Captain fantastic

Hi ha pel·lícules que ja d'entrada intueixes et resultaran simpàtiques, que són desosegadas, relaxants i punyentment reflexives.

Hi ha altres per contra, habitualment amb un nen protagonista, que endevines et resultaran repel·lents i increïbles. Doncs bé, aquí Viggo Mortensen en un paper que perfectament podria obtenir un gran premi interpretatiu, està a cura de sis, si sis nens o no tan nens algun!, cap dels quals resulta gens repulsiu i sí joiosament subversiu, i que conjuntament amb els altres encarna una faceta prou diferenciada de la resta de germans amb una resultancia extrapolable a la realitat. A la vida mateixa.

Aquesta Captain Fantastic 1 pel·liculeta de circuits bastant menors, m'ha semblat fantàstica, no propera a una obra mestra, però que per descomptat convida a veure-dues vegades, la primera per tastar, la segona per degustar-la. I consti que es tracta d'un exercici fílmic poc complaent, menys convencional però que des d'un primer moment t'arriba, t'arriba i et colpeja amb suau melancolia i alhora amb profunda alegria.Joyosament prenyats de incisiva iniciativa més enllà del bé i del mal. La llibertat és la nostra bandera i la Constitució americana nostra principal nansa.

Els primers trenta miniutos, cert, resulten una mica dubitatius, desconcertants, oscil·lants, no tenim gens clar quin tipus de pel·lícula veurem, per quin tractament s'inclinarà el director, i resulta fet i fet una road-movie, un viatge iniciàtic d'obertura i descobriment a un nou món, el que transita de la infantesa a l'adolescència i que òbviament està trufat d'incògnites i descubriments. La lluita despietada de la natura enfront de la civilització i d'aquest a la vegada contra la natura.

Temíem però la pel·lícula arrenca amb l'autobús de l'esperança a velocitat de fórmula u a trencar lligams, convencionalismes i estridents cadenes.

Mortensen es lliga la manta al cap i aprofitant un vell autobus-caravana-llar familiar, surt a la carretera per anar a l'enterrament de la seva exdona la mare dels sis impagables fills.

Però no és només el conductor, és el guia espiritual, és el pare, és el professor, és en el més ampli sentit de la paraula el mentor d'aquest viatge cap a les cavernes de la civilització encarnades en la pel·lícula per un no menys excel·lent Frank Langella.Qui gran actor!.

Quan la fam apressa als nostres protagomistas, i les disponibilitats econòmiques i de tot tipus escassegen, toca aguditzar l'enginy, i el carrer, la carretera, resulten també escola de vida perenne i en ocasions cruel i desencarnada, encara que la pel·lícula barreja de comèdia, de realisme i de mesurats tons dramàtics, mai ens abandona al tremendisme, ni tan sols a la recerca còmplice i culpable com fan moltes altres pel·lícules de la ignominiosa llagrimeta .

Aquí mai hi ha neguit, hi ha llibertat i esperança. És el triomf de la personalitat de l'individu enfront del que el món vol i espera d'un.

Captain Fantastic, té escenes impagables, com la del supermercat, la de la trobada amb els parents i els seus fills mà a mà per demostrar que la natura no equival a ignorància i desídia, sinó tot el contrari, en la natura pot un llaurar la seva intel·ligència i vèncer la dogmàtica civilització.

També l'escena de l'enterrament, la de la trobada amb la civilització "languelliana" per entendre'ns, i l'escena final davant del penya-segat on no explicaré òbviament el que succeeix donen mostres d'un pols serè i d'una lluita per trencar motlles.

Aquesta pel·liculeta amb poques pretensions i moltes reflexions, m'ha motivat especialment, i espero veure-la una vegada més per degustar-la, assaborir-la com si fons un bon vi (ha de ser negre per dieta obligatoria).

Un autèntic fluxe d'aire fresc davant l'estupidesa freqüent del cinema americà, tot i que el cinema com ja he indicat en altres ocasions és talent i manera d'explicar. Està ja tot inventat.

Amb diners i molt plomall no necessàriament fas un producte comestible i durador. Bé, molt bé. Molt recomanable. Aneu-hi.

USA 2016
118 m
7/10