Els hereus de la terra

Novel·la que segueix l’estela de La Catedral del Mar per convertir-se també en un bet-seller, amb una sortida fulgurant i amb una critica positiva. Falcones un cop més demostra una capacitat i una destresa admirable en situar-nos i retratar-nos una Barcelona medieval i en ella es situa la trama narrativa que és un cant a la lleialtat a la terra del protagonisme, una història d’amors, traïcions, mort i vida, venjança i sobretot molta esperança i molts anhels que aconseguir.

Ildefonso Falcones advocat barceloní va donar-se a conèixer com escriptor amb La Catedral del Mar que va esdevenir un dels fenòmens literaris més importants del darrers temps amb milions de llibre venuts. Es va publicar fa deu anys i va ser difosa a més de quaranta països i va guanyar diversos premis tant a Espanya com a l’estranger. La segona novel·la La mano de Fàtima també va tenir un notable èxit guanyant també premis. Va publicar després La reina descalza a on parla de la presència del poble gitano a Espanya i ara retorna amb aquesta novel·la que segur que està cridada a seguir l‘èxit de la seva primera part La Catedral del Mar.

L’acció comença a la Barcelona del 1387, el protagonista Hug Llor comença a viure la seva vida d’aventures malgrat la seva poca edat. És un noi espavilat, orfe de pare, que es va ofegar, ha viscut entre el treballadors de les drassanes per influència del seu protector l’Arnau Estanyol, amic del seu pare i un dels prohoms de la ciutat enfrontat a la influent família dels Puig, família que aprofita la seva proximitat al poder reial per confegir una venjança sobre al família d’Estanyol. Hug és testimoni de la mort del seu protector Arnau i de com els bens de la família són usurpats per la família Puig amb l’aval del rei. Només queda en Bernat Estanyol, fill de l’Arnau que quan passen els fets es lluny de Barcelona. Quan retorna vol cobrar-se venjança i en fa còmplice a l’Hug, els dos nois son descoberts i partir d’aquí començarà una nova vida. L’Hug es foragitat de les drassanes i veu frustrada la seva voluntat de convertir-se en un bon constructor de vaixells però coneix el món del la vinya i se li obrirà una altra perspectiva a la vida que el farà treballar amb ganes i molta voluntat per aprendre el món i al cultura de la vinya i del vi. Això sí, no oblidarà la voluntat de venjar-se de la família dels Puig. Una venjança que el farà viure mil perills i mil situacions complexes de les se’n pot sortir, a vegades amb ferides físiques i anímiques i en altres amb una certa satisfacció pels cops que va donant a al família Puig.

Mentre l’Hug va introduint-se en el món del treball de la vinya i els secrets de la confecció del bon vi, el Bernat Estanyol comença una carrera de corsari assaltant els vaixells que surten de Barcelona amb  destinacions diverses. Al llarg de la narració trobem com s’entrecreuen la vida dels nois que es van fent grans, la lluita interior de l’Hug entre mantenir la lleialtat al Bernat per record als seus pares o seguir la seva via sense masses complicacions. Finalment els dos nois ja grans tornen a trobar-se i viuran situacions d’extrema proximitat i lligams familiars.

Quan l’Hug Llor és obligat a abandonar el barri de la Ribera a on vivia amb al família ja no li queda res, la mare torna a casar-se amb un boter de Sitges i marxa i la seva germana entra un convent i no serà fins molt avançada la vida que tornaran a trobar-se i es revelaran algunes de les veritats que l’Hug Llor desconeix com l’origen de la noia que passa per ser la seva filla.

Els escenaris de la novel·la fora ja de la Ribera es situen al barri del Raval on trobarà feina amb el jueu Mahir que l’introduirà en els secrets de treballar la terra i com es pot gaudir dels seus fruits.

L’Hug es sent atret per aquest nou món del treball de la vinya que se li obra i li permetrà no només aprendre i molts sobre els ceps, la vinya i el vi sinó que podrà viatjar per molts confins sobretot llocs on tenen fama de ser bones terres per la vinya, el Penedès, el País valencià, el Montsant, Carinyena. O on va per fer alguna missió vinculada al Puig o als Estanyol i ho aprofita per conèixer els treballs vinaters des indrets.

En mig d’aquest món del vi coneixerà a qui estimarà molt, la Dolça, una jueva que treballa com aprenent de metgessa i que morirà en un dels tants atacs als calls jueus que van produir-se a la Barcelona medieval.

Perseguit per aquest amor no serà feliç fins que trobi a la Caterina, una esclava alliberada, que podrà de nou fer-li viure l’amor amb la seva plenitud. Mentre però haurà de casar-se amb un altra noia jueva a qui va salvar de la mort. Aquets matrimoni serà una pura farsa que es mantindrà pel secrets que ambdós amaguen i per mantenir a la filla de l’Hug fora dels perills que per la seva procedència podria tenir.

La trama segueix i ressegueix la vida i les aventures de l’Hug Llor i les relacions que va teixint en el seu devenir. El retrobament entre Hug i Bernat desferma una tempesta que portar moments de sotsobra als protagonista i aquesta relació serà també part del desenllaç final de la trama.

La narració serveix també per endinsar-nos en la història de la Catalunya medieval i les lluites pel poder. El creixement de Barcelona, l’expansió de la ciutat i la construcció de l’hospital de la Santa Creu.

Fets de la història del país com el compromís de Casp i la batalla pels drets successoris dels hereus dels reis catalans són un transfons històrics on s’impliquen els personatges centrals.     

Història de la voluntat de supervivència, d’aconseguir uns anhels i d’uns somnis, també la història d’un protagonista que cau mil vegades i mil vegades s’aixeca. Tossuderia, voluntat de lluita i també de valors de l’estima familiar, del bé comú i la seva defensa.

En fi mil ingredients que basteixen una narració sòlida, llarga però de molt bona lectura.

Els hereus de la terra
Ildefonso Falcones
Editorial Rosa del Vents
Barcelona, setembre 2016