Todo lo perdido y encontrado

Aquesta és una novel·la que ha tingut un notable èxit a Anglaterra. És un llibre inspirat en la història de les dues àvies de l’autora, ella mateixa explica la gènesi de l’obra: “Les meves àvies van ser dones agosarades i molt poc convencionals que em van influir moltíssim, i em vaig inspirar en elles per escriure als personatges femenins de la meva novel·la. Volia que Alice fos com elles: valent i generosa a l'hora de prendre decisions. I volia que Kate es veiés inspirada per Alice i les seves decisions com la meva mare, la meva germana i jo ens inspirem en la generació que ens va precedir. Mama va ser la viva imatge de l'elegància i l’ intel·lecte: sempre portava un mocador de seda lligat al coll i tenia un llibre obert al costat”, afirma Foley en explicar el llibre.

Lucy Foley és una jove escriptora de vint-i-vuit anys que va estudiar literatura anglesa a les universitats de Durham i UCL. Abans de dedicar-se per complet a l'escriptura, va treballar com a editora de ficció en una important editorial del seu país. Actualment està escrivint la seva segona novel·la i dedica part del seu temps a viatjar per documentar-se. El seu debut ha rebut extraordinaris elogis tant dels lectors com de la crítica, i serà publicat per una dotzena d'editorials a tot el món.

La història es desenvolupa en diverses èpoques distanciades temporalment, la història va narrant-se entre els fets dels anys trenta i quaranta fins els anys vuitanta. A mitjans dels anys vuitanta una fotògrafa londinenca pateix encara les conseqüències emocionals de la mort de la seva mare en un accident d’avió, la mare era un ballarina de molt prestigi i reconeguda mundialment però amb uns orígens difusos. La Kate rep de la seva àvia adoptiva uns documents en els que hi troba una carta misteriosa d’una dona, Cèlia, que declara ser la mare biològica de la mare de la Kate i s’hi adjunta un retrat  dibuixat que té una semblança enorme amb la seva mare. El retrat acaba atribuint-se al famós pintor Thomas Stafford amb una obra molt cotitzada i apreciada que viu aïllat i gairebé oblidat a la illa de Còrsega.

La carta i el retrat aixeca la curiositat de la Kate i s’embranca en una llarga investigació per veure si pot trobar l’entrellat de la història que suposa i intueix que hi ha darrera el retrat.

Aquesta investigació la porta primer a visitar al pintor en el seu refugi de Còrsega, allà comença a esbrinar part de la història i també coneix al net del pintor Olivier.

Les converses amb el pintor la porten a l’Anglaterra dels anys trenta i al París dels anys quaranta, i la història d’amor que tenen el pintor i una l’Alice que tot just desperta a la seva joventut (després Cèlia), història que de manera intermitent va tenint episodis de trobades però també d’allunyament. La Kate té la sospita de que Cèlia és la mare de la seva mare i intenta localitzar-la per conèixer la seva versió de la relació amb el pintor, el retrobament de les dues dones és molt emotiu i coneixent el periple vital de l’Alice (Cèlia) durant l’ocupació alemanya de París i el seu treball a la resistència.

Finalment al Kate recomposa la història i aconsegueix situar a cadascú en el seu lloc en aquesta història d’amor frustrada per la guerra i naturalment descobreix també l’origen del retrat de la dona que va originar tota la trama de la recerca.      

La trama de la novel·la es fonamenta en el procés de la memòria i de com aquesta és capaç de recrear els escenaris físics i geogràfics, les persones i els sentiments que es van produint en cada episodi que es reviu. A través d’elements materials, com una fotografia, una carta, un retrat dibuixat o bé a través dels sentiments com l’enyorança, l’amor, els sentiments de pèrdua es va confegint la història i teixint la trama de relacions entre els protagonistes de la mateixa i també com es van situant els personatges secundaris però que tenen la missió de complementar de manera eficaç la mateixa història.

Una novel·la, això sí, carregada d’una certa nostàlgica, l’autora, seguint el fil de la història, ens trasllada a diferents escenaris i moments claus de la història de l’Europa del segle XX a partir del que viuen directament els seu personatges, sobretot de l’àvia i la mare de la Kate que es troben en situacions en les que hauran de lluitar per sobreviure i també hauran d’aprendre a viure amb els records i amb les ferides que les pèrdues comporten i intentar oblidar i mirar de cara al futur com una manera de portar una vida que sigui mínimament feliç, vetllant això sí pels records, sobretot de les persones que van tenir algun paper cabdal en la seva vida.

I ho van fer, però únicament perviuen en el record que els anys han difuminat fins a reduir la seva història a aquell dibuix, recuperat de l'oblit per una jove freturosa de passat, que la impulsa a buscar la seva veritable identitat

L’autora juga en la narració entre la primera i la tercera persona, sobretot en els episodis del passat, aquest joc fa que en alguns moments potser distregui una mica en la lectura, però per altra banda el ritme és adequat, en alguns moments la narració té elements d’intimisme sobretot en les reflexions de la Kate i com aquesta afronta el descobriments que va fent  i per tant tot plegat fa que sigui una lectura interessant i plaent.

Són interessants la descripció paisatgística així com dels costum d’una societat, sobretot l’anglesa, amb un cert pòsit d’hipocresia social i moral d’una burgesia en decadència durant els anys anteriors a la segona guerra mundial 

En el conjunt Todo lo perdido y encontrado constitueix una bona història, ben explicada i narrada i en conseqüència de lectura molt agradable.

Todo lo perdido y encontrado
Lucy Foley
Editorial Maeva
Madrid 2015