Donde los escorpiones

Nou lliurament de les investigacions que porten a terme els guàrdies civils Bevilacqua i Chamorro, ell un psicòleg que mai ha volgut treballat d’aquesta professió i va trobar una sortida en el cos armat de la Guàrdia Civil i ella una disciplinada guàrdia que ha anat guanyant experiència i seguretat en els treball d’investigació. Se’ls ha unit també un nou protagonista el caporal Arnau que va agafant pes en la narració. Aquest cop s’han d’enfrontar a una investigació en el contingent de l’exèrcit espanyol a l’Afganistan.

Un cop més la destresa i la sagacitat dels guàrdies civils descobreixen la identitat i motius de qui va matar a un militar veterà de les campanyes d’Irak i altres missions internacionals.

L’ambientació de la vida a els bases situades a països amb guerra està molt ben explicada i ambientada.

Lorenzo Silva va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir com advocat d'empresa des de 1992 fins a 2002. Ha escrit relats, articles i assaigs literaris. Ha publicat, també, els assaigs,Viajes escritos y escritos viajeros (2000) i Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la pesadilla de Marruecos (2001). Ha escrit també el llibre de relats, El déspota adolescente (2003). Però per sobre de tot és conegut per les seves novel·les, Noviembre sin violetas (1995), La sustancia interior (1996), La flaqueza del bolchevique (Finalista del Premi Nadal, 1997), Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia (1997), El lejano país de los estanques (1998), El cazador del desierto (1998), El ángel oculto (1999), El urinario (1999), El alquimista impaciente (Premi Nadal, 2000), La lluvia de París (2000), El nombre de los nuestros (2001), La isla del fin de la suerte (2001), La niebla y la doncella (2002), Los amores lunáticos (2002) Carta blanca (Premio Primavera, 2004) Los niños feroces (2011), La marca del meridiano (2012) amb la que va obtenir el premi Planeta. La seva obra s’ha traduït a diversos idiomes.

La narració comença a Madrid el juliol de 2014 quan una investigació sobre el moviment de droga acaba amb un fiasco i amb la sensació d’haver comés molts errors per part del dispositiu de vigilància i intervenció.

Mentre analitzen el perquè el desastre l’equip de “Vila” i Chamorro reben l’ordre de traslladar-se a la base de l’exèrcit espanyol a L’Afganistan, Herat. S’ha trobat mort un soldat espanyol, hi ha dubtes sobre que ha passat, l’han mort amb una mena de falç plegable de les usades pels afganesos per tallar la rosella de la qual s'extreu la droga, però hi ha masses hipòtesis obertes com per tancar-ne una definitivament.

Els guàrdies civils abans de marxar parlen amb la dona del soldat mort que els confirma que estaven  iniciat un procés de separació donat que la personalitat del soldat havia canviat després de viure les experiències de la guerra del Golf.

Ubicats ja a Herat i intentant aclimatar-se no sols a les extremes condicions meteorològiques i també a la vida pròpia d’una base militar amb diversos exèrcits diferents i també amb “contractistes” civils que ajuden a la formació del nou exercit afganès. La complexitat de les relacions jeràrquiques entre els exercits i també les tensions que significa viure en una espai on els atacs terroristes poden desfermar-se en el moment més impensat. Tot plegat genera un cert clima d’asfíxia al que cal adaptar-se si es vol poder fer la feina amb una certa tranquil·litat. La mort aixeca dubtes perquè d’entrada sembla que no hi ha motivacions. Sense  descartar la possibilitat d’una acció d’algun talibà infiltrat sembla per les primeres investigacions que la mort del soldat obeiria a altres causes i sembla més una acció de revenja personal que no pas una mort degut a un acte terrorista.

Les seves investigacions comencen intentant esbrinar les relacions que mantenia el soldat amb la resta del personal de la base. Hi ha alguna sorpresa per les relacions amoroses que mantenia o havia mantingut amb diverses dones, tant militars com civils. Aquí hi podria haver una línia d’investigació però per altra banda la relació que tenia també amb altres militars amb alguns d’ells enfrontament obre una altra línia d’investigació. El mort era un veterà de les missions bèl·liques a l’estranger i l’havia fet coincidir amb altres soldats i amb alguns d’ells fruit d’alguna missió fallida hi havia un enfrontament i una animadversió que fa que es pugui pensar que una topada entre ells acabés amb la seva mort.

Els investigadors malgrat vagin escassos de mitjans per poder seguir una investigació tal i com estan acostumats habitualment van avançant en línies i en van tancant d’altres bé perquè els descarten o perquè semblen no dur enlloc. Després de diversos anàlisis forenses tenen sospites fonamentades sobre l’autor de l’assassinat. Una certa habilitat en els interrogatoris esclareix el tema però no descobreix les causes  ocultes de la mort més enllà de la figura de l’executor. Tenint la certesa de l’autor material, la investigació seguirà fins a portar a qui va ser allò que en diuen l’autor intel·lectual de l’assassinat i les causes del perquè de la mort. 

Novel·la força interessant per com es va desenvolupant la trama d’investigació com per la excel·lent descripció que es fa d’una base de l’exèrcit, aquest cas de l’OTAN, en territori hostil i en condicions de desplegament precari.

Més enllà de la investigació també l’aprofundiment en determinats personatges fa que la seva lectura sigui atractiva sense perdre l’interès en cap moment.

Donde los escorpiones
Lorenzo Silva
Colección: Áncora & Delfin
Editorial Destino
Barcelona, 2016