El silencio de la Ciudad Blanca

Novel·la molt interessant, molt ben construïda i també excel·lentment documentada sobre les llegendes i la mitologia popular basca que és fonamental en entendre els successos que van passant al llarg de la trama narrativa. Els personatges també acaben fent-se propers i creïbles per la seva naturalitat en les actuacions. Ben estructurada i combinant diversos recursos literaris acaba esdevenint una bona novel·la

Eva García Sáenz de Urturi (Vitòria, 1972) viu a Alacant des dels quinze anys. Diplomada en Òptica i Optometria, durant una dècada va ocupar diversos llocs d'adreça en el sector òptic i posteriorment va desenvolupar la seva carrera professional ocupant una plaça de titular a la Universitat d'Alacant. En 2012 irromp al món de la literatura amb la seva novel·la La saga dels longeus, un fenomen de vendes i crítica que ha estat traduït a l'anglès i publicat amb gran èxit a Estats Units, Gran Bretanya i Austràlia. Després de les dues continuació d'aquesta saga, va publicar “Passatge a Tahití” i “El silenci de la ciutat blanca”.

En l'actualitat prepara la seva propera novel·la, a més d'impartir cursos i ponències de màrqueting, motivació i literatura.

La novel·la comenta quan es produeix un assassinat de dues persones a la catedral de Vitòria, són descobertes pels arqueòlegs que hi estan fent treballs de recerca. La manera en com estan disposats els cadàvers i els elements rituals que hi troben fan pensar de nou amb un seguit d’assassinats que van tenir lloc fa vint anys pels quals va ser detingut, jutjat i empresonat un brillant arqueòleg Tasio Ortiz de Zárate. Els morts estan estirats i la ma d’una a la galta de l’altre i la mort sembla produïda per les picadures d’abelles a la gola. Els mort són un noi i una noia de vint anys, completament nus, amb la mà acariciant la cara de l'altre. Aquest assassinat recorda moltíssim a quatre dobles assassinats que es van cometre fa anys a la ciutat en un cicle de morts amb determinat ritual. En els assassinats imputats a Tàsio sempre matava a parelles, de la mateixa edat i, en cada assassinat les víctimes tenies cinc anys més que la parella assassinada anteriorment. Això és, es va assassinar a dos bebès nounats i a nens de cinc, deu i quinze anys. En aquest segon cicle comença a matar a una parella de vint anys,

Igual que fa vint anys amb uns assassinats en cadena que van terroritzar la capital i va generar també una investigació molt àmplia en la que es va donar la paradoxa de que el policia encarregat de descobrir l’assassí va ser precisament el seu germà bessó Ignacio Ortiz de Zárate. En el moment en que la novel·la narra el primer assassinat de la segona època és produeix a pocs deies de Tasio tingui un permís penitenciari, per tant no pot haver estat ell però la policia creu que té alguns seguidors que puguin seguir matant per inducció de Tàsio.

La investigació dels assassinats és encarregada al jove inspector Unai López d'Ayala, àlies Kraken, expert en perfils criminals. Kraken està obsessionat amb prevenir els crims abans que ocorrin, abans de fer-se policia ja va estar pendent de com anaven esdevenint els aconteixements i té molta documentació sobre els crims anteriors. L’inspector Unai López d’Ayala està sobreposant-se d’un tragèdia personal amb la mort de la seva família en un accident. L’acompanya en la investigació una jove policia Estíbaliz que també carrega amb algun problema de caràcter familiar. Per damunt ells hi ha la subinspectora Alba que manté una relació força ambigua amb Unai ja que s’han conegut corrent pels carrers de Vitòria i senten una forta atracció.

Sabem que l’assassí seguirà matant i és impossible custodiar a les persones de 25, 30,35, 40 anys que tenen possibilitats de ser l’objectiu del nou assassí o bé el mateix assassí si com és cert i assegura ell mateix Tàsio Ortiz de Zarate és innocent i que tot plegat va ser un muntatge per incriminar-lo.

Els fets ocorren durant les festes de Vitòria i les activitats pròpies de les dies d’activitat al carrer. De fet en la novel·la la ciutat de Vitòria té tenen una bona part de protagonisme. La descripció extraordinària de la ciutat, de les seves activats, de la descripció de les festes, en definitiva un marc descrit molt bé per bastir una història carregada d’emocions, misteri i tensió. Morts, edificis i indrets emblemàtics és un element imprescindible en la narració.

La investigació és molt complexa i cal estar amatent a la narració paral·lela de la vida dels pares dels bessons Ortiz de Zárate ja que és clau en el descobriment de la veritat.

Amb una perseverança inqüestionable l’inspector Unai López de Ayala va estructurant la investigació, a cop sembla que avança però els que segueix acaba essent inconsistent a vegades desconfia i té presumpcions de persones que acaben essent assassinades, en definitiva al seu voltant es van generant els fets i sembla que hi ha un interès personal de l’assassí en ell. I així és com en un final espectacular es descobreix la trama i les relacions de l’assassí amb els protagonista de la història.

L’autora a més de fer unes descripcions dels indrets molt efectistes fa un personatges que enganxen que tenen interès i que desperten curiositat, el seu domini de la llegendística i de les simbologies de les representacions escultòriques medievals són importants a l’hora de confegir la trama.

Tot plegat fa que doni un resultat  que fa del llibre una excel·lent novel·la negra.
 

El silencio de la Ciudad Blanca
Eva Gº Sáenz de Urturi
Autores Españoles e Iberoamericanos
Editorial Planeta
Barcelona 2016