El moment IKEA

El conductor del telenotícies llegeix amb notable èmfasi, carregat d’emoció –com correspon al moment històric, (un altre i ja en van...)-  això de que "Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social".

Segons segueix explicant el presentador aquest és l'objectiu textual que s'inclou en l'article primer de la llei de règim jurídic català -coneguda com a norma de transitorietat jurídica-, segons han fet públic aquest dijous Junts pel Sí i la CUP a través d'un comunicat. La llei és la que ha de permetre passar d’una legalitat l’actual espanyola i Catalana amb l’estatut vigent a la nova llei de la república catalana.

Després de la primera sorpresa (positiva clar) em ve a la memòria allò tant suat en el seu moment de: Bienvenido a la república independiente de tu casa lema de l’anunci de la casa de mobles nòrdica Ikea que va obtenir notable èxit per l’originalitat conceptual i per cridar molt l’atenció com a anunci. En fi que em va semblar que ja tenim el nostre moment Ikea en l’imaginari col·lectiu.

És evident que l’anunci té un rerefons publicitari prou important i necessari. Cal recordar que aquest anunci fet pels dos partits era una condició de la CUP per acordar la tramitació dels pressupostos per l’any 2017, pressupostos que ara sembla que torna a restar pendents perquè el projecte del parc turístic de Vilaseca i Salou ha enterbolit la situació.

L’objectiu d’aquesta norma de transistorietat té com a voluntat evitar que la ciutadania hagi de triar entre obeir les lleis de l’estat i les de la futura República. Això salva (?) la situació a que es veurien abocats entre altres  determinats funcionaris com els que han d’organitzar, portar a terme la logística i que son, a més, els garants de que el referèndum es pugui celebrar amb un mínim de garanties assimilables a un procés democràtic -els voluntaris ara no serveixen-. Però amb els exemples que estem veient en aquets moments en que la desobediència a les lleis es pot justificar i esperonar del dret i del revés perquè es considera injusta de manera subjectiva o perquè entra dintre de la legítima estratègia política, doncs ja podem anar fent normes transitòries perquè després la gent podrà fer el que més li convingui si ens atenem al que avui és considerat i esperonat amb una certa normalitat. Perquè qui determina i posa la fina ratlla per dilucidar si una llei és justa o injusta?.

La llei encara no es coneix del tot perquè la voluntat dels dos grups que l’han tirat endavant han acordat es guardar-la sota pany i forrellat perquè no hi pugui haver actuacions del TC (ferum de sofra quan s’esmenta i surten flamarades) de manera preventiva, es tracta de jugar a fet i amagar amb l‘estat per sorprendre’ls i treure en el moment més inesperat i desitjat el “conillet” legal del barret i per art de màgia tothom estarà encantat i es sotmetrà, no de bon grat ,sinó de molt bon grat, amb alegria i amb il·lusió  a la nova normativa.

I naturalment l’anunci al món de que ja tenim la llei escrita però no la presentem no ha agradat gens ni mica a l’oposició parlamentaria que es creia que les lleis es presentaven al parlament i es debatien amb uns terminis més o menys adequats per tractar-la, debatre-la, esmenar-la si cal i aprovar-la o rebutjar-la, però no, ja se sap que hi causes superiors que fan que tot plegat es pugui adequar al que convé a la majoria (que perilla segons les enquestes, que ja sabem que s’equivoquen). I com que ja sabem per les paraules de Marta Rovira, portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí, a l’agència Europa Press, que la llei, que la norma és "inimpugnable”. Doncs aquells que potser volien qüestionar alguns del preceptes de la nova norma legal fent ús dels legítims  mecanismes parlamentaris corresponents ja si poden posar fulles. Inimpugnable i punt.

Transparència? Sembla que no cal. Perquè això és un joc estratègia i es tracta de moure les fitxes de manera que l’altra part -aquesta que només va amb la llei per davant i diuen que és poc democràtica -no conegui els moviments que es faran, ho deia l’Artur Mas abans del 9-N (També data històrica) "Cal enganyar a Madrid” creient potser que són com xinesos que històricament han estat enganyats segons la dita popular. És ben cert com deia la portaveu del PSC Eva Granados que si un projecte de llei no s’entra al registre del Parlament no és una proposta de llei de moment. I encara que la tramitació sigui per un procediment “exprés" , procediment que creiem que impropi d’una llei de la major transcendència pel país, haurem de veure el debat i que planteja la llei i quina és l’acceptació de la ciutadania que finalment, malgrat diguin el que digin, haurà de triar si l’accepta i acata o no, vist que la llei si és injusta al teu parer es pot no complir-la si afecta al teu dret a decidir. La insubmissió no només estarà en una banda, ara començarà des de l’altra. 

En un dels anuncis d’Ikea que portaven el lema de Bienvenido a la república independiente de tu casa el nen que el feia deia que en aquesta república es poden caviar les lleis quan es vulgui.

Doncs això, ja tenim el nostre moment Ikea per posar-lo al frontispici de la declaració de la nova república catalana que sembla que el món espera amb candeletes.