Argelagues

La novel·la Argelagues és la primera novel·la que escriu Gemma Ruiz, en ella l‘autora es capbussa en la història de les dones de la seva família i relata algunes dels episodis vitals als  que han hagut d’enfrontar-se. No és al primera vegada ni serà,segur, la darrera que el propi relat familiar serveix per relatar una història que ben travada esdevé una novel·la amb interès. La història de les “dones” que Gemma Ruiz van trenant és una història potent, com des del món rural amb la duresa pròpia de l’entorn, s’arriba al temps difícil de l’assentament en les ciutats servint de ma d’obra barata per les creixents indústries del tèxtil. La novel·la té un fil narratiu prou interessant però cal destacar el llenguatge, fresc àgil, col·loquial i amb girs propis dels territoris on s’emmarca la narració. La mateixa autora ens diu sobre l’ús del llenguatge: “El relat de la vida de la Remei també sona diferent del català oficial. Per mi ha estat un motor, capturar l’oralitat lírica i genuïna que ella gastava. Aquesta llengua té la gentilesa de retratar-nos d’allà on venim i com som encara que li tinguem els tractes que li temin i ens l’estiguem deixant perdre.” Tot plegat dóna una més que interessant novel·la.

La Gemma Ruiz és nascuda a Sabadell és periodista i escriptora. Com a periodista, ha treballat des de 1996 al servei d'informatius de Televisió de  Catalunya, especialitzant-se en crònica cultural dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals a diversos programes. Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016.

L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle XX que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant a la indústria tèxtil, participant a la Guerra Civil des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments per poder tirar endavant a la seva família.

La mirada de com succeint els fets ens porta a conèixer a aquestes tres dones valentes i decidies, la  Remei, la Rosa i la Nina ens conduiran a través de la narració de cada una de les generacions que representen un exemple de la lluita per poder millora les seves condicions de vida davant els esculls que la mateixa vida porta i les circumstàncies que els toca afrontar.

D’aquí que el títol de la novel·la sigui adient ja que fa referència a uns arbustos modestos, que creixen forts i punxen, demostrant que les protagonistes de la novel·la no són fràgils i lluiten contra les adversitats i malden per millorar cada cop les seves condicions.

La novel·la comença amb la vida de la Remei filla d’una família de pagesos de Castellterçol, pagesos que sobreviuen amb poca cosa, més aviat pobres, amb poques possibilitats de millorar la seva condició. En aquesta part de la novel·la veiem com es desenvolupa la vida a pagès, els esforços de la família per tirar endavant, els costums, les dificultats per l’educació dels fills que de ben petits ja comencen a treballar i com la Remei va passant de casa del seu germà fins a servir a una de les famílies riques. Les dificultats del camp català en bona part per l’extraordinària duresa econòmica a la que estaven sotmesos i alhora com no hi havia masses sortides pels fills de la pagesia que havien de trescar ben aviat i sense possibilitat de sortir-se’n amb facilitat. La vida a Castellterçol com a model de vida de pobles en que determinada burgesia hi tenia la seva segona residència i com el tracte de condescendència ajuda a voltes a mantenir una vida tranquil·la aparentment.

La Remei fruit de les dificultats de la mateix família arriba a la ciutat de Sabadell que comença a destacar per la quantitat de tallers de filatura i fàbriques tèxtils que seran un potent revulsiu econòmic que afavorirà a determinades classes socials però no a la gran majoria del treballadors que viuran condicions gairebé d’esclavatge en aquelles fàbriques. La Remei coneixerà l’amor allà i podrà viure amb una certa tranquil·litat malgrat les dificultat que haurà de passar en els primers moments. Casada amb el Martí un pagès de Vacarisses que va perdre bona part de les vinyes amb la plaga de la fil·loxera es veu abocat també a anar a Sabadell per treballar en el tèxtil i a base d’esforç aconsegueix plantar la seva pròpia casa i viure amb una certa tranquil·litat a base d’esforç constant. La segona generació de dones l’encarna la Rosa, filla de la Remei a qui tocarà viure els dolorosos anys de la guerra i encara més els de la postguerra en que tot s’ha de tornar a  començar, tornarà trobar feina, privats del drets que havien obtingut en el període republicà, sota les dures lleis del franquisme que va no sols destruiran bona part del llegat republicà sinó que afavorir descaradament a aquella burgesia que va donar-li ajut econòmic i com a retorn dels favors els va permetre continuar explotant els treballadors amb jornades extenuants i sense cap mena de dret.

La tercera generació de la història la Nina, filla ja d’immigrants que han conformat també el nostre país, amb unes concepcions ja més modernes de la vida, viu també les condicions de misèria en que molta immigració va haver de viure en arribar aquí però a base d’esforç personal i lluita aconsegueix sortir-ne i treballant de valent tirarà endavant la seva família.   

Història doncs de tres dones com moltes d’altres que tenen una història que encara ningú que essent coneguda ben poc s’ha explicita, dones a qui la història ha negat la paraula i que també han estat peces fonamentals i pilars per la construcció de la nostra societat tal i com la coneixem.

Llibre molt interessant per la història però també pel llenguatge en que està explicat.

Argelagues
Gemma Ruiz
Col·lecció A tot vent Nº 656
Edicions Proa
Barcelona setembre 2016