Canvis a la selectivitat? Revolteu-vos!

Ho dèiem fa ben poques setmanes: no ens estaven informant sobre les proves d’accés a la universitat i ja estàvem al febrer. Un decret al BOE causava pànic en el professorat quan en realitat no ens afecta perquè tenim les competències en exclusiva. Mig curs i les regles de joc a l’aire, pendents d’un sí o d’un no. I al final, sorpresa. Després de gallejar davant tots els micròfons del país que la LOMCE no anava amb nosaltres, que fins i tot si ens afectés era igual perquè ja seríem independents, ara toca explicar tothom que s’ha canviat molt poqueta cosa, una insignificança i, a més, en línia amb el que ja proposava la generalitat. No obstant, en poques hores, deu mil alumnes s’han adherit a la campanya en contra llançada a change.org. Per què? Si escoltem la versió oficial no passa res. Què els passa a aquests estudiants sempre queixant-se?

Res, una minúcia. Ara bé, quan et jugues una part del teu futur en un examen, un detallet com ara una centèsima de més o de menys et pot deixar fora dels estudis triats en primera instància. Una dècima amunt o avall pot ser la diferència entre l’aprovat i el suspens. O sigui, que no estem per dir ”és igual”, “no ve d’aquí”. Sí que importa. L’arquitectura del batxillerat ja és bastant rígida, el disseny de les proves resulta complex i l’accés a la universitat, de vegades no té gaire sentit. Llavors, que una matèria passi de la fase específica –o sigui, opcional- a l’obligatòria pot fer baixar la qualificació sensiblement. No cal ser un expert en educació. Aquests alumnes porten estudiant un curs i mig amb unes regles i ara els han canviat una norma de l’examen. Hauran d’examinar-se tant si volen com si no d’una matèria que abans podien passar per alt. No és poca cosa.

El govern tenia dues sortides dignes: reconèixer que hi hauria canvis i que la LOMCE era una trista realitat. No negar l’evidència i deixar les coses als llimbs del ja veurem. Permetre als alumnes conèixer les regles del joc quan aquest comença, o sigui al setembre de 2015 com han pogut fer els d’altres comunitats. O bé haver estat capaç de negociar un ajornament, una suspensió o un acord diferenciat per Catalunya. No ha fet ni l’una ni l’altra. Ha seguit amb les proclames de cada dia, preparant lleis virtuals per a futurs inexistents i ara paguen justos per pecadors, com en altres qüestions, d’altra banda.

Revolteu-vos. Hi teniu dret. Ho estem estudiant a història de la filosofia. Locke afirmava amb tota tranquil·litat que si el governant no compleix la seva part del pacte tenim dret a fer-lo fora. La seva part és garantir els nostres drets. La feina dels governs és treballar per nosaltres, no per les seves idees. Regular eficientment la vida social per a que els ciutadans puguin exercir la seva llibertat, no pas perseguir somnis per més bonics, ensucrats, romàntics o èpics que siguin. Revolteu-vos. Exigiu. Que no us encolomin la feinada de canviar el món, obligueu-los a ells a treballar millor. Ells treballen per a vosaltres, no a l’inrevés.