Ha arribat l’hora d’arromangar-se

Fa un parell de setmanes aquí mateix comentàvem la convocatòria d’eleccions primàries per escollir el nou primer secretari que haurà d’encapçalar la direcció dels socialistes al Penedès.

Així doncs els i les militants del PSC del Garraf i l’Alt Penedès han votat per escollir i ho van fer per primera vegada a través d’un procés de primàries, la persona que encapçalarà la Federació Alt Penedès Garraf del PSC els propers anys.

La votació estava polaritzada entre dos candidats, en Lluís Valls, alcalde Gelida i en Juan Luís Ruiz, tinent d’alcalde de Vilanova que optava a al relació després d’haver dirigit la federació en els darrers quatre anys. També en l’opinió aquí manifestada ens semblava que hagués estat bo que hi hagués hagut més possibilitats d’elecció, que algun altre candidatura hagués trencat aquesta mena de, diguem-ne, bipartidisme que sembla establert des de fa temps.

Un cop fet l’escrutini de les meses electorals, amb una participació de la militància socialista ha estat de prop del 80 %  Ruiz, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, s'ha imposat a l'altre candidat, Lluís Valls (alcalde de Gelida) per un reduït  marge de 17 vots.

Juan Luis Ruiz ha obtingut 201 vots (un 51,67% dels emesos), i Lluís Valls s'ha quedat en 184 (47,3%). 

A l’any 2012 quan es va fer el Congrés de la Federació en Juan Luís Ruiz va guanyar per un vot de diferència a l’altre candidat del moment Josep Antoni Blanco, llavors la votació era per delegats per tant un nombre molt inferior de votants als que ara han pogut exercir el dret a votar.

Cinc anys més tard el resultat ha estat també mot ajustat, només 17 vots ha donat la victòria a Ruiz. Suficients per guanyar però cal saber si seran suficients per poder gestionar amb una certa tranquil·litat l’organització.

Com elements curiosos de les votacions veiem que en el col·legis electorals de Sant Sadurní o de Ribes, el guanyador Juan Luis Ruiz no ha obtingut cap vot. Sorprèn sens dubte aquest resultat que queda compensat pel vot a les dues agrupacions més grans on el resultat i la diferència és prou alta sobretot a Vilanova del candidat guanyador. El suport majoritari en les dues agrupacions més importants de les dues comarques, les de Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès (municipis on el PSC és al govern juntament amb CiU) ha estat clau per a la victòria de Juan Luis Ruiz.

El resultat és inapel·lable democràticament i legitima l’elecció, en aquest, cas reelecció del primer secretari del PCS al Penedès però, essent així, mereix algunes consideracions que no qüestionen el resultat.

Un cop escollit, Ruiz serà proclamat en el seu càrrec el proper 4 de febrer en el Congrés de Federació a Sant Martí Sarroca. El Congrés de Federació servirà també per votar la proposta de Comissió Executiva i per debatre i traçar el full de ruta dels i les socialistes de l’Alt Penedès i el Garraf per als propers anys a través del debat de la Ponència Marc i les esmenes que hagin aconseguit passar el filtre de les agrupacions.

En primer lloc cal felicitar al candidat guanyador i desitjar-li  bona feina per tirar endavant el projecte. No ho tindrà fàcil ni les circumstàncies actuals del PSC ni el resultat semblen els més idonis per tenir un trajecte còmode.

Ara, després de l’elecció el nomenament de primer secretari, la confecció de la mateixa executiva donarà pistes de quina ha estat l’acord possible entre les dues posicions del PSC de la federació defensades en les dues candidatures tenint en compte i clarament que un cop votat el primer secretari li correspon a ell la iniciativa i hauria de poder actuar amb plena llibertat en confeccionar la seva direcció, atenent com es lògic a la diversitat i pluralitat del projecte, sense necessitat però de quotes imposades pel resultat de la votació 

Hi ha però la sensació és que la Federació està dividida, el vot de diferència de fa cinc anys no s’ha pogut superar, ara en són disset però la sensació que això segueix dividit és una realitat. I aquesta divisió al meu entendre é el que ha fet que la gestió sigui més aviat fluixa i grisa que ha desdibuixat el projecte socialista al Penedès on havia etat hegemònic. Així el nou primer secretari electe que repeteix en el càrrec té al davant el repte i al necessitat de superar aquesta divisió. Caldrà segurament tenir en compte la força del candidat derrotat però tampoc cal fer el repartiment de responsabilitats executives, com ja hem dit, per quotes, gran error que crec que ha condicionat la feina que s’ha fet els darrers anys.

Caldrà mà estesa i mà esquerra per poder forjar i cimentar la unitat a l’entorn d’un projecte compartit per les dues candidatures amb el matís que calgui i amb l’explicitació legítima i raonable d'allò que les diferencia però no els enfronta necessàriament.

Caldrà veure si la candidatura que no ha guanyat s’estableix en una oposició a l’executiva i vetlla perquè els processos es facin correctament o bé deixa fer sense control.

Governar la diferència no és fàcil, superar la divisió segurament serà el gran repte per si el PSC vol recuperar un paper protagonista al Penedès. Només amb una estructura forta i amb la complicitat de tothom i sense exclusions el PSC podrà fer una veritable anàlisis de la seva situació al territori i des del coneixement de la situació intentar recuperar bona part de la confiança perduda entre la ciutadania.

Feina a dojo, segur, capacitat de fer-la segur que n’hi ha, la voluntat s’ha de suposar i això ja és altra cosa.
Ha arribat  l’hora d’arromangar-se, com més aviat millor.