Tocar el món, manifestar-lo

Amb motiu de ser nomenat soci emèrit 2011 del Centre Artístic del Penedès, L’Agrícol, amb seu a Vilafranca del Penedès, Norbert Bilbeny (Barcelona, 1953) va escriure un assaig en elogi de la pintura, i que ara ha reelaborat i publicat amb el títol Tocar el món. Introducció informal a la pintura (Lapislàtzuli, 2016).

Aquell acte solemne va incloure la invitació a Bilbeny a escriure sobre art. No ha d’estranyar. És sabut que Norbert Bilbeny, professor, escriptor, filòsof i humanista, es considera també pintor abstracte, havent exposat les seves obres de caire geomètric en més d’una ocasió. A Vilafranca mateix, a la Capella de Sant Pelegrí, del VINSEUM, es guarda la memòria de l’exposició que l’any 2012 Bilbeny hi va fer amb el lema Geometria de la llum.

Tocar el món és un breu, però intens assaig en el qual el filòsof desplega el seu pensament sobre diversos aspectes de la pintura física, però també de la pintura com una metafísica. En els capítols del llibre, el professor Bilbeny no només desgrana aspectes de la formalització de la pintura sinó que també exposa els valors ètics i culturals que la pintura pot dur associats, com ara el desvetllament de la realitat última de les coses, la seva ànima, amb el color blanc com a símbol d’una llum que és revelació de la veritat o, si es vol dir d’una altra manera, de l’essència que s’oculta sota les formes. Bilbeny també escriu sobre el concepte de la bellesa que és harmonia; i assaja discurs sobre el desig d’excel.lència com a motor per assolir un més alt grau de perfecció humana... La pintura com a exercici, doncs, de polir la pedra tosca que som els humans fins a escairar-la de manera que siguem útils, però també bells en l’edifici de la humanitat.

La pintura com un art, però també com una ètica. Fins i tot podríem dir l’art de la pintura com una pregària, o també la pintura com una filosofia de vida i la creativitat artística com una expressió d’allò que, tot contenint-lo, ens sobrepassa. Cal no oblidar que al principi dels temps l’expressió artística no era una expressió de la personalitat com ho entenem avui dia, sinó una expressió personal del sagrat de l’existència. Al respecte, voldria recordar aquí unes paraules de Roger Garaudy: L’art és sagrat quan no em deixa intacte, quan em fa participar en una vida més gran. Vet aquí la qüestió. Esdevenir participants d’una vida més gran, ser amb allò que ens sobrepassa. L’art, tant la seva pràctica com la seva contemplació, fa ressonar dins nostre una dimensió de l’existència que no sabem que sabem fins que es revela. Salvador Pániker, traspassat fa poc, deia que, en l’actualitat, és el poeta i l’artista qui han mantingut el sentit del misteri. 

És per aquest sentit del misteri que Norbert Bilbeny afirma que la bellesa ens porta al paradís, tot reprenent un fil de Gaston Bachelard, quan diu: La joia de pintar és una joia de viure. L’univers, més enllà de totes les misèries, té un destí de felicitat. L’home [i la dona] ha de retrobar el Paradís.

Des d’aquest punt de vista, l’art es constitueix en un camí de felicitat, de plaer, de benestar tant per a qui pinta com per a qui un espectador de la pintura. L’art ens fa més complets, humanament parlant, perquè ens eleva per damunt dels peus de fang. L’art, que nodreix l’esperit que ens anima i ens fa ser qui som, ens impulsa a anar més enllà i ens proporciona una mirada vers el que encara som en camí de ser, ens projecta cap a la completesa vers la qual aspirem, ens llança vers una bellesa que intuïm que hi ha, un Edèn. L’art, com el pensament, es constitueix en una forma del sentit de l’existència que anhela, diguem-ho amb les paraules de Bilbeny, la bellesa que ens porta al paradís.      

Quan un assaig es manifesta com un veritable art del pensament i la paraula, provoca la reflexió, l’estimula de manera tan viva. En el cas que ens ocupa, provoca la reflexió sobre l’art de la pintura que per similitud bé podem traslladar al dibuix i al disseny. Dic això, si se’m permet aquesta expansió personal, perquè en aquest moment sóc en una última fase de l’escriptura d’unes memòries sobre la meva activitat com a dissenyadora d’ex-libris. Durant l’escriptura d’aquestes memòries no m’he pogut estar de fer reflexions sobre la pròpia feina i sobre el propi estil. Qualsevol artista es planteja el problema de la seva manera de reproduir les coses, diu Bilbeny en el seu escrit.

És exacte. Més tard o més d’hora l’artista es planteja aquest problema que, ben mirat, és un problema filosòfic. Ara, llegint un dels capítols de Tocar el món, allà on Bilbeny parla dels valors matèrics i els valors formals de la pintura, he aclarit la diferència, abans només intuïda, sobre la preferència dels artistes a l’hora d’acarar el seu treball, uns privilegiant la matèria, i els altres orientant-se més cap al dibuix, la taca, la superfície plana. És evident que el meu treball cal situar-lo en aquesta línia del formal més que del matèric. Tanmateix, com les pintures de Norbert Bilbeny, que són una expressió plàstica de l’ordre geomètric ocult en la realitat o, si és vol dir d’una altra manera, pintures que expressen amb molta vivesa de colors i formes que semblen impossibles la seva forma de veure l’abstracció: pintures que mostren la seva subjectiva manera d’entendre el que ell mateix en diu l’abstracció pura. Seguint aquest discurs, cal veure una inclinació espiritual dels artistes vers una o altra forma d’expressar-se, més sensual o terrestre l’una, o més espiritual o celeste l’altra, per dir-ho de forma gràfica.

Així, doncs, per uns artistes ‘tocar el món’ significa manifestar-lo a través de gruixos de matèria que recorden els relleus d’un tapís o la rugositat i escrostonaments d’un mur, o fan pensar en els volums de la ceràmica o de l’escultura. De manera escaient el professor Bilbeny posa els exemples Tàpies i Barceló. En canvi, per a altres artistes ‘tocar el món’ significa manifestar-lo a través de valors formals sobre la superfície com són la línia, la taca, els colors diluïts o plans, i també el collage, cal afegir. I com a exemples posa Cézanne, Kandinsky, Matisse, Scully. I Rothko. Una pintura de Rothko il.lumina, posa una llum de color vermell, blau, rosa i taronja en el blanc camp visual de la coberta del llibre Tocar el món.

A Tocar el món trobem el professor Bilbeny en la seva doble condició de filòsof que pinta, i de pintor que filosofa. El creador que observa, i l’observador que, per ‘tocar el món’, el pinta. Qui mira i és mirat per ell mateix... en un interessant exercici en el qual la llum hi té un paper central, nuclear. No hi ha pintura sense llum, com no hi ha pensament sense llum, o el que significa la llum com a imatge del discerniment i la consciència. Sens dubte va ser una bona idea convidar el filòsof pintor Norbert Bilbeny a escriure sobre art. Tocar el món és un fruit saborós destil.lat tant des dels sentits com des de l’intel.lecte.