Parlar i debatre sí, només faltaria, però de tot

Ha estat una setmana intensa amb el nou despropòsit de la declaració de la Presidenta del Parlament Carme Forcadell i altres membres de la mesa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver permès un debat i votació sobre temes que el Tribunal Constitucional havia conclòs que no eren de competència del Parlament.

És  realment una barbaritat que s’hagi instat aquets procediments perquè en un Parlament òbviament s’ha de poder debatre qualsevol tema i emetre les conclusions que calguin; després ja es veurà si tenen validesa jurídica (política en poden tenir, per descomptat) i ja veurem com s’executa i ja es veurà si la justícia hi té alguna cosa a dir. Però mentre, citar al jutjat a la Presidenta d’un Parlament és realment una solemne errada política i mostra, en part, la incapacitat política del govern central d’aportar propostes per poder negociar.

Condemna i rebuig doncs de les causes que fan anar a Forcadell i Simó i a la resta – i després d’altres- a declarar al TSJ.

En la  seva compareixença posterior Forcadell ha dit  sobre el Parlament "Parlar no és un delicte, debatre no és un delicte, votar no és un delicte". Té tota la raó del món, després podrien venir la tira de matisos però en puritat té més raó que una santa.

Però aquestes paraules han trobat una certa contradicció pels mateixos fets ocorregudes en el Parlament amb la situació que s’ha produït en la comissió d'investigació sobre el cas Santi Vidal del Parlament que en el seu primer dia ja ha acabat la feina.

L’actitud del Junts pel sí i la CUP ha impedit que hi hagi cap compareixença i per tant no té cap sentit que segueixi al comissió que no tindria cap mena de feina.

Fet insòlit en el Parlament

Mai havia passat un cas semblant. Sempre hi ha una primera ocasió i sembla que ara després de que la Sra. Forcadell digues allò "Parlar no és un delicte, debatre no és un delicte, votar no és un delicte", doncs ara resulta que no, que d’aquets tema no se’n pot parlar,.

Allò tant criticat i condemnat del corró parlamentari s’ha tornat a produir i aquets cop per evitar que s’investigués allò que va dir el senador d’ERC Santiago Vidal de “El Govern de la Generalitat de Catalunya té totes les vostres dades fiscals. Això és il·legal perquè està protegit per la llei de bases de dades del govern espanyol. Però tontos no som, perquè ja sabem que no ens les facilitaran de manera voluntària. I això serveix per al cens electoral i serveix per a tantes, tantes coses”.

“En aquests moments, i no us diré com ho hem aconseguit perquè ho hem aconseguit de manera absolutament il·legal, tenim totes les vostres dades tributàries. Tots esteu fitxats, tots. Al nou Estat no s'escaparà ningú. A canvi, us donem la nostra paraula d'honor que sabreu on va cada euro”.

“Haig de donar una mala notícia: en aquests moments, qui ha de tenir la base de dades d'Hisenda, ja la té. Són unes dades reservades, en teoria els qui portem aquest procés no hauríem de tenir-hi accés, però a vegades passen coses, no us direm com, perquè no és exactament legal, i no estaria bé que un jutge us expliqués coses que no estan exactament legalitzades”.

L’ex-senador Vidal després de fer-se públiques aquestes paraules va rebre per totes bandes –i crec que massa-, per part del Govern, per part de l’oposició, per part de la premsa i  també per part dels seus.

La pressió va ser forta, molt forta i va acabar plegant de senador, per no ser un “problema” pel procés. Va pagar un cost elevat.

Però Vidal és tossut i es va ratificat en les seves paraules. "Cal generar il·lusió i veure que s'estan fent coses". El Govern i el partit pel que havia estat senador ERC el van  desautoritzat però ell insistia "Em ratifico en les meves manifestacions.

Hi va haver una coincidència generalitzada que les paraules de Vidal havien estat un inconvenient més al procés.

I a rel d’aquetes paraules es va constituir a petició de Ciutadans, PSC i PP una comissió d’investigació parlamentària per demanar explicacions sobre polèmiques declaracions de l'exsenador d'ERC Santi Vidal sobre suposades accions irregulars de la Generalitat en el marc del procés sobiranista.

La majoria parlamentària ha votat en contra de totes les compareixences proposades, fent així que la Comissió es quedés sense feina per manca de contingut.

Segurament la Comissió ha estat la de menys durada de la història. Aquest és un fet que no havia passat mai en l'historial de les 23 comissions d'investigacions constituïdes al Parlament des de 1980 fent bona aquella dita atribuïda a Napoleó: “si no vols resoldre un problema, crea una comissió..

El President de la mateixa perplex vol fer una reflexió amb els portaveus però la decisió de la Majoria de Junts x sí i la Cup sembla que no es mourà ni un mil·límetre.

L’excusa –perquè no deixen de ser excuses més que arguments- que ha trobat el diputat de Junts pel Sí Bernat Solé és que no pensen "fer el joc" als partits que busquen fer la feina bruta a la Fiscalia” i la CUP, que ja feia dies que anava dient que no farien petició de  compareixença ha afirmat que no volien ser còmplices d’una comissió de“persecució política” sobre els treballs del procés sobiranista”. On queda allò de que al Parlament es pot parlar de tot? i la transparència?. O és que només és por parlar del que convé a la majoria?

Naturalment la reacció de l’oposició ha estat unànime de condemna de l’actitud que impedís parlar, debatre i votar si cal algunes conclusions. I alguns partits fins i tot ja han decidit deixar de participar en la Comissió de resposta a la de Santi Vidal, com era la d’investigar (que també cal fer-ho naturalment) l‘anomenada Operació Catalunya.

Evidentment en un parlament les majories són les que manen i s’ha d’acceptar democràticament, però la validesa i la legitimació de les majories i del parlamentarisme està en el respecte a les demandes de les minories i el respecte dels votants d’aquets partits d’oposició. Tancar de manera diguem-ne legal una comissió de la manera en que s’ha fet, aplicant el corró de la majoria, és una perversió del sistema parlamentari. Raons? les que vulguin, matisos? els que calguin, però la realitat és la que és. I aquesta és impedir que se sentin opinions i arguments sobre un cas que va generar tensió política i que caldria esclarir més enllà dels desmentiments del partits del govern.

"Parlar no és un delicte, debatre no és un delicte, votar no és un delicte"  Va dir la Presidenta Forcadell i té tota l raó del món i impedir-ho és una astracanada política, però això també ha de valer per la comissió d’investigació del cas Vidal.

Cal estar a les verdes i a les madures i si la majoria actua d’aquesta manera posa en entredit les paraules certes i encertades de la Presidenta.

Encara hi són a temps de rectificar. Estaria molt bé: S’ha de retornar la política a la ciutadania, recuperar la cultura dels valors, la regeneració i l’obertura democràtica i inaugurar una nova manera de fer política. Transparència, rendició de comptes, apoderament de la ciutadania i govern obert són premisses irrenunciables». (Pàgina 107 del programa electoral de Junts pel Sí) Com bé recordava el director del Periódico en un article comentant el tema

Pel bé de la política Presidenta faci complir les seves encertades paraules del contrari podríem pensar allò de diguem del que presumeixes que et diré el que et manca.