La vegueria del Penedès: origen, evolució i debat obert

Aquest mes de febrer el Parlament de Catalunya ha aprovat, finalment, incloure el Penedès en l’organització territorial d’àmbit nacional creant així la vegueria del Penedès. Aquesta ha estat una reivindicació històrica provinent de la societat civil i promogudes per, entre altres, l’Institut d’Estudis Penedesencs i la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Diversos van ser els ajuntament que van anar aprovant la moció a favor de la vegueria del Penedès i, finalment, des de l’aprovació de l’àmbit territorial del Penedès els municipis de la comarca de l’Anoia s’han hagut de manifestar a favor o en contra d’incorporar-se a la vuitena vegueria. La vegueria del Penedès doncs, engloba les comarques del Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès i l’Anoia (a excepció dels municipis que formen l’Alta Segarra) i ajuda a configurar el mapa d’organització supramunicipal de la República Catalana.

L’origen del Penedès tal i com avui dia l’entenem, prové del segle IX amb la Marca Hispànica, sent aquest un territori de frontera on el comtat de Barcelona aixecà diferents castells per tal de controlar el territori i evitar conquestes musulmanes. El nom del Penedès ja es troba al segle X i prové del mot pinnetum, que en llatí vulgar vol dir roquissar, en referència a tot el conjunt de castells fets de roques que estaven distribuïts al llarg d’aquesta regió. Tot i formar part del comtat de Barcelona, els barons del Penedès sempre es van sentir més independents; fou així com el 1041 Mir Geribert s’autonomenà príncep d’Olèrdola i intentà crear el comtat del Penedès.

Mir Geribert no aconseguí crear el comtat del Penedès però va permetre que el Penedès tingués una administració territorial pròpia, anomenada vicaria, inclosa dins del comtat de Barcelona durant els segles XI i XII. Fou Jaume II qui transformà les vicaries en vegueries i el Penedès passà a ser una vegueria de ple dret des del 1304 fins al 1714. Sota la governança del rei Felip V de Castella, Catalunya deixà d’estructurar-se en vegueries i s’estructurà en corregiments a l’igual que Castella. El Penedès es convertí en corregiment de Vilafranca del Penedès però, ben aviat, el 1919 el territori es divideix i, entre altres canvis, la part costanera passà a formar part del corregiment de Tarragona quedant així descohesionat.

Des d’aleshores el Penedès s’ha anat alterant fins a quedar dividit en dues províncies i en quatre partits judicials: Vilafranca del Penedès, El Vendrell, Igualada i Vilanova i la Geltrú. Ara però, el reconeixement de la vegueria del Penedès obre la porta a organitzar el territori des d’un punt de vista supramunicipal, global i connex. No es tracta d’aturar els debats sinó d’intensificar-los per acordar un planejament territorial coherent, sostenible i del que tots en sortim beneficiats. El debat ja no es centra tan sols en la capitalitat sinó en la definició dels espais naturals, dels espais agraris, del sòl i els polígons industrials, de les relacions comercials, del transport i la mobilitat, de les infraestructures, dels equipament i dels serveis. Un debat que ha d’estructurar un model de vegueria pensat en la seva utilitat i no en el mer fet de crear una estructura administrativa que substitueixi les diputacions provincials. Hi ha, doncs, molta feina a fer encara!

Jordi Medina Alsina
Gestor de la cultura i el patrimoni