Allò que va passar a Cardós

Interessant novel·la de Ramon Solsona en que recrea la història dels treballs de construcció de les centrals hidroelèctriques a la Vall de Cardós, treballs que van comportar una certa riquesa i potser treure a la zona del seu aïllament però també un augment de població i canvis de costums i usos que va capgirar en ocasions la mateixa vida del territori. Les vivències d’una gran quantitat de persones vingudes de molts llocs d’Espanya per foradar túnels per la Vall de Cardós a fi i efecte de que l’aigua baixés amb al força suficient per fer anar les centrals. 

Algunes d’aquestes persones es van quedar a la Vall i es van integrar en el territori formant-hi les seves famílies i vivint activament el batec de la comarca. D’aquestes persones va en bona part la història del llibre de Solsona.

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és escriptor i periodista.

Durant vint anys exerceix com a professor de secundària i des de 1992 es dedica professionalment a la literatura i el periodisme. Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1993) -guardonada amb els premis Crítica Serra d'Or, Prudenci Bertrana i Lletra d'Or–, DG (1998), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004) L'home de la maleta (2010) –premi Sant Jordi de novel·la–, i Allò que va passar a Cardós (2016).

També ha escrit els llibres de relats Llibreta de vacances(1991) i Cementiri de butxaca (2006). Amb el pseudònim de «Lo gaiter del Besòs» ha publicat els reculls de poesia satírica Sach de Gemecs (1989) i Botifarra de pagès! (2013).

En el seu vessant periodístic col·labora habitualment als diaris El Punt Avui i La Vanguardia, i s'encarrega fins al 2011 de l'espai diari "La paraula del dia" al programa radiofònic El món a RAC1. També és autor de diversos guions per a sèries de televisió.

L’acció d’“Allò que va passar a Cardós” es desenvolupa als anys seixanta en un moments en que l’activitat frenètica que hi havia a l’entorn de la construcció de les centrals hidroelèctriques i sobretot de les vivències de les persones de la mateixa Vall i els que van arribar buscant feina. Els canvis que s’estan produint en la comarca seran molt grans i ambientaran la història humana que es desenvolupa. 

Es produeix un assassinat d’un guàrdia civil i a partir d’aquí es descobreixen i s’expliquen les diverses històries que es van desenvolupant amb el rerefons de la mort del guàrdia civil i el perquè d’aquesta mort.  

La narració d’estructura en capítols molt breus i que va saltejant des de els fets que són el fil conductor amb la història de la construcció de les centrals, de la vida dels treballadors, de la política del moment, de les empreses que van realitzar els treballs, del paper de l’església en aquets indrets i de la vida de la Vall que es va transformant i posant-se al dia amb noves iniciatives de relacions socials. Un conjunt ampli de un munt de veus que ens van oferint visions diverses d’uns fets, d’uns treballs, d’una transformació d’un territori  i també una visió des d’un munt d’òptiques ben diverses que aconsegueixen que l’assassinat, element cabdal en la narració, serveixi de motiu i detonant de l’explicació de  les històries paral·leles que acaben convergint i donant la pauta de les relacions entre els pobladors habituals de la Vall i els nouvinguts, amb els recels habituals, les relacions que es van establint i com la barreja és inevitable.

L’assassinat té naturalment un mòbil i al darrera hi ha una història d’amor, amor que no pot explicitar-se perquè és adúlter i en aquells moments aquesta situació comportava un repressió immediata. La mort del guàrdia civil porta també a exterioritzar i conèixer els secrets amagats de molts dels protagonistes que tenen raons per estar sempre a l’aguait. La batalla entre el Santi Vallory i la seva mateixa consciència protagonista i actor de la mort del guàrdia  -això se sap de seguida- que encarna a una persona tímida, que descobreix l’amor per la Rossita i per ella arriba a l’assassinat sense però que això resolgui el problema plantejat per l’execrable comandant el “puesto” de la guàrdia civil conegut com el “Grapau” i la Rossita.

La història va barrejant història real amb documentació d’investigacions sobre el treballs a les centrals fins a posar-hi aspectes de ficció i de realitat. Personatges propis del moment com el Mossèn Antonino que vol protagonitzar una Santa Missió contra la degeneració dels costums que segons ell porten els nouvinguts amb comportaments dissoluts, fins els germans Dinamita amb la seva obsessiva lluita contar el franquisme i els jerarques que de tant en tant puguen a les obres a fer inauguracions. En el final de la història els Dinamita hi juguen un paper determinant

Tot plegat constitueix una novel·la composada amb fragments de la història que es van relligant fins arribar a saber tota la història. Recurs prou interessant per donar ritme a la narració. Solsona domina el llenguatge i això es nota amb al fluïdesa de la narració i en els diàlegs que poden ser viscuts en al mateixa lectura així com amb l’ús de l’argot de la zona.

El llibre conté els elements propis de la història de la construcció dels gran equipaments hidroelèctrics al Pirineu i el revulsiu que va suposar per un territori que estava habituat a altres ritmes i altres fonts de riquesa. D’aquesta transformació en van sortir noves possibilitats, sacrificant, això sí bona part de la tradició cultural.

És també una història de les passions humanes i aquestes passions, amor, odi, conquesta i ús i abús del poder, obsessió religiosa són exactament iguals arreu i podrien trobar històries iguals a la que ens explica Solsona en el llibre. Però Solsona l’explica molt ben explicada en un marc d’un procés de transformació del Pirineu.

Molt interessant. 

Allò que va passar a Cardós
Ramon Solsona
Col. A Tot vent
Editorial Proa
Barcelona, setembre del 2016