“Zapateado”

Ja es coneguda la frase de que les primàries les carrega el diable.

Sens dubte és un bon sistema per la tria dels candidats o candidates que han d’afrontar processos electorals. Que tinguin la majoria de les bases del seu partit i si pot ser de la ciutadania és una primera garantia. No d’èxit electoral que depèn de més coses, però si d’obtenir suports general de la militància i els simpatitzants .

També és cert que les primàries no sempre resolen el problema de fons que puguin tenir els partits. França n’ha estat l’exemple els candidats que van ser escollits pels dos gran partits els Republicans i els Socialistes han fet figa tot i guanyar, inesperadament cert, les respectives primàries.

I si en una confrontació electoral el creuament d’“atacs”, desqualificacions i altres coses entre candidats  són moneda habitual de canvi més enllà d’explicar les pròpies propostes, això s’agreuja ja que quan és entre companys de partit que aspiren a liderar-lo és molt més dur i cruel i ja ho deia l’italià Giulio Andreotti, que va fer la distinció següent: “En la vida hi ha amics, coneguts, adversaris, enemics i companys de partit”. O aquella frase també molt  usada “Deslliureu-me, Senyor, dels mals amics (companys de partit), que dels enemics ja me n'ocupo jo.”

Tot això ve perquè en mig del procés de recollida d’avals per els primàries socialistes l’expresident Zapatero ha tirat de cinisme per vendre la moto de la Susana Díaz.

Avui ressona amb molta més força aquella frase del President Montilla: "José Luis, los socialistas catalanes te queremos bien, te queremos mucho, pero aún queremos más a Catalunya y a sus ciudadanos, los queremos apasionadamente, nos debemos a ellos, a sus problemas, a sus expectativas, a sus justas demandas, a su cultura, a su lengua y a su Estatut, que vamos a defender con todas nuestras fuerzas". Frase pronunciada en un Consell Nacional davant Rodríguez Zapatero quan es debati l’estatut a les Corts.

Ara val la pena recordar-les quan Zapatero com ambaixador de Susana Diaz arriba a Catalunya i llença algunes paraules que no tenen massa sentit com ara quan ha lamentat les "veus" que a Catalunya han instaurat "prejudicis" sobre Díaz i ho ha vinculat al fet de ser dona i andalusa."Hi ha hagut poques candidates a la secretaria general del PSOE, però quan hi ha una candidata es té en compte el seu origen".

Zapatero s’equivoca dient això i ho sap. Sap que el que diu no s’ajusta a la realitat i en persones com ell que han tingut altes responsabilitats és inadmissible.

A Catalunya no es discrimina a ningú ni per ser andalús i per descomptat ni per ser dona ni per res. I que ho digui està faltant a la veritat i ho diu per interessos sectaris.

El PSC ja li ha respost recordant-li que José Montilla també és andalús hi mai ningú (o si es vol gairebé ningú, alguns  talibans propers al pujolisme profund van qüestionar el seu origen) li ha retret que fos andalús i arribés a la màxima representació institucional de Catalunya.

Mal camí agafa Zapatero com a escuder de Díaz si dient això pretén que guanyi adeptes.

No negaré que a Catalunya, una part important de catalans i catalanes siguin o no siguin del PSC, no donarien suport a Diaz. Jo no per descomptat.

Masses vegades s’ha instrumentalitzat el nostre país per fer-ne un arma electoral.

Bona part de la militància no li perdona el seu paper obscur, intrigant i decisiu en fer caure Pedro Sánchez i fer-ho des de l’ombra sense donar la cara i amb hipocresia manifesta. I tampoc és de rebut comparar les polítiques de Puigdemont o de d’independentisme amb les polítiques de Marine Lepen. Barroeria política i això, per més que estiguin en contra de l’independentisme no és de rebut. No qualla aquest discurs. Díaz vol aixecar passions i promoure enfrontaments i això no val per arreplegat quatre vots comptats.

Però també se li recorden algunes declaracions sobre Catalunya i la política catalana, o que Catalunya s’aprofitava dels andalusos i els interessos dels seus comptes d’estalvi. En definitiva que la seva comprensió de l’Espanya federal és més aviat una Espanya unificadora i unificant.

Però més enllà d’això segurament el que caldria es que expliqués el seu programa perquè parlar de la història del PSOE sense concretar quin  és el seu "projecte polític" no serveix de res. Perquè fins ara hem sentit parlar nomes de paraules com il·lusió, ganes de guanyar i la marca PSOE cent per cent. Tòpics recurrents  Paraules buides. Però a Catalunya segurament volen saber també que pensa del dret a decidir i si donaria suport a determinades polítiques de l’estat que avui tenallen el país.

Diaz ven a Catalunya fum i molt fum...

Aquí mai s’ha discriminat a ningú pel seu origen i això està ja ho demostrat abastament sinó que per la via d ela pràctica ja és una realitat.

Que vingui ara Zapatero a explicar-nos les bondats de Susana Diaz és ben legítim però que carregui amb cinisme i mentides sobre la situació de la seva candidata a Catalunya no té ni caps ni peus. I no entès que qui fou President i cal reconèixer-li avenços importants en la legislació sobre al igualtat ara usi un recurs espuri com és de que es qüestiona a Díaz per ser dona el desqualifica per seguir parlant de segons que.

Si aquets el camí que seguirà Diaz si guanya, possiblement tindrà un PSOE rendit al seus peus però un cop més farà més profunda l’esquerda entre el PSOE i part del PSC.

Zapatero l’estimàvem, estimem encara més a Catalunya per això millor que s’estalviï segons quins xorrades. No es pot, des de la manca d’arguments, usar recursos mesquins i miserables.