Tempus fugit: “Però fuig entre tant, fuig irreparable el temps". (1)

Fa uns dies que podem escoltar i veure la campanya publicitària endegada pel Govern de la Generalitat que amb el lema de "Trobarem temps dins del temps", ... i a partir d’aquí altres lemes més sectorials “més temps és més cultura” o el suggerent “La vida que t’espera” 

Tot plegat pretén conscienciar a la ciutadania de que caldria anar tendint a poder canviar els horaris que avui estan establerts.

I com que no es tracta de posar només anuncis, o paraules més o menys boniques, el govern anuncia que a partir del 2018 hi ha la pretensió de començar pels horaris de l’escola. Aquest canvi aniria en el sentit d‘avançar les hores d’entrada i per tant també avançar les sortides, els matins de 8 a 12 i a la tarda de 14 a 16. És un canvi important. Horaris més racionals aprofitant les primeres hores que són les que es rendabilitzen més. Però per fer la “Reforma horària” no sé si és un bon començament canviar els horaris escolars –que cal fer-ho, eh- perquè de l’horari escolar en pengen també molts altres horaris que si no canvien el conflicte serà gran-.Recordo que quan es va implantar la sisena hora -un avenç important de l’escola pública, retallada (una altra!!) després també pel govern Mas- es va fer el debat horari per optimitzar la mesura i la proposta d’avançar l’horari dels nens i nenes al matí va ser rebutjada àmpliament pel pares. Veurem com va ara.

Sobre la reforma horària se’n parla i molt. Des de fa temps la creació d’un moviment ciutadà per canviar els horaris que tenim al nostre país ha crescut i s’ha mobilitzat, no sols per explicar les bonances de les mesures, sinó també per intentar convèncer a la societat de que els canvis horaris representarien una millora global per la societat. Fins i tot els poders públics han estat sensibles a la demanda i s’han creat organismes per tal d’estudiar la possibilitat dels canvis. L’aposta  dels canvis, segons l’anàlisi del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS), podria contribuir a millorar el benestar físic i anímic de la població, augmentar la satisfacció laboral i la competitivitat de l'economia i, en conseqüència, generar una vida social de qualitat.

Si finalment es concreta els canvis d’horaris a les escoles serà un primer pas real i efectiu per fer un horari possiblement més racional i més conciliador entre el temps de treball i el temps familiar (entès com un temps d’àmplia gamma d’activitats), però començar per l’escola és alhora el més fàcil, es tracta que el departament d’Educació ho posi en els directrius de l’inici el curs, però alhora també és el més difícil perquè amb una mesura aïllada, el canvi real no té cap mena de possibilitat de reeixir.

Es tracta d’aconseguir un horari que permeti una conciliació real, que avanci segurament les hores de treball i per tant permeti un gaudi personal o col·lectiu a mitja tarda. El tema no és fàcil ja que hi ha molts elements rutinaris que ho fan difícil i perquè en la configuració de la distribució horària intervenen múltiples factors econòmics, socials i culturals.

Un factor que pot ajudar és l’escola, segur, però hi ha àmbits on canviar la rutina horària no serà gens fàcil, per exemple el comerç, sector en el que ha proliferat un horari amplíssim que fins i tot s’allarga fins a la mitjanit. S’ha fet experiències en algunes ciutat de tancament del comerç a una hora prudent (7 de la tarda, obrint abans clar) amb resultats prou satisfactoris però si la mesura no és extensiva i que no representi un greuge per aquells disposats a adequar les horaris a una conciliació real no servirà de res.

Fer els canvis d’horari més enllà dels espots publicitaris és un canvi social molt important, cal doncs que els canvis vinguin pel convenciment del sectors implicats, ¿Per què no en els convenis laborals no s’inclou una clàusula d’obligat compliment respecte la horaris?. Segurament seria un pas prou notable en al consecució dels objectius  

No hi ha dubte que qualsevol procés de canvi dels horaris i de la variació dels usos i costums actuals, hauria de ser gradual i consensuat amb el conjunt de la ciutadania i dels agents econòmics i socials.

Cal decisió política en fixar normatives clares i aplicables gradualment, cal voluntat empresarial i social per acordar canvis horaris reals i possibles i no variar-los després á  base d’hores extraordinàries, i cal sobretot convenciment de que es poden trencar les rutines que avui són els que porten, per exemple, acabar determinats esdeveniments esportius o culturals més enllà de les12 de la nit trencant l’esforç d’altres sectors per anar tendint cap un horari més racional que combini el treball, el descans i la conciliació. Si seguim acceptant aquests horaris d’espectacle o esport o de la mateixa televisió no canviarem mai, segur.

La importància del tema està reconeguda i ja abans d’aquesta campanya actual de “La vida que t’espera” el govern de Catalunya va crear un Consell Assessor per a la Reforma Horària, presidit per Fabián Mohedano, ara diputat de Jxsí i l’autèntic impulsor de la reforma horària a Catalunya, que a més de fer la feina de sensibilitzar les accions governamentals, proposa la creació de cinc àmbits de treball claus per poder fer la proposta del canvi horari, el món del treball, l’educació, l’administració, el comerç i consum, i la cultura i l’oci Mohedano creu que la reforma portaria uns horaris "més humans i més cívics" Segurament seria així.

No hi ha dubte que el canvi horari requereix un debat, una discussió, un convenciment de que la mesura millorarà la vida col·lectiva i un imprescindible consens social, difícil sí, però potser no impossible. Provar-ho és una obligació i sembla que el govern està decidit a fer-ho a les escoles. Bon principi però sense fer-ho en altres sectors pot ser un intent que generi més conflicte que solució. Caldrà encara temps i paciència per fer els canvis en la manera d’usar el temps.

Els clàssics que l’encertaven moltes vegades, gairebé sempre, ja ens van advertir: tempus fugit, vola, ni el podem atrapar ni el podem aturar, però potser sí que podem començar a utilitzar-lo  de manera més plaent.

(1) «Sed fugit interea fugit irreparabile tempus».Virgili, Les Geòrgiques