Apóstoles y asesinos

“Todo fue muy rápido, del mismo modo que suceden los hechos intrascendentes. Igual que sucede todo. Pero, como siempre ocurre con esas cosas, luego viene la magnificación, la disección del tiempo, el desglose de lo que ocurrió y el ensamblaje de los diferentes detalles hasta crear una narración aproximada, medianamente verosímil de los hechos.”

Aquestes paraules podrien ser un resum de tot l’engranatge narratiu del llibre Apóstoles y asesinos que vol ser i aconsegueix ser una narració de la vida de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, emmarcada en el context dels moments difícils de la ciutat de Barcelona, en una de les èpoques més turbulentes de la seva història amb l’enfrontament entre els sindicats i la patronal. Enfrontament ideològic però tambe físic amb el pistolerisme campant pels carrers de la ciutat i fent multitud de víctimes moltes d’elles innocents i alienes a les batalles i enfrontaments entre les faccions oposades. El llibre comença amb l’assassinat del Noi del Sucre a partir d’aquí es fa un recorregut per la vida del sindicalista i les circumstàncies que viu, els ambients que freqüenta. El cercle narratiu es tanca amb les causes que van portar a que fos assassinat per uns quants sicaris pagats per la patronal catalana que veia en ell un autèntic perill per les seves reivindicacions i ascendència sobre els treballadors i la seva causa.

Antonio Soler (Màlaga, 28 de setembre de 1956) és un escriptor espanyol, guionista de televisió i col·laborador de premsa.

Inicia la seva carrera literària en el camp del relat amb “Extraños en la noche” aconsegueix atraure l'atenció de la crítica que l'interpreta com el naixement d'una nova veu. L'any 1983 va obtenir el premi Jauja de relats amb "Muerte canina". Després de dues novel·les més publica "Las bailarinas muertas" amb la qual aconsegueix, a més del premi Herralde, situar-se un lloc privilegiat del panorama de la narrativa espanyola. "El nombre que ara digo" està considerada per alguns especialistes en la guerra civil (com Paul Preston) com una dels més fidels narracions sobre el conflicte espanyol.

"El camino de los ingleses”, premi Nadal de l’any 2004, és portada al cinema per Antonio Banderes amb guia del propi Soler en una pel·lícula que és va estrenar l'any 2006.

Ha realitzat nombrosos treballs com a guionista de televisió i ha estat col·laborador fix dels diaris Sud, ABC i El Mundo (Andalusia) i dels suplements dominicals d'El Periódico de Barcelona i El setmanal. Ha estat Escriptor en Residència del Dickinson College de Pennsilvània. Ha impartit conferències i cursos en nombroses universitats i institucions culturals d'Europa, Hispanoamèrica, Estats Units i Canadà.

En aquest llibre, un cop. Es posa de relleu com en el camp de la literatura es pot obrir el debat fins a on arriba la història i a on arriba la ficció, que es inventat i que és real. Al llibre Apóstoles i asesinos segurament aquest debat queda resolt en acceptar que la realitat a voltes pot ser un element novel·lístic de primer ordre. I el període en que s’emmarca la història dóna realment per molt. Les primeres dècades del segle XX a la ciutat de Barcelona són l’escenari en que discórrer la narració, com a eix central la figura de l’anarquista Salvador Seguí conegut popularment com El Noi del Sucre que és un dels mites del sindicalisme de caràcter anarquista de Catalunya.

El llibre es sosté en una documentada historiografia i molt ben documentada ( aquí potser s’enyora alguna cronologia i alguns esquemes de relació entre els personatges).

L’eix de la narració és Salvador Seguí però és evident que van sorgint grans protagonistes de la història del país com Francesc Layret , Lluis Companys que van interactuar conjuntament en moltes ocasions, cadascú des de la seva posició i altres com Ángel Pestaña que tenen també un paper ocasional sobretot en les lluites ideològiques dintre de l’anarquisme obrerista , aquests en el costat de  les lluites obreres, però tambe el llibre ens porta personatges sanguinaris i sinistres  i protagonistes de la repressió obrera a la ciutat de Barcelona i impulsors dels pistolers del Sindicat Lliure  com van ser el governador civil  Martínez Anido , el cap de la policia  Angel Arlegui o Inocencio Feced que va participar directament en l’assassinat de  Seguí.

El llibre constitueix una bona radiografia de la situació a Barcelona de les primeres dècades del segle XX i el paper que van jugar els protagonistes i les picabaralles  entre el sindicalisme moderat i amb voluntat de participar en els acords que possibilitessin les avenços de la classe treballadora i el sindicalisme  de voluntat d’acció directa i de violència.

El llibre es mou a cavall entre la ficció, la recreació de situacions, l’encaix de els actuacions polítiques i les intrigues al sí dels moviments sindicals i a la mateixa  patronal, no obstant això manté un discurs històric excel·lentment travat i rigorós.

El llibre és interessant per com s’estructura la història i per l’enorme documentació però també i és fonamental per com està escrit en l’estil d’Antoni Soler que fa llegible i digerible la gran quantitat de material històric que hi ha referenciat.

L’autor explica aquesta doble combinació d’història i ficció: “Es necesario casar la historia y la literatura balanceándose unas veces hacia un lado y otros hacia otros."

Una excel·lent lectura, una excel·lent visió històrica i visió novel·lada d’uns moments turbulents de la història del país. 
 

Apóstoles y asesinos
Antonio Soler
Editorial Galaxia Gutemberg 141
Barcelona, març 2016