Acords i desacords, pressupost aprovat

Em consta que fins el darrer minut i amb el símil d’un penal inexistent el govern va obtenir els vots necessaris que li permetia tirar endavant els comptes per l’any 2017.

Vots que ha aconseguit: el del PP i el de la regidora no adscrita i abans de C’s.

Coincideixen en el no ERC, CUP, Som Vng i C’s ,òbviament aquesta darrera força per motius molt diferents de les altres tres.

El govern doncs tira endavant les xifres que li permeten arribar al pas de l’equador de la legislatura i això ja començarà a fer baixada i tot allò que no s’hagi pressupostat ara mateix serà difícil que es pugui portar a terme. Per tant la legislatura entrarà en la fase de treure rèdit d’allò que s’ha fet i de capitalitzar l’esforç realitzat i de publicitar les bonances de l’acció del govern.

L’oposició d’esquerres –diguem-ho així- va presentar com una alternativa "una proposta de mínims, que davant d’una greu pujada d’impostos orienta la despesa en els àmbits que requereixen una major atenció". La proposta pel que hem pogut llegir a la premsa –no hem pogut llegir en la seva totalitat el document- reclamava alguns canvis en el pressupost: “incrementar la partida de Serveis Socials un 15%, doblar els recursos destinats a plans d'ocupació, destinar com a mínim 200.000€ als pressupostos participatius, incrementar en 30.000 € el pressupost destinat al Pla Local d'Habitatge, tornar a dotar de fons la partida de foment de cooperativisme, la recuperació del programa Àgora d'Equitat i destinar 20.000€ a la auditoria del servei de recollida de R.S.U. i de neteja viària, 20.000€ més a la auditoria externa del deute, 3.000 a l'estudi de viabilitat de la municipalització del servei de neteja d’edificis i 50.000 € a nous programes de formació en oficis”. Crec que són propostes que des d’una perspectiva d’un govern de progrés, com es vol presentar l’actual govern, no hauria d’haver estat difícil recollir-ho. I a més em consta que en la reunió que hi va haver el govern, amb algun matís d’alguna de les partides a augmentar, estava disposat a incorporar totes les propostes del document de part de l’oposició. Evidentment no vaig ser a la reunió i per tant estaria bé saber si és cert que el govern acceptava la proposta i si el nivell de desacord amb els matisos que reclamava el govern era suficient per abstenir-se.

El que sorprèn però de la proposta és que es digui –i altre cop em remeto al que s’ha publicat: “Deixem al criteri del govern la reubicació de les partides, tot i que condicionem el nostre vot a una supervisió conjunta de la proposta final del govern. Comptem, si és avinent, dels nostres propis càlculs, però entenem que és el govern qui ha de decidir els canvis que s’han de fer per encabir la nostra proposta en els pressupostos".

Bé, no és fàcil interpretar aquets punt, vull entendre que si el conglomerat opositor no quedava satisfet amb els canvis de partides que fes el govern no s’abstindrien. Doncs no cal perdre el temps i a l’exercici de demanar augments de partides i partides noves que s’hi afegeixi també d’on cal que es treguin i acabem més de pressa.

Per economia d’esforç i també per veure les intencions d’uns i altres es bo saber d’on es retalla o d’on s’augmenten partides per trobar l’equilibri.

Finalment no hi va haver acord, però el que seria interessant saber –per treure també conclusions sobre intencions reals- fins on va arribar la negociació i la disposició real d’acordar i quins van ser els obstacles insalvables i els pals a les rodes que denuncien des de l’oposició. De les paraules expressades en el Ple de l’Ajuntament per part d’un i altres tampoc s’acaba de treure’n l’aigua clara del prepòsit de la negociació i del resultat frustrat final.

Quines propostes rebutjava el govern? per no haver aconseguit l’acord

En conseqüència al govern li ha resultat barat l’aprovació del pressuposts per aquest anys. Acords amb PP que afirma que “estem aquí per vetllar pels interessos de la ciutadania” i aconsegueix algunes propostes prou raonables també però amb poc muntant econòmic i la regidora no adscrita que afirma “no puc permetre un pressupost prorrogat perquè perjudicaria a les famílies que potser hauran d'anar a la tarifació social. És un vot de responsabilitat amb la ciutat i amb els vilanovins perquè la ciutat no es pot quedar parada” i fa una demanda per millorar els barris amb un percentatge de les multes. Vaja, propostes que tenen un sentit positiu però en quantitat econòmica són gairebé al xocolata del lloro.

L’obligació del govern és intentar pactar al preu més baix possible el vot als pressupostos i l’oposició -almenys alguna- té també l’obligació d’intentar esmenar-lo amb les seves propostes en definitiva influir, intervenir, deixar empremta en els pressupostos. De l’equilibri i satisfacció entre oferta i demanda en pot sortir el fot favorable als comptes. Sembla que això ha estat així en part de l’oposició vilanovina.

El govern ha tirat endavant el pressupostos i té marxa per un any més, però potser ha deixat una part de l’oposició –diguem-ne d’esquerres- un cop més insatisfeta i no sé si més cohesionada per seguir treballant plegada.

Però, i cal recordar també, que ja sabem que històricament els pactes de govern s’han forjat en els pactes que des de l’oposició s’han pogut travar.

Inici d’una llarga amistat?