Inhabilitats políticament, absolts popularment

Mentre aquí es llegia amb la solemnitat que calia i amb la litúrgia corresponent la sentència que inhabilita a Mas Ortega i Rigau per la seva desobediència al Tribunal Constitucional (i això ho ressalta la sentència) sobre la prohibició de la celebració de la consulta o procés participatiu del 9-N , la primera ministra d’Escòcia anunciava la celebració d’un nou referèndum sobre la seva pertinença o no al Regne Unit. El motiu que el Brexit canvia la situació i per tant cal votar un cop més la voluntat d’independitzar-se, donat que a Escòcia el no al brexit va tenir una resultat aclaparador i per tant si les condicions de la permanència al Regne Unit han canviat des del primer referèndum això cal ratificar-ho amb el vot  popular.

La coincidència sembla talment una jugada del destí.

Paradoxes de la vida.

Altres potser en diran justícia poètica.

Mentre aquí veiem com la justícia interfereix en la política amb una sentència inhabilitoria a Escòcia es planteja de nou exercir el seu dret d’autodeterminació.

No cal repetir, com ja vam fer en el seu moment, que ens mostrem clarament contraris al judici sobre els fets del 9-N o la desobediència a uns dictàmens confusos sobre la celebració el 9-N. La decisió sobre la celebració era una decisió política no administrativa ni de gestió per tant és difícil d’entendre políticament que s’hagi fet una denúncia penal.

I curiosament ni els jutges van actuar el mateix dia de la consulta a instàncies d’alguns partits polítics ni els fiscals del mateix TSJC en el seu moment van trobar cap mena de delicte en la del 9-N.

Tot va anar al ritme “Rajoy” més aviat lent, més aviat deixant que les coses es floreixin.

I activant els mecanismes de control sobre la fiscalia, judici endavant i sentència i condemna, sobre la que l’expresident Mas ha dit: "Ho tornaríem a fer exactament igual, no ens en penedim, perquè som demòcrates". Amb aquesta afirmació ha començat la seva intervenció d’una compareixença de Mas, i les altres dues condemnades per deixar clar que la condemna del TSJC no fa que els seus plantejaments respecte del 9-N hagin canviat.”

I la resposta nostra hauria de ser molta clara tornaríem anar a votar si es tornés a plantejar una situació semblant.

I no sols ho tornaríem a fer sinó que volemfer-ho de manera vinculant i amb garanties.

Ara hi ha les necessàries i inevitables opinions i valoracions. Hi són a gust de tothom, els juristes, advocats i professors de dret constitucional entre altres hi suquen pa. Des de qui diu que la sentència és mínima respecte la demanada de la fiscalia fins a qui creu que se’n ha sortit prou bé els acusats. Valoren l’absolució de prevaricació i veuen un cert abús en la condemna per desobediència. I si llegim els comentaris de la premsa més rància de Madrid hi ha una certa unanimitat en que sembla que els condemnats “se han ido de rositas”. Però el cert és que qualsevol sentència condemnatòria per suau que pugui semblar és una desgavell des del punt de vista que la sentència és estrictament política com va ser el judici. I això la fa ser injusta.

Perquè la discrepància política mai pot acabar amb resolucions judicials. 

La resolució del jutge sense sentenciar els condemna pel delicte de desobediència al Tribunal Constitucional (TC), com si ells fossin els únics que no han fet cas d'una sentència de l'alt tribunal i en aquest sentit seria interessant, il·lustratiu i necessari comprovar quantes sentències del mateix tribunal ha incomplert el govern central (en compten fins a trenta-quatre) sense que s’hagi cap causa ni hem vist ni a Rajoy ni cap dels seus ministres al tribunal jutjats per desobediència cosa que fa sospitar que la mesura per calibrar determinats delictes és sempre diferent i que els fils de la justícia estan mogut almenys en aquest cas pel poder polític.

El tribunal els posa la pena màxima per aquest delicte de desobediència, superior a la que demanava el fiscal. En canvi els absolt del delicte de prevaricació que era per la que es demanava més condemna.
Segur que hi ha moltes possibilitats d’anàlisi tècnic de la sentència però tampoc cal. La sentència és política perquè el judici ja ho va ser.

Bé doncs ja sabem el camí que ha agafat el govern espanyol amb qualsevol manifestació en defensa d’un nou marc de relació territorial.

No hi ha oferta política. Rajoy es defensa en la barrera de la llei immutable i amb lectura intransigent de l’esperit del legislador

No hi ha cap mena d’operació diàleg. Tot és fum.

Fum i fum per dissimular l’autèntica voluntat que no es altra que la persecució judicial de la discrepància política.

I el PSOE què: Què? Doncs res de res que pugui diferenciar-se del PP. Quan haurien de ser els que agafessin el “toro per les banyes” i fessin un pas endavant, oferta insuperable i defensa de l’estat federal i a votar que no passa res. Però no, prefereixen amb un to, només en el to, més tranquil argumentar el mateix que el PP. Ja s’ho trobaran.

La sentència serà recorreguda i així ho han manifestat els condemnats: "Això no acaba a un estat espanyol amb la democràcia amputada, sinó que acaba en Estrasburg" i ha afegit “En aquest moment estem sota la jurisdicció espanyola. Mentre estiguem sota l'Estat espanyol, complirem els tràmits per arribar on volem, que és a Europa. I si arribem a la nostra sobirania, estarem sota jurisdicció catalana i complirem la legalitat catalana".

Però alerta d’Europa tampoc cal esperar masses coses.

Si el govern espanyol creu que amb la sentència s’atura el procés està molt, molt equivocat.

Els qui vam anar a votar el 9-N malgrat la gran distància política –insalvable crec jo- amb les persones ara condemnades, mostrem la nostra solidaritat i rebuig a la condemna. Ho fem amb el convenciment de que el 9-N volia ser una mesura i tenia la voluntat de, prendre el pols de les posicions de la ciutadania davant propostes polítiques.

Des del Govern de Madrid per comptes de trobar una oferta atractiva per la via política van optar per la via judicial. I així no hi ha manera d’entesa ni de resoldre i això fins i tot ho ha reconegut el President del Constitucional sortint.

Ja ho diuen tal faràs tal trobaràs, doncs que vagin fent.