Basat en una història real

Nova novel·la d’aquesta autora francesa. Ens presenta ara una mena de thriller psicològic a l’entorn de la possessió de la voluntat de les persones per altres.

És també una mena de confessió de les pors i temors d’una escriptora quan ha escrit una gran novel·la d’èxit notable i s’ha d’enfrontar de nou a escriure. De Vigan en dóna resposta a aquets temors després de fer tot un seguit de reflexions a l’entorn del procés de creació en aquest cas de la novel·la Basat en una història real  i com aquest procés es veu dificultat per la presència obsessiva d’una persona que entra en la vida de l’autora.

Delphine de Vigan (1966, Boulogne-Billancourt) viu a París i és mare de dos fills. L'any 2001 va entrar en l'escena literària francesa i poc després amb la novel·la No i jo (Edicions 62, 2007), centrada en l'amistat entre una adolescent inadaptada i una solitària jove sense sostre, va obtenir un gran èxit de crítica i públic, confirmat amb el Premi dels Llibreters francesos i va ser portada a la pantalla per Zabou Breitman.; un ressò esdevingut internacional amb la traducció de l'obra a vint llengües. Les hores soterrades (Edicions 62, 2009) la va confirmar com una de les autores franceses actuals més rellevants és també una de les obres que va tenir un notable èxit en la que es narra la història de l’encontre d’una dona, executiva d’una empresa i un metge dels serveis d’emergències i la relació que es crea i la relació que potser s’hauria pogut produir i Res no s'oposa a la nit on relata en to autobiogràfic la relació amb la seva mare va obtenir un reconeixement ampli i nombrosos premis per la valentia de la narració i per la cruesa sense acarnissament d’una relació conflictiva i difícil el llibre ha suposat la seva consagració crítica i de lectors. Ha obtingut el premi Renaudot, el premi de novel.la FNAC, el premi de la revista Elle, el premi de novel·la de France Télévision, i el gran premi Madame Figaro, i ha estat finalista del Goncourt, del Fémina i del Médicis, i alhora ha obtingut un èxit aclaparador de lectors. També col·labora en diversos projectes de guions i participa en un seguit de programes culturals en diverses emissores de ràdio i de televisió.

La novel·la Basat en una història real ens presenta a l’escriptora quan està immersa en la dinàmica de l’èxit que li ha produït la seva darrera obra. Presentacions, entrevistes, debats a l’entorn de la seva obra omplen els seus dies i va convertint-se en una persona que està a les portades dels diaris i entre les universitats i els instituts batallen per poder-la tenir a les seves aules. Intenta portar aquesta voràgine amb una certa normalitat tot que té clar que aquest ritme de vida afecta a la seva família, dos fills que ja estan acabant els seus estudis i esperant l’entrada als estudis superiors i per altra banda la relació amb els seu company que passa molt temps allunyat per raons de feina.

En aquesta situació i en una signatura de llibres desprèn d’haver ja acabat coneix a L. una persona que sembla que coneix fins el darrer detalls la vida i obra de l’autora. Les dues dones fan coneixença i estableixen una relació aparentment d’amistat. Mentre s’afiança aquesta relació la Delphine va rebent un seguit de cartes anònimes en que li retreuen l’haver descobert temes familiars en la seva darrera novel·la.

L és una dona d’un quaranta anys, molt atractiva i amb un nivell intel·lectual notable. Sembla llençar un joc de seduccions amb la Delphine, i aquesta s’hi sent atreta i alhora alberga un íntima desconfiança que va avançant a mesura que es consolida la relació.

L, esdevé per Delphine el model d’una dona misteriosa i altament i perillosament seductora es dedica a escriure, escriu biografies de gent coneguda i famosa i d’ella es desconeix gairebé tot ja que és molt refractària a explicar les seves coses. L s’ha acostat amb actitud amical gairebé protectora a Delphine, però en mica en mica en el llibre veiem com la va atrapant en una mena de cercle concèntric sense cap mena de sortida, aquesta relació va fent que l’escriptora s’aïlli del seus amics, de la seva relació professional i així mateix del seu company i fins i tot dels fills. Aquest domini de la personalitat porta, fins i tot, a que li tregui  la idea d’escriure una nova novel·la de la que fa temps té la idea i la va induït a la necessitat de tornar a  escriure una novel·la autobiogràfica. La situació es fa cada cop més angoixant i mentre Delphine cau en una depressió L li suplanta la personalitat i fins i tot fa veure que l’ha substituït en alguns actes públics ja que ha anat també agafant la seva mateixa aparença física. 

La novel·la es va convertint en una espècie de thriller psicològic i això permet a l’autora qüestionar i posar en debat on són els límits de la novel·la com instrument de narració i quina és la relació entre la realitat i la  ficció i com una i altre es complementes i estructuren la narració novel·lada. Basat en una història real traspassa els àmbits de la narració clàssica per qüestionar si és important o no saber si el que s’escriu es veritat i fruit de la imaginació malgrat es sustenti en aconteixements reals. I sobretot també és important el que en pugui pensar el lector.

L’autora desplega totes les seves possibilitats i recursos literaris per explicar una bona història. Com els seus neguits són analitzats i com el factor de la persona que va introduint-se en la seva vida va intervenint en el procés de gestació del relat.

Escriptura elegant canviant de registre des de moments poètics a moments d‘una duresa narrativa notable. Diàlegs i reflexions íntimes ben combinades.

Trenca amb molts registre. I finalment genera el dubte. La història de la seva relació amb L ha existit o tot plegat és fruit del procés creatiu de l’autora.

En fi una lectura que no es pot deixar i alhora una lectura intentant discernir que hi ha de real i de ficció en la narració.Basat en una història real

Basat en una història real
Delphine de Vigan
Col·lecció El Balanci 764
Edicions 62, octubre del 2016