Més temps serveixi per planificar

Ja sabem que mai no plou a gust de tothom, sempre hi ha un “però”.

Aquesta refrany el podríem aplicar a alguna de les darreres decisions presses i anunciades (algunes no) del Ple de l’Ajuntament a instàncies de la regidoria d’Urbanisme. Per una banda  més enllà de estar-hi, o no, d’acord podria qualificar-se d’una bona gestió el fet de prorrogar els convenis amb l'Incasòl i amb la promotora Immobiliària Subirats Berenguer. Els acords impliquen la renovació per 2 i 4 anys respectivament dels acords vigents per seguir protegint la Platja Llarga i traslladant els drets urbanístics a l'Eixample Nord. El regidor va qualificar els convenis com “un pas més en el compromís de protegir definitivament la Platja Llarga, sobretot defensant els interessos de la ciutat”.

Ja es prou conegut que sobre l’Eixample Nord hi ha posicions enfrontades i contràries. Hi ha una majoria al consistori que considera que cal començar a pensar en la planificació dels sector mentre hi ha una força que creu que caldria reconsiderar en bona part la situació d’aquesta part de la ciutat.

Una altra de les decisions que s’han aprovar recentment ha estat la modificació puntual del Pla General d'Ordenació per permetre els usos hotelers i de restauració en el sòl de desenvolupament industrial, terciari i de serveis en aquells elements que formin part del Catàleg de Patrimoni arquitectònic. En definitiva es tracta de dotar de la possibilitat de donar d’activitats, que no només generin negoci, sinó que ajudin a mantenir determinat patrimoni que han perdut part dels seus usos i d’aquesta manera puguin seguir mantenint-se.

Si aquestes dues notícies al meu modest entendre són positives i cal reconèixer que el treball de la regidoria d’Urbanisme sembla molt positiu per anar afrontant i trobant solucions als temes de les estructures urbanístiques  de la ciutat ens ha sorprès llegir que la Revisió del Pla General s’ajorna i no es començarà a debatre fins la propera legislatura.

Sorprèn perquè, al marge de ser un dels elements del pacte entre les dues forces que  avui estan  al govern, creiem que es de nou perdre l’oportunitat de gestionar el futur de la ciutat. Ens hem manifestat aquí mateix en diverses ocasions que la revisió d’aquest Pla s’hauria d’haver començat ja fa anys, fer el debat en els moments en que no hi havia cap mena de pressió constructora hagués pogut fer-se amb molta més perspectiva.

Amb el nou acord sobre els compromisos de Platja Llarga a l’Eixample Nord l’Ajuntament guanya temps per poder treballar-ne la planificació. Certament és així però aquesta planificació ja fa temps que es podria haver fet. El regidor afirma que: «El que estem fent és planificar, a poc a poc. No tenim pressa, no s’urbanitzarà l’Eixample Nord».

Ja sabem que no es tracta de construir però sí de planificar i planificar amb sentit de globalitat, debat global que garanteix la revisió del POUM. Postergar un cop més el debat sobre El POUM és allargar un procés que possiblement s’hauria d’haver començat ja fa temps.

La situació econòmica de crisi, el perills de les grans infraestructures que s’han reclamat durant molt de temps, la necessitat d’un nou sol que combini petita indústria i/o logística compatible amb la proximitat i fins i tot en mig d’habitatges hauria de fer pensar que hi ha una certa urgència per saber com volem la fesomia de la ciutat en els anys a venir.

Possiblement hi deu haver arguments prou importants per anar retardant el procés de revisió del Pla General -es parla de la nova llei d’urbanisme- però també reiteradament d‘ençà del 2008 s’ha anat repetint que la necessitat de la reforma era ineludible i alhora una prioritat política que no s’ha concretat encara.

Creiem que cal activar la revisió del PGOU per diversos motius i sobretot pel moment que estem vivint, encara amb una certa crisi però remuntant, que són claus per definir trajectòries com a ciutat en el mitjà i llarg termini. Qui governa decideix legítimament i amb plena sobirania. És evident i els seus raonament deu tenir per no començar a fer d’una vegada la revisió completa i global, malgrat els programes electorals. Però hi ha una continuïtat de modificacions puntuals, com la que comentàvem abans de la dotar d’usos hotelers o de restauració determinats edificis en zones concretes, que són poc significatives però n’ hi ha també en temes de futur que poden ser una  oportunitat per generar els necessaris debats que cal en la planificació de la ciutat i passen com un mer tràmit administratiu a base de modificacions puntuals. Els propis processos de debats i participació que regula la revisió d’un pla poc tenen a veure amb els procediments de les modificacions puntuals. I algunes d’aquestes modificacions crec que haurien merescut un debat més ampli i de manera rigorosa i aprofundida i sobretot en perspectiva global de ciutat.

La complexitat de la modificació del Pla segur que requereix una lectura aprofundida i uns debats oberts de tots els sectors socials del nostre territori. S’esbossa en la revisió un futur que segons com es gestioni pot ser carregat d’oportunitats o pot esdevenir una llosa sobre el futur col·lectiu de la ciutat i el  territori. És doncs el moment de reclamar, més enllà de les posicions institucionals de voler retardat el debat sobre la planificació de la ciutat, un ampli debat que compti de manera directa i real amb la ciutadania.

El govern es dota de més temps per planificar però caldria evitar que això es convertís en una pèrdua de possibilitats i oportunitats de conformar un futur físic que serveixi per generar més riquesa i cohesió.

Tant de bo aquest “més temps” serveixi per planificar més i millor i no per anar alentint la necessitat d’afrontar el debat de la planificació de la ciutat del futur.