A Catalunya hi ha tradició d’aquesta prosa de no-ficció, de literartura del jo. Cal recordar aquí un mestre del gènere de la literatura del jo, l’escriptor Josep Pla, que va escriure milers de pàgines, i que a l’hora de descriure de manera succinta una tasca tan monumental, s’ha dit que va escriure sobre tot i sobre res, que és el mateix que dir que va escriure sobre la vida mateixa i sobre tot el que sentia que havia d’escriure, amb llibertat, tanta com es va poder permetre.

La vida és el que és per a cadascú i, per tant, això és el que queda reflectit en un dietari en el qual destaca un fil conductor: el punt de vista personal i intransferible de qui escriu. Una poètica de la quotidianitat que s’alimenta de l’experiència de cada dia.

Amb el títol El caminant del parc [Dietari 2011-2012], Celdoni Fonoll acaba de publicar a Cossetània Edicions els dos primers anys d’aquesta aventura d’anotacions gairebé diàries, principalment fruit de les seves caminades a pas atlètic pel parc Güell (a vegades acompanyat de la seva estimada Lloll Bertran), on gaudeix de l’oportunitat d’observar d’a prop, amb atenta i enamorada lent, la flora, la fauna, el pas de les estacions, la climatologia, el transcórrer del temps diari i dels mesos, els canvis de la llum en les diferents hores del dia...

Celdoni Fonoll, activista cultural reconegut pel seu infatigable mester de cantant i recitador i, sobretot, per la difusió de la poesia als Països Catalans, es desvela també com un cronista al detall dels moviments de la natura, ja sigui a través de les plantes i les seves floracions, ja sigui amb l’adveniment en l’espai segons l’estació de l’any d’éssers volàtils com papallones i ocells dels quals l’autor sap tots els noms, ja sigui a través de l’observació dels canvis atmosfèrics i les seves coloracions.

És clar que en el transcurs d’aquestes observacions a Celdoni Fonoll no li passa desapercebuda la brutícia o el desordre que troba a vegades en el parc ideat per aquell gran arquitecte que va ser Antoni Gaudí, ni pot ignorar els top manta que li surten al pas com bolets, ni pot estar-se de comentar com incomoda al passejant contemplatiu la riuada de turistes sovint poc respectuosos amb l’entorn. Se’n lamenta quan no s’enfada de valent, i amb raó. Sort que amb els anys s’ha anat refent aquest parc, indret únic al món, i que les visites turístiques estan controlades. De la mà de Celdoni Fonoll, doncs, passegem per un parc que és més que un pulmó de la ciutat de Barcelona: és una obra d’art amb majúscula que, certament, hi va haver un temps en què va estar a punt del col.lapse.

En aquest dietari Celdoni Fonoll també dóna fe del seu viure de cada dia amb la família i del tracte afable amb els nombrosos amics, així com anota les seves activitats creatives que s’han anat desplegant tot al llarg de la seva carrera artística en 13 discos i 32 llibres, aviat és dit. Justament l’any 2000 va iniciar la publicació de la seva poesia naturalística, que ja compta amb 12 llibres.

Una de les originalitats que presenta aquest dietari és que en el seu text l’autor intercala poemes propis, així com poemes d’altres autors catalans, i que ell coneix tan bé fins a saber-ne molts de memòria. Així, doncs, en l’entramat d’aquest dietari hi trobem teixida la crònica del dia a dia amb poemes referits a la natura, a la contemplació del paisatge i a la reflexió sobre el pas del temps.

Temps atmosfèric i temps personal. Però també temps històric, temps polític. Celdoni Fonoll participa del corrent cultural i polític que ha de dur la independència per Catalunya. Celdoni Fonoll, nascut a Calaf, estima la nostra llengua, i li fa mal l’ànima quan la veu trepitjada o sent que se la vol aniquilar. No s’està de denunciar aquest i tants dels altres greuges que han propiciat de manera ja força majoritària el reclam d’un estat sobirà per a Catalunya.

A través de les seves anotacions també veiem en Fonoll un gran lector. Fonoll llegeix la premsa diària, però també literatura, sobretot clàssics com Joan Maragall, J.V. Foix, Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Pere Quart, Salvador Espriu, que Fonoll evoca i homenatja des del títol del seu dietari.

Celdoni Fonoll, que descriu admirat les pensades enginyoses de la seva fillola Elna, es mostra familiar i fratern en les trobades amb els amics, ja sigui en un acte cultural o al voltant d’una taula. Celdoni Fonoll es revela vital i transparent com vital i transparent és l’escriptura de Celdoni Fonoll.

L’escriptura vital i transparent de Celdoni Fonoll és una escriptura amb un estil propi que recupera expressions catalanes perquè es renovin, perquè no es rovellin, perquè no es perdin. I així, amb la seva prosa animada, el caminant del parc Celdoni Fonoll ofereix als lectors uns textos tan emotius com reflexius, perquè és l’emoció que el porta a la reflexió, és la vivència de la natura que el porta a la contemplació de la natura, és la vida en les seves múltiples expressions (les pròpies, les íntimes, i les impersonals de la natura) la que el porta a fer literatura viva de tot allò que viu i contempla amb intensitat i meravella. Perquè així com l’home pensa perquè té mans, segons la idea del filòsof Emilio Lledó, l’home es meravella quan en la pura contemplació de la natura que el sobrepassa adquireix consciència del que en ell és naturalesa humana.