Molts i més per continuar transformant!

Fa pocs dies feia una reflexió sobre el que em semblava que estava en el fons del debat del PSOE: el paper de la socialdemocràcia en un món complexament globalitzat. Com podem els socialistes servir millor a les classes mitjanes i treballadores? Conformant-nos, com un mal menor, amb el poc marge de maniobra que ens imposen els poders fàctics, o plantant cara a aquests poders amb coalicions de progrés i de forma organitzada amb països del nostre entorn? Jo apostava clarament per la segona via, perquè la primera ja sabem a on ens ha portat, i crec que era la que Pedro Sánchez també estava plantejant, amb una posició inesperadament ferma i valenta.

El passat 1 d’octubre, després d’intenses hores de tensió i negociació que vaig poder viure en primera persona, una majoria de membres del Comitè Federal del PSOE, concretament 132, van decidir impedir que la militància es manifestés en un Congrés Extraordinari, provocant així la dimissió del Secretari General del PSOE, el company Pedro Sánchez.

A part del terrible xoc de legitimitats que suposa que 132 militants puguin provocar la dimissió d’un Secretari General escollit per més de 64.000 militants, considero que és un greu error no haver donat suport a la proposta del Secretari General. Pedro Sánchez havia manifestat de forma rotunda la seva negació a donar suport a un Govern del Partit Popular, com la gran majoria de la militància defensa, i estava en disposició de buscar els suports necessaris per intentar formar un govern alternatiu de progrés, i sortir de l’atzucac en el qual ens ha col·locat el Partit Popular, immers en múltiples casos de corrupció i incapaç de trobar aliances amb ningú altre, més enllà de Ciutadans.

Crec que el PSOE surt debilitat després d’aquesta decisió, amb ferides profundes i propostes molt enfrontades respecte de quin ha de ser el seu full de ruta en els pròxims mesos.

Des del meu punt de vista, és necessari que el PSOE aposti fermament pel diàleg i la negociació amb Catalunya, que afronti amb fermesa una reforma constitucional en sentit federal, que juntament amb la socialdemocràcia europea planti cara als poders fàctics, i que s’acosti de nou a un electorat que s’ha sentit oblidat o desatès en aquests anys d’intensa crisi, per qui sempre havia estat una esquerra valenta i transformadora, atenta a les necessitats de les classes mitjanes i treballadores. Cal il·lusionar de nou, no recordant el passat, sinó amb propostes de futur transformadores de la realitat. Això no es pot aconseguir donant la mà al Partit Popular.

Malgrat la comprensible decepció actual, considero que cal continuar treballant en aquesta direcció perquè avui dia es manté el no al Partit Popular (que es va decidir de forma unànime en el darrer comitè federal), i perquè dins del PSOE també hi ha molts companys/es en aquesta lluita, com es va demostrar amb els 107 vots a favor de celebrar el Congrés Extraordinari, que es van produir dins del Comitè Federal, i com estem observant aquests dies amb la reacció d’una majoria important de la militància. Hem de ser molts i més per poder tornar a transformar aquest país, no ens podem deixar vèncer per les actuals circumstàncies.

El PSC s’ha mantingut ferm i contundent en tot aquest procés en el no al Partit Popular, i el Miquel Iceta ha mostrat reiteradament i de forma enèrgica el seu suport a les posicions defensades per Pedro Sánchez. Per això considero més important que mai que mantingui el lideratge del PSC en aquesta difícil etapa, ja que és una persona molt valorada i respectada per tot el socialisme i amb capacitat d’influència.

El PSC continuarà defensant de forma enèrgica el seu posicionament contrari a facilitar la investidura del Partit Popular. No és una elecció capritxosa: no podem defensar el diàleg, la negociació i el pacte alhora que donem la mà a qui els ha negat durant tot aquest temps.

Susanna Mérida
Consellera Nacional del PSC
Membre del Comitè Federal del PSOE