Història de un canalla

Novel·la extensa, potser excessivament llarga en la que es retrata a un personatge sense escrúpols i sense cap mena d’empatia amb la societat que l’envolta. També la personalitat del protagonista ajuda a entendre mons convulsos i carregats de dosis d’hipocresia con són el món de la publicitat i el de la política.

L’autora fa una llarga dissecció de la vida del personatge perquè a través de la seva vida i les seves relacions va explicant com algú pot acabar essent un personatge mancat de qualsevol valor moral i actuar sempre amb el dictat dels seus instints, a voltes els més baixos i els més humiliants.

El resultat és una novel·la que en alguns moments podria ser molt més àgil. Potser en excés llarga i això li fa perdre ritme al nostre entendre.

Julia Navarro és escriptora i periodista. Després d'escriure diversos llibres d'actualitat política va publicar la seva primera novel·la, La hermandat de la sábana santa, amb la qual va aconseguir un èxit sense precedents situant-se durant mesos en els primers llocs de les llistes de vendes, tant nacionals com estrangeres. La Bíblia de fang i La sang dels innocents van afermar el seu prestigi entre la crítica i el públic. Després d'elles van arribar Digues-me qui sóc i Dispara, jo ja estic mort, que aborden de forma magistral la història del segle XX i van suposar un punt d'inflexió en la seva trajectòria literària.

És una de les autores espanyoles amb major reconeixement dins i fora de les nostres fronteres. Ha aconseguit arribar a milions de lectors a tot el món, i els seus llibres compten amb traduccions en més de trenta països.
La seva última novel·la és Història d'un canalla.

La narració comença amb l’afirmació de la premissa que es mantindrà al llarg de tota la narració el protagonista és un “canalla” algú amb total absència de moral i sentiments. Es fa difícil creure que pot haver-hi algú amb aquesta manca de qualsevol sentiments o almenys d’una certa simpatia cap a altres persones que l’envolten. Sembla que el protagonista només té interès amb les persones quan els pot dominar subjugar o fer-les servir únicament i exclusivament als seus interessos.

El protagonista Thomas Spencer viu en un família acomodada i feliç, el pare un advocat de cert prestigi amb un despatx que funciona i es guanya bé al vida, una mare que treballa com a infermera en un hospital i un germà Jaime que té especial interès en agradar i vetllar pel seu germà.

Thomas sense saber-ne la causa se sent incòmode en la família, es sent observat permanentment i corregit per la seva mare i tot i el que el pare és més condescendent i el germà el justifica té una actitud rebel i sense cap mena  de recorregut.

Thomas viu la seva vida al marge de convencions socials i cercant més el conflicte que no pas una convivència més o menys convencional.

No segueix els consells de ningú i més aviat va adaptant-se en cada moments a les circumstàncies.

Quan Thomas descobreix els seus orígens i el perquè sempre s’ha sentit diferent de la seva família la seva actitud negativa i de rebel·lió sense massa causa augmenta de manera desmesurada i no trenca amb el nucli familiar per una qüestió d’estricta supervivència  .

No vol seguir els estudis a la universitat i acaba en una escola de publicitat de segona fila on acaba el seus estudis i aconsegueix graduar-se, allà manté les primeres relacions amb algunes companyes La Lisa i L’Esther, la primera acabarà essent víctima d’ella mateixa i dels excessos del moment amb les drogues. Thomas podria haver-la ajudat i més aviat sembla consentir en que acabi tràgicament la seva existència. Amb l’Esther amb qui es retrobarà més endavant serà la única persona amb que Thomas hi vol mantenir una relació que li pot recordar  l’estimació però també acaba espatllant-la.

Thomas entre en el món professional i també aquí demostra la seva manca d’escrúpols i no s’atura davant de cap impediment. El món de la publicitat el porta a Anglaterra on teixirà una xarxa de relacions i això el porta a entrar al món de la política fent la campanya d’un candidat amb poques possibilitats però amb ambició i a partir d‘aquí entra en el món de les campanyes electorals, sense aturador i sense res que li impedeix el joc brut, que es dóna molt en la política.

També la seva relació amb les dones (Lisa, Yoko, Constanza Olivia i Doris) llevat de l’Esther és també reiteradament una relació de dominació i d’una certa crueltat. Potser els prototip de relació i sobretot el rol de les dones que surten a la novel·la és excessivament semblant. Fet que al final fa que sigui repetitiu, mancat de credibilitat.

El final té un cert interès per l’ambigüitat calculada que té tot i que podria seguir per saber com acaba el més enllà de la història.

Novel·la en que potser la voluntat de mostrar la dolenteria del personatge la fa poc creïble -és interessant però el recurs de l’autora en que intercala fragments de com podria haver esta la història i no ha estat finalment d’aquesta manera.

Segur que és difícil trobar “canalles” de l‘alçada del protagonista.

La narració fa pujades i baixades en el ritme i l’interès i per tant de lectura no fàcil, moments interessants i altres de sobrers.

Creiem que no està a l’alçada de la publicitat de que se li ha fet.

Història de un canalla
Júlia Navarro
Plaza Janés
Barcelona, febrer 2016