Corazón amarillo sangre azul

El llibre és el recorregut pels darrers temps abans de la mort d’una editora i escriptora famosa. Aquets és el fil argumental però hi ha un fonament real, i és que la novel·la és la visió d’algú que va viure de prop la mort de l’editora Esther Tusquets, hi ha en la narració una reconstrucció amb elements propis de la ficció de l’editora. La personalitat de Tusquets en matèria cultural va ser altament pública i va gestar projectes culturals prou importants, no fa pas masses mesos va sortir també un altre llibre, el de la Milena Busquets que en “També això passarà” també reviu l’absència de l’editora Tusquets. Així doncs ens trobem amb un altre novel·la sobre els mateixos aconteixements i també com aquest van afectar a els persones que rodejaven a l’editora i escriptora.

Eva Blanch (Barcelona, 1968) va estudiar fotografia i disseny gràfic a l'Escola Superior de Disseny Elisava i en la Parsons School of Design de Nova York, i Psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit com a articulista en revistes de moda i tendències com Harper’s Bazaar i Marie Claire. El seu debut literari va tenir lloc en 2011 amb Això no està passant. En l'actualitat compagina el seu treball com a dissenyadora gràfica amb l'escriptura

Eva Blanch, cunyada de l’Esther Tusquets agafa la narració en primera persona i va desgranant els records de les situacions que van generar més impacte en la seva persona i alhora com es viu al llarg de la narració el llibre serveix també per alliberar-se de situacions sobrevingudes que poden arribar a superar la resistència de les persones.

El llibre comença amb una situació que de veure-la des de lluny pot semblar còmica una senyora gran en cadira de rodes trucant a una casa d’un cert luxe, va acompanyada d’un gos i de dues minyones sud-americanes i un seguit de bosses que cauen i s’obren i l’escena la completen un seguit de persones amb estelades i nens cridant i jugant amb banderes catalanes al voltant de la senyora. Una descripció extremadament visual. La senyora, Emma, tant aviat com l’obren exclama: “Como puedes imaginar, he venido a morir”. A partir d’aquí s’inicia la narració amb la Clara com a protagonista que va desgranant els records dels mesos finals de l’escriptora, les rebequeries de l’Emma, les visites als hospitals, la vida de la residència i tot el seguiment de les situacions a mesura que la salut de l’escriptora, l’Emma, es va degradant fins arribar a la seva mort. Paral·lelament a aquesta situació de la descripció de la decadència en la solitud de l’escriptora, la Clara va trobant-se amb les persones que han tingut una relació important amb l’Emma, es tracta de recollir materials per escriure, per fer una gran novel·la sobre Emma, desfila des de la periodista que explica l’entrevista que va fer a l’Emma, fins el poeta amb qui va viure un romanç fugaç però intens, o amb la seva secretària que va viure com l’editora lliurava la seva editorial a una gran empresa multinacional i ella es quedava en el lloc de directiva i com l’Emma no li va arribar a perdonar mai, o l’amiga entranyable quan procura explicar la part positiva de la seva relació.

Es dibuixa un personatge polièdric, una persona que estimava sense límit però per altra banda també tenia el seu costat fosc i descobrir-lo porta sorpreses de les seves relacions. La Clara, que en aquest moments està en un procés d’aturada de la seva relació amb el germà de l’Emma, l’Héctor, agafa les regnes de la situació i es preocupa dels dia a dia i de resoldre els grans conflictes que suposa el mantenir l’Emma i relacionar-se amb ella. La Clara es veu impel·lida a escriure la història per alliberar-se però també per conèixer una mica millor a l’Emma, tant el germà l’Héctor com a la filla de l’editora la Ginebra l’animen a que descrigui les escenes que van vivint. El llibre és el contrast entre la personalitat abassegadora de l’Emma i la fragilitat del seus últims moments que gairebé té connotacions de tragèdia. El relat de com van evolucionant les visites als metges, infermeres i cuidadores dona testimoni de la dificultat d’un declivi conscient i agreujat per la necessitat de l’editora d’escriure o bé de corregir alguns dels seus llibres per la necessitat de complaure a un vell amant.

La novel·la té tints dramàtics perquè el reflex de la decadència d’una persona intel·lectualment potent i ha tingut un paper important en la història cultural del país i enorme influència en el mon de les lletres, però malgrat això hi ha un pòsit d’humor en moltes de les situacions i en com els amics i col·laboradors de l’Emma van explicant la seva relació i la personalitat de l’Emma. Un text final de l’Emma escrit ja en la fase de la gairebé pèrdua de la consciència activa l’interès per l’escriptora que hi ha en l’Emma

Novel·la realment interessant i que té molta força com a narració  però també com a reflexió de com pot afectar una situació difícil en l’entorn pot també afectar directament a la situació de la narradora que tampoc passa pel millor moment de la seva vida i com també es denota un punt d’agror sobretot per la situació de crisi que va agafant també en els seves urpes a les classes benestants com és el cas del germà de l’editora.

Corazón amarillo sangre azul és la manera de nomenar a l’editora per part d’una de les seves amigues, un personatge realment impressionat, peculiar, original i només cal llegir com va descriure aquesta mateixa amiga la seva mort: «Dejad en paz a los alcohólicos y no olvidéis que los cisnes cantan antes de morir».

Corazón amarillo sangre azul
Eva Blanch
Colección Andanzas  874
Tusquest Editores
Barcelona, febrer 2016