Els judicis polítics contra representants del poble són il·legítims

Crec que a Catalunya ens estem prenent amb massa calma l’estratègia de l’Estat Espanyol d’intentar frenar la decisió majoritària del poble català a través de que els jutges persegueixin els representants del poble i els hi diguin de què poden parlar i què poden fer o no. I aquí és on l’ Estat s’està carregant la democràcia i penso que “no n’ hauríem de deixar passar ni mitja”.

El professor Josep Costa ha publicat un article recent en el que, citant al també professor Roberto Gargarella, deixa clares unes quantes coses: Si un Parlament elegit pel poble és qui fa les lleis, ¿quina autoritat poden tenir uns jutges que ningú no ha votat per imposar el seu criteri als representants del poble, quan la seva funció és fer complir les lleis?

Lògicament, cap.  La única funció d’un alt tribunal, com el Constitucional, seria impedir els excessos i abusos del poder estatal, prevenint la “tirania de la majoria” d’un moment determinat, que lesionés els drets bàsics de la minoria.

Això no té res a veure en perseguir judicialment als membres d’un Parlament. Els diputats, quan actuen com a representants del poble, no poden cometre delictes, no poden ser jutjats pels vots i opinions emesos en l’exercici del seu càrrec. És una garantia bàsica per protegir la democràcia i la separació de poders, com deia el també professor espanyol Martín Pallín “no es pot criminalitzar l’activitat dels Parlaments sense greu risc per a la democràcia, per que tenen la legitimitat de la sobirania popular”. Una cosa tant òbvia, però que a Espanya quasi ningú proclama. Com diu Josep Costa “el jutge ordinari s’ha de sotmetre a les lleis; que pretengui imposar-se a qui, des del Parlament, aprova les Lleis és un despropòsit, és democràticament, inassumible”. En tot cas seria que estem parlant de dos pobles diferents: el poble espanyol jutjant al poble català i això no sembla que ho vulguin reconèixer obertament, per que ja seria una victòria del procés d’autodeterminació que ens reconeguessin com a un poble diferent al seu.

L’Estat no pot suplir la negociació del dret a l’autodeterminació de Catalunya amb l’acció penal. Com diu Costa, “un tribunal sense legitimitat popular és un altre instrument per sotmetre, per exercir el poder arbitràriament; i és així com el Constitucional o el Tribunal Superior de Catalunya, en comptes de prevenir la tirania de la majoria, comencen a exercir-la”.

Hem de desemmascarar aquesta farsa de judicis polítics, dir clarament que no tenen cap legitimitat, com no la tenien els tribunals franquistes, i preparar-nos per dissenyar una justícia en el futur proper que no caigui en aquests vicis de ser un instrument del poder per coaccionar a qui vol fer les coses d’una manera diferent.