La llegada

La llegada un altre dels títols esperats de la temporada i que es va poder veure en el darrer festival de cinema de Sitges, ha arribat també a las cartelleres per la porta gran amb una gran quantitat de còpies però alhora també amb un cert regust de pel·lícula amb més embolcall que un altra cosa. Perquè Denis Villeneuve el seu director i acreditat ja amb títols com la sèrie Incendies, Peligroso, etc, ens ofereix un producte amb un gran look visual i un desplegament de mitjans considerables però és mostra molt incapaç d'arribar a l'espectador amb aquesta enigmàtica història d'extraterrestres que arriben a la terra amb una dotzena de naus repartides per tot el món i no se sap exactament a què venen.

Aquest és precisament el nus argumental sobre el qual gira tota la pel·lícula i concretament, en la de la protagonista Amy Adams, que en la seva qualitat de lingüista haurà de fer mans i mànigues per desxifrar el que ens volen dir els alienígenes en aquest llenguatge tan peculiar com el seu amb uns dibuixos entintats que farceixen la pantalla en un tú a tu curiós si més no amb els humans separats per un vidre.

La pel·lícula però que combina escenes de gran producció amb altres de més intimistes com la relació passada de la protagonista en flash-backs relacionats amb la mort prematura de la seva filla que no arriba a quallar en cap moment amb un film de gènere pròpiament dit, i malgrat que amalgama situacions de caràcter emocionalment intimista materno-filials i escenes de tolerància en gestió política com les d'aturar l'inici de la guerra contra els extraterrestres que tant russos com xinesos estan disposats a emprendre, no culmina amb cap punt de contundència la trama que es desenvolupa, tot esperant que la progressivitat del film arribi a un punt culminant i s'accentuïn les tensions i sensacions. Però aquest vessant no acaba de reeixir, i al capdavall al final del film ens troben en terra de ningú i amb la sensació d'haver perdut una magnífica oportunitat més enllà del look visual i espectacular en alguns moments d'assistir a una projecció plena de moments de quasi thriller si es vol espacial que reconegui la feina ben iniciada però executada amb moltes mancances finals.

Una pel·lícula que es pot veure, però que va de més a menys, malgrat que tampoc en cap moment és guiada per l'exel·lència.

USA 2016
116 m.
6/10