Proposo...

Per terra, mar i aire ens arriba la bona nova que a la ciutat hi haurà pressupostos participatius per primera vegada a la història.

Amb el lema I tu, que proposes? S’ha llençat la campanya per incentivar a la ciutadania a fer la seva proposta per incloure-la en la llista. Llista de projectes que es posarà a votació entre la població, que vulgui participar-hi, i després un cop escollits es portaran a terme.

Òbviament hi ha diverses condicions. Les propostes han de ser: Relacionades amb l’espai públic i/o els equipaments municipals de competència municipal. Que compleixin la normativa vigent relacionades amb un interès general (no respondre a interessos personals). Viables tècnicament No superar els 30.000 euros. No comprometre el pressupost d’altres anys. Passaran a la fase de votació les que compleixin tots els requisits.

La partida que es destina a aquets projecte és d’un 150.000€.

Per tant una part reduïda dels pressupostos globals de l’ajuntament.

Possiblement com a sistema d’assaig ja està bé, podrien ser més, sens dubte, però tot es començar. Vistes les condicions i la partida econòmica recorda als programes que es va batejar com “amortització de la ciutat” en anteriors legislatures. No és en bé el mateix però la voluntat de traspassar una part de la decisió en diverses accions sobre la via pública roman en les programes esmentats.

El fenomen dels pressupostos participatius no és nou, ja fa anys, que amb més o menys èxit, s’han tirat endavant experiències que promouen el debat i la participació en decisions de caire pressupostàries. Recordarem que la idea dels pressupostos participats van néixer com a experiència de corresponsabilitzar  a la ciutadania de les decisions de l’administració a Porto Alegre, al Brasil, a partir d’aquí són moltíssimes les experiències que porten a compartir decisions i pressupostos entre la ciutadania i els seus representants.

El que es coneixen com pressuposts participatius generen un tipus de mecanisme de debat, participació ciutadana i decisió que pot influenciar de manera molt més directa en les finances municipals i les seves conseqüències sobre la ciutat a través de les propostes de la ciutadania, en polítiques concretes.

Queda clar, la ciutadania no fa els pressupostos de l’ajuntament sinó que en determinats aspectes amb la seva corresponen partida hi ha la co-decisió entre la ciutadania i confirmada pel Ple de l’Ajuntament.

En el cas que ens ocupa a la nostra ciutat hi ha un seguit del capítol d’inversions Relacionades amb l’espai públic i/o els equipaments municipals com diu la mateixa normativa del programa vilanoví fins el límit dels 150.000€.

És molt? És poc?

Cadascú hi dirà la seva però com a inici sembla positiu i suficient per poder ordenar tot el procés.

Sembla que el projecte a hores d’ara ja ha suscitat molt interès i s’han presentat forces projectes que ara hauran de passar pel sedàs, primer de les condicions exigides i després de la possibilitat de poder-se tirar endavant pels aspectes tècnics i polítics del mateix ajuntament.

Possibilitats de demandes n’hi ha fins l’infinit, ja se sap que això de la cura de l’espai públic és un pou sense fons, és una infinita llista que va succeint-se sense final. Accessibilitat de totes les voreres, voreres que cal eixamplar perquè no hi passes amb un cotxet de criatura o amb una cadira de rodes, voreres boterudes fruit de les arrels dels arbres, la millora  senyalització horitzontal.... En fi podríem seguir i anem posant, tindrem feina per estona i no ens l’acabaríem ni ara ni mai, quedi clar, i també les despeses segur que superarien els 150.000€ previstos per les accions participades.... Però això aquí i arreu.

No hi ha un model concret de pressupostos participatius i cada ajuntament ha adaptat el projecte a la seva voluntat, possibilitats, i també en funció de la disposició econòmica de lliure assignació fet que permet donar-hi més realisme i credibilitat. El projecte és de per sí prou interessant perquè ajuda a conèixer la realitat que cal millorar i fer-ho des de la percepció directa dels usuraris, la ciutadania activa però també creiem que tenen sentit per tot el procediment i com poden actuar els proposants i la mateixa administració, com es prenen les decisions i com es va subministrant la informació necessària.

Bé és cert que és una part minúscula del pressupost el que es posa en joc en el procés participatiu, però per alguna cosa cal començar, el quid de la qüestió és si es podrà seguir avançant i si el projecte desbordarà en el temps el marc que ha s’ha confegit i entrarem en temes més definitoris de les polítiques pressupostàries o en la seva estructura actual.

Ja ho veurem que dóna tot plegat.

La voluntat i disposició de l’administració és important però també els nivells i la qualitat dels projectes presentats. Quant aquets projectes arribin serà el moment d’opinar col·lectivament i a través del vot induir una part del pressupost.

L’assaig sembla útil, les conseqüències i conclusions de la utilitat ja les trauran després i serviran, esperem, per mantenir la voluntat i eixamplar el marc de decisió.