¡Barcelona solo! El nou Sitges Teatre Internacional

L’any 1967 a Sitges es posà en marxa la Semana de Teatro Actual, junt amb el Premio Nacional de Teatro de Sitges, amb el suport de l’Ajuntament sitgetà quin alcalde era aleshores el Sr. José Antonio Martínez Sardà, dentista de professió, i amb la complicitat del Ministerio de Información y Turismo, sota el poder de Manuel Fraga Iribarne (“la calle es mia”, 1976).

El Festival de Sitges fou l’aparador inèdit del teatre experimental realitzat a l’estat espanyol una plataforma que va funcionar els octubres, anualment, fins el 1975. L’any 1977 sota la batuta de Ricard Salvat, el Festival va tendir cap a una projecció internacional, amb importants companyies de teatre procedents de l’estranger que durant una setmana omplien els teatres i els hotels sitgetans. Dins d’aquest context aparegueren noves companyies de teatre com La Cubana, Tricicle i la Fura dels Baus amb els seus primers muntatges.
Una segona etapa del festival, sota el patronatge de l’Institut del Teatre, fou encetada desprès que Ricard Salvat en deixés la direcció l’any 1986 i l’entomés Toni Cots del 1987 fins al 1991.  El festival fou dirigit successivament per Joan Castells (1991-1993), Joan Ollé (1993-2001) i Magda Puyo (2001-2004). La desaparició, el 2004, es produí per una decisió del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la connivència del Ministerio de Cultura i de l'Ajuntament de Sitges, quin alcalde aleshores era el Sr. Jordi Baijet el qual anteriorment havia estat regidor de Cultura. L’explicació que argumentaren fou que el model centralitzat en un sol certamen per acollir l'escena alternativa i emergent estava esgotat i que altres festivals entraven en competència (fent referència directa al Temporada Alta de Girona), així com per la necessitat de descentralitzar la creació contemporània en diferents centres territorials, Sitges era doncs una mena de secció o sucursal de la centralista Barcelona.

És força curiós que ara, dotze anys després de l’evaporació del STI, el festival de teatre més antic de les Espanyes (36 edicions, entre 1967 i 2004),  torni a Sitges una proposta de la mà dels actors i directors anglesos, professors al IAB,  Martin Lewton i Andrew McKinnon amb el nom de marca ¡Barcelona Solo!, i amb el sots títol International Festival of Solo Performances.  Els temps estan canviant, cantava Bob Dylan, vostres fills  i vostres filles  ja parlen diferent (en anglès). Martin i Andrew han apostat per Sitges, fa uns pocs anys hi presentaren la seva peça teatral titulada Mirando, versió nua de la Tempestat shakespeariana, en una posada en escena micro i un sol multi-actor. El teatre és l’art que ha sabut superar totes les crisis, remuntant i inventant-se de nou, prenent exemple de l’au fènix, renaixent sempre de les pròpies cendres.

La programació del ¡Barcelona Solo! proposa, durant la primera setmana d’aquest novembre recent encetat, onze actors únics i solistes que presenten les seves creacions teatrals en l’auditori IAB de Can Pei (Institute of the Arts Barcelona) i a La Cava Club del Retiro. 40 representacions teatrals que ens emocionaran, ens transportaran al món de l’art, la dansa, la música, teatre en directe. A més durant el festival els alumnes del IAB aportaran i mostraran els seus solos en els carrers i les places de Sitges. Així doncs esteu avisats, Sitges torna a estar de Festival amb els “teatrerus” reviscolats i els saltimbanquis deixats anar, lliures i salvats de les crisis que els volen atrapar en caixes i taxes. Descobriu el nou Sitges Teatre Internacional (¡Barcelona Solo! Sitges Theatre Festival). Torna la gàbia escènica de Sitges a l’abast de tots.