I ens vam menjar el món

El llibre de Xevi Sala és com una mena de recull de fotografies dels darrers cinquanta anys, és una sinterització dels enfrontaments ideològics mundials i també de les moltes renuncies, però també dels supervivents ideològics que encara que les grans ideologies s’han anat adaptant a la realitat encara queden alguns que volen resistir i romandre en els seves posicions per més ancorades en el passat que pugin semblar. El llibre recull a través de moments històrics i anècdotes aquets pervivència de resistència que són avui com una “rara avis” de la societat. Una narració on els valors ètics volen sobresortit a la liquidesa de les conviccions i valors que avui és la moneda de curs legal.

Xevi Sala (la Bisbal d'Empordà, 1965) és periodista, director adjunt del grup El Punt Avui. Periodista al diari El Punt des de l'any 1981. Ha estat director de la revista Presència i director de l'Edició d'El Punt a les comarques gironines. Actualment és director adjunt del grup El Punt Avui

Ha publicat l'assaig A l'altre barri. Vint-i-cinc anys de la Font de la Pólvora, suburbi de Girona (CCG Edicions) i les novel·les Les causes perdudes (Columna), amb la qual va quedar finalista del Premi Prudenci Bertrana l'any 2010, i En la pell d'un mort, la seva anterior novel·la La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 18-12-1965. A l’any 2014 va guanyar el premi Roc Boronat per Esborraràs les teves petjades i ara el 2016 el Prudenci Bertrana per Ens vam menjar el món. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació i també en revistes científiques i culturals.

El llibre té dos protagonistes principals en Gregori Vilar “Gori”, que és un dels darrers pescador que queda a l’Estartit que usi encara arts artesanals, és l’únic que assisteix al funeral i la cerimònia d’enterrament d’un ex-soldat americà, Kirk Barrera, amb el qual mantenia vincles emocionals després d’haver compartit amb ell des de la seva adolescència un gran quantitat de vivències aventures i va ser durant molts anys un del seus referents, malgrat al final trenquessin gairebé la seva relació. En Gori és un dels últims militants comunistes que queden al país, les idees li venen com herència del seu pare que era  barber del poble i també militant comunista fins la medul·la, estava afiliat al PSUC des de la seva fundació i treballa de manera clandestina en moltes accions de propaganda i també de suport a poder acollir militants que provenen de l’exterior. En Gori, és ara tambe un dels  darrers militants d’aquesta esquerra que els anys 70 fou majoritària a Catalunya i ara ha quedat arraconada i testimonial en Gori ho palesa de manera irònica invocant a Manolo Vázquez Montalbán quan deia que el que primer que perdien els militants d’un partit que sortia de la clandestinitat era la puntualitat, com per justificar-se ell mateix.

L’altra gran protagonista de la història o del desenvolupament de la narració és el sergent Elias Barrera. Fill del Kirk Barrera que ve des del EEUU fins l’Estartit en saber que ha mort el seu pare per recollir la bandera que tenia en Kirk i que ja pertanyia al seu pare. Elias té com a missió recollir aquesta bandera, per fer-ho haurà de connectar amb Gori Vilar. L’entesa no serà fàcil i Elias si vol recuperar la bandera haurà d’escoltar la història del seu pare que li explica en Gori. En Kirk a ulls del Gori era un personatge peculiar, militar atípic, pacifista i revolucionari segons convenia. Es destinat a la base Loran ubicada a l’Estartit amb la funció de seguir les comunicacions de la VI flota dels EEUU però també a resseguir i espiar les comunicacions de mig Europa. Com a soldat té alguns privilegis perquè el seu pare, l’avi de l’Elias, és un alt comandament de l’exèrcit americà, així pot anar amb els cabells llargs i contravé sovintejadament els codis de conducta dels militars. El seus caps fan els ulls grossos i li permetem una certa llibertat tant és així que el seus companys li deien que era “el soldat menys soldat de tots els soldats”. Aquesta llibertat li permet connectar amb el Pare del Gori i un company seu pescador i col·laborar amb la cèl·lula del PSUC que formen en incomptables aventures. Com que rep comunicacions de la intel·ligència espanyola s’assabenta de fets que poden ajudar als seus companys d’aventures. Les converses entre l’Elias i el Gori posant al descobert un seguit d’aventures que van des de la visita acompanyant a l’Amanda Lear d’amagatotis a veure a Salvador Dalí ja malat a la seva habitació fins salvar a Santiago Carrillo d’un atemptat, o assistir a un sopar entre el mateix Carrillo i Josep Pla sensacional i mil històries més, descobrim doncs mil batalles i batalletes d’aquells lluitadors més o menys anònims des de les pintades en contra dels americans, als primers objectors com Pepe Beunza, o l’intent fallit de fer volar la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro, o la central d’Ascó..

L’Elias i el Gori van estrenyent relacions i també viuen situacions complicades com la història de la relació de la Irina filla del Gori i el seu pare o haver de fer front a la voluntat d’extorsió de les màfies russes que comencen a operar la Costa Brava.

El llibre a més d’explicar les relacions entre els protagonistes amb l’amistat, les discussions i la defensa de les idees és també una crònica de la lluita antifranquista en els darrera anys de la dictadura i també de la pèrdua de moltes, masses conviccions durant la transició. També hi ha en el llibre una trama de misteri i gairebé de petita novel·la negra que es resol de manera contundent.

Bona trama, ben desenvolupada i amb un final apoteòsic. Es llegeix molt bé per la destresa en la narració i els diàlegs.

Memòria, nostàlgia però sempre mirant endavant.

I ens vam menjar el món
Xevi Sala
Premi Prudenci Bertrana
Narrativa Clàssica 1119
Barcelona, Novembre 2016