Penedès, capital....

Els alcaldes de les ciutats d’Igualada, Vilafranca del Penedès, el Vendrell i l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú han publicat aquí mateix, a l’Eix Diari, una declaració sobre la consecució de la vegueria i sobre la voluntat de cocapitalitat.

És un exercici de fina diplomàcia. Brillant equilibri i interessant equidistància.

Cap dels alcaldes ni l’alcaldessa vol obrir la caixa dels trons i manifestar-se o postular-se per exercir la capitalitat de la nou nata vegueria, vegueria encara però sense tangibilitat ni política ni administrativa.
La capital és una condició que al llarg de la història s’ha exercit de moltes maneres, des de la condició d’itinerant en funció d’on es reunia el govern, fins a desdoblar-se en històrica i política o senzillament per esdevenint, de fet, el motor del territori tant ens els aspectes bons com en les obligacions que es contrauen quan es vol liderar qualsevol territori.

L’estatut de Catalunya – encara vigent fins que arribi la nova constitució- deixa clar que la capital del País és Barcelona, és dels poc textos legals sobre territori que indica la ciutat que tindrà la responsabilitat de la capitalitat. Alguns altres estatut parlen de dues ciutat com a capitals com el de els Illes Canàries: “La capitalitad de Canarias se fija compartidamente en las ciudades de Santa Cruz de Tenerife y Las Palmas de Gran Canaria”. Aquí haurem de parlar de quatre per embolicar-ho una mica més.

En la divisió comarcal de l’època republicana es tenien en compte diverses condicions i una de les condicions per fer la divisió i per fixar la ciutat que seria capital va ser que la ciutat que acollia el mercat setmanal, habitual en aquells temps, i la distància entre ella i altres pobles definia la comarca. Però el temps han canviat i el concepte de capitalitat també. L’estructura comarcal amb la creació del Consell Comarcal, ja en els nostres temps, va donar unes noves competències i també una estructura de caire polític que ha servit per donar sentit de teixit de ciutats a les nostres quatre comarques. Així sembla que ho entenen els nostres alcaldes: Segurament aquesta distribució territorial i les dimensions de les quatre capitals sigui una de les característiques que millor defineixen el nostre territori. El Vendrell, Igualada, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú formen els centres neuràlgics d’una xarxa de municipis ben distribuïts de manera equilibrada. Les capitals, a la vegada, consoliden els models comarcals, que volem que en surtin reforçats amb el reconeixement de la Vegueria.

Ara bé creiem que el marc comarcal ha de quedar superat en la concepció de la vegueria, ja que el mateix Estatut de Catalunya deixava clar en el seu preàmbul de la Llei 4/2011 L’article 83 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries i l’article 90 de la norma esmentada defineix la vegueria com l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i com la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització dels seus serveis.

Per tant l’antiga divisió comarcal queda, almenys sobre el paper, relegada, sobre la realitat ja és una altra cosa i sobretot perquè en algunes de les nostres comarques això de la Vegueria del Penedès és crec una decisió des de dalt (bona decisió, entenc també) sense massa interès popular, interès que caldrà despertar i augmentar. Es tracta per crear la Vegueria en la seva complexitat superar el marc comarcal i això no serà gens fàcil, no es tracta crec d’encaixar quatre peces sinó de formar una nova peça i única amb la seva diversitat.

Fins ara en les quatre comarques que conformaran al vegueria la capitalitat s’ha exercit de manera diferent o s’ha percebut de manera diverses, segons les mesures polítiques que s’han impulsat, segons la distribució i quantitat i grandària dels municipis, segons la voluntat de compartir projectes, segons la importància econòmica dels municipis o segons els serveis compartits per la comarca disposats a posar en marxa en la ciutat que sobre el paper exercia aquesta funció.

Però arribant a la vegueria i quan aquesta comenci a funcionar veurem com es pot gestionar i realitzar el desig dels alcaldes i alcaldessa: defensem una distribució del serveis territorials de la Generalitat de Catalunya al territori de la Vegueria del Penedès en pertinència a les qualitats i a les necessitats que pugin representar els territoris comarcals del Penedès, respectant els valors que implica el reconeixent de la capitalitat compartida.

Es queden aquí i segurament caldria reclamar a l’autoritat política que es mulli, que facin un pas endavant i que avanci quins serveis i quina distribució pensen pactar i fer.

Es podria optar per una capital històrica i també tindríem diversitat de possibilitat hom podria apostar per Olèrdola, altres per Sant Marti Sarroca i altres encara per Adarró. Però això és complicat i per tant caldrà pensar en alguna formula que faci funcionar això de “compartir”. Poques experiències de compartir serveis i competències han acaba essent vàlides. Aquí si comencem de nou potser s’aconseguirà, però la mateixa distribució de serveis i competències abans de la Vegueria ja genera tensions, només cal recordar com es van posar alguns sectors en saber que l'oficina liquidadora del departament de Finances es suprimiria a  Vilanova.

Sigui com sigui finalment segons la llei la vegueria té assignades les funcions de caràcter local com diu l’article segon de la llei. Naturalesa de la vegueria 1. La vegueria és un ens local amb personalitat jurídica pròpia, determinat per l’agrupació de municipis i encara afegeix en el punt 2 de l’article: La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al consell de vegueria. Però per altra banda també és òrgan de la Generalitat en tant que el punt 3 del mateix article 2 diu La Generalitat adopta la divisió en vegueries per a l’organització territorial dels seus serveis. Les demarcacions veguerials determinen l’àmbit de divisió territorial.

En fi això no serà fàcil de gestionar, fins i tot hi pot haver contradicció d’interessos en la mateixa actuació veguerial. Superar el marc estrictament d’interès comarcal per entendre i generar una concepció política global de la vegueria tindrà molta més dificultat sense un pal de paller que sigui la referència, que sigui la capital.

En fi podem seguir parlant de quatre co-capitals, podem crear assemblees d’alcaldes i alcaldesses, podem entusiasmar-nos en el projecte, podem elucubrar sobre mil i una possibilitats, però en el fons crec que els alcaldes i alcaldessa saben que la ciutat que tingui la capacitat de tirar políticament del carro, que sigui més proactiva en la generació de recursos, idees, propostes i projectes per compartir acabarà essent de facto la capital de la vegueria, més enllà de la distribució –ja veurem com es farà sense generar greuges- dels serveis i competències.

En fi...

Per si de cas, Vilanova preparat i gas a fons, la capitalitat ens espera.