Els misteris del Palau

El cas Palau és com una mena de Guadiana informatiu, va ressorgint de tant en tant.

Va començar amb una expectativa mediàtica com mai. Es jutjava a dos dels servidors de la burgesia catalana durant molts anys a través del cas Palau, el Palau una icona nacional, el dos personatges amb qüestió Millet i Montull amb connivència amb alguns elements més havien espoliat una bona part dels recursos econòmics que rebien d’ajuts i subvencions per la seva activitat.

Un escàndols de dimensions desconegudes fins llavors al País.

La confessió dels dos presumptes delinqüents –confessos, això sí-  s’esperava amb candeletes per bona part de la premsa i per la majoria d ela ciutadania perquè s’esperava, com així va ser, que els dos gestors del Palau expliquessin algunes de les trames que feia que alguns dels diners que ells cobraven de les empreses i patrocinadors anessin a parar a la caixa de Convergència Democràtica del Catalunya,  que d’aquesta manera es finançava il·legalment (tot presumptament).

La confessió sembla que va treure a la llum allò que ja es rumorejava i que, després molta gent va dir que ja se sabia...

Mentre s’ha desenvolupat el judici amb declaracions i més declaracions amb més o menys fortuna que intentaven esclarir cap on anaven els diners que es desviaven de les aportacions, que en teoria haurien d’haver servit per millorar la programació i la gestió del Palau, l’interès informatiu ha anat baixant el llistó. I gairebé ja ni se’n parlava, algun breu i alguna fotografia perduts entre les planes interiors dels diaris lluny de la portades i dels titulars dels inicis dels informatius.

Però de tant en tant, vet aquí, que esclata alguna “mina” no prevista.

El camp de mines que s’ha anat passant de manera  rutinària, i que ja es passa amb tranquil·litat de tant en tant guarda sorpreses i sempre hi ha el perill de que hi hagi algun esclat incontrolat. I així ha estat.

Ara ha esclatat amb força una nova polèmica ja que el Govern de la Generalitat present en el Patronat del Palau ha renunciat, a instàncies de l’ajuntament de Barcelona, acusar formalment a CDC en el judici per recuperar les quantitats que van anar il·legalment al partit polític. Aquesta decisió es va prendre en una reunió del Patronat en la que hi van deixar d’assistir els membres del patronat del Ministeri, en plena negociació d’alguna llei conflictiva a Madrid i van decantar la votació els representants de la Generalitat i de la mateixa Fundació.

En una entrevista al Diario.es Joan Llinares, avui treballador de l’Ajuntament, i que va ser qui va ser designat per gestionar el Palau transitòriament després que es destapés l’escàndol ha dit a preguntes del periodista:

-Santi Vila ha dicho que ya verán lo que hacen cuando haya sentencia. ¿Se puede reclamar un dinero con la sentencia dictada, si no se ha pedido antes?

Después de la sentencia no se puede hacer nada si no se ha pedido antes. En las últimas semanas la Generalitat solo ha buscado la manera de eludir sus responsabilidades y librar a Convergencia, a Daniel Osàcar y a Ferrovial. Su argumentario solo busca impedir que CDC devuelva 6,6 millones.

Se les han puesto sobre la mesa las periciales del juicio y la jurisprudencia existente. Nuestra obligación es defender los intereses de una institución, el Palau, que ha sido víctima de un saqueo. El Palau se usó como tapadera para perpetrar varios delitos. Si los 6,6 millones los pide el Consorcio o la Fundación es secundario, lo importante es que el decomiso se controle desde la institución y asegurar que el dinero se revierta en el Palau.

A partir de la decisió de la Fundació de no anar contra CDC s’ha aixecat una enorme polseguera i mentre l’alcaldessa Ada Colau, hàbilment per treure’n rèdit polític, reclama en una carta al President de la Generalitat que es reuneixi d’urgència el Patronat i rectifiqui la seva posició i li recorda a Puigdemont que: ”És el nostre deure col·laborar al màxim amb l'esclariment complet dels fets perpetrats i acusar a totes les persones o organitzacions sobre les quals recauen indicis raonats".

De moment no hi ha resposta ni hi serà. El govern es manté ferm i no acusarà a CDC.

Però la decisió presa pel representats de la Generalitat de no acusar a CDC també ha aixecat recels entre els socis de govern. ERC per boca de diversos representants malden perquè la Generalitat acusi a CDC- però no sona massa sincer- i al·leguen que la decisió no s’ha pres en el sí del govern sinó que obeeix a una decisió de la conselleria de cultura, mentre des del PDECat s’assegura per boca del Conseller de Cultura que la Generalitat de votar contra la revisió de l’estratègia judicial del Consorci del Palau de la Música pel cas de l’espoli del Palau “no és política” sinó processal, i que va ser aconsellada pels seus serveis jurídics.

I la resposta ha vingut de la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira, li ha contestat que "ERC pensa que s'ha d'anar fins al final, com hem dit sempre! El Departament de Cultura s'ho hauria de repensar". "L'autonomisme ha mort!", ha reblat.

I també aprofitant al situació la CUP i CSQP presenten una moció al Parlament perquè es voti el fet de que el Govern acusi a CDC pel cas Palau, tot i que processalment sembla que ja no hi són a temps, però políticament seria significatiu. El partit del govern es trenca en la votació i el Parlament insta el Govern a demanar que CDC sigui acusada en el cas Palau. Però el Govern no té cap obligació de fer-ho i ja ha manifestat que no ho farà.

Nova sacsejada doncs en el govern, aquest cop fruit d’una situació derivada del Cas Palau, cas que ja ha aixecat molta polseguera i ara que ja entra en la seva darrera fase sembla que encara n’aixecarà més, i ara centrat en l’enfrontament institucional entre Ajuntament de Barcelona i Generalitat.

I el Ministeri que hi diu? Doncs sembla que no s’havien assabentat que es votaria aquets tema..... Renoi quin interès en l’ordre del dia...

Però hi ha qui no s’ho creu i creu més que és un intercanvi de favors...

Tot és possible i sobretot en el cas Palau, que de favors ja n’hem vist molts.

I, si no? que són les rebaixes de les peticions de condemna que ha fet el fiscal.

Tu confesses, em fas el favor de donar-me dades i jo et rebaixo la demanda de condemna. Tot previst i tot habitual sembla (vegis el cas 3%, també farcit de pactes)

En fi els misteris del Palau o encara allò tant clàssic “las cosas de Palacio (Palau) van despacio...".