Maçons: invents i aportacions

Avui, 24 de juny, quan escric aquest article, fa 300 anys que es va fundar la maçoneria moderna. Segons la història oficial, el 24 de juny de 1717, en una taverna on es reunien maçons, quatre lògies hereves dels gremis medievals de constructors de catedrals es van federar i van crear la Gran Lògia de Londres. Federar-se és possible quan s’és sobirà, i les lògies deuen ser sobiranes i escullen de forma democràtica els seus càrrecs cada any. Una bona mesura que poc permet agafar-se a la poltrona.

A la pregunta de com definiria la maçoneria, contesta en una entrevista a La Vanguardia Óscar de Alfonso, Gran mestre maçó de la Gran Lògia d’Espanya, i que a Catalunya té la seva seu a la Gran Via de Barcelona. Ho fa amb dos conceptes bàsics: caràcter iniciàtic i fraternitat. A partir d’aquí es poden afegir altres característiques, com ara que la maçoneria és una escola de formació humana i una institució filantròpica.

Un exemple de filantropia és la creació de la Creu Roja, la primera ONG, quan aquestes institucions altruistes no tenien aquest nom. La Creu Roja la va fundar un maçó suís, Henri Dunant, esglaiat de veure els ferits que agonitzaven, sense que ningú fes res, a la sagnant batalla de Solferino, el juny de 1859. Va començar a treballar en la creació d’una organització neutral que assistís els soldats ferits sense que importés el bàndol al qual pertanyien.

Aquesta aportació al benestar i al progrés humà de la humanitat està consignada a Masones. 100 inventos y aportaciones a la humanidad (Ediciones Invisibles). En aquest recull, que celebra els 300 anys de la fundació de la maçoneria tal com es coneix avui, el periodista Xavi Casinos fa un escandall d’invents i aportacions dels maçons a la humanitat. No la maçoneria sinó els maçons, perquè són les persones les que fan les obres.

Malgrat el secretisme d’aquesta institució, que té el seu sentit quant al caràcter iniciàtic d’aquesta fraternitat, com eren secrets els rituals dels antics misteris d’Eleusis fins al punt que poc se sap què s’esdevenia en aquella cerimònia perquè els iniciats juraven guardar el secret, alguns d’aquests invents i aportacions de signe humanístic són prou coneguts, com ara que l’estàtua de la Llibertat és obra de maçons i els valors que defensen; que l’enginyer Ildefons Cerdà era maçó i que la seva filla Clotilde Cerdà, arpista famosa i gran filantròpica també ho va ser; que l’ànima de l’editorial Bruguera, Rafael González Martínez, era maçó; que La Marsellesa i La Internacional són himnes creats per maçons; que l’òpera més bella de Mozart, maçó, és La flauta màgica, on s’explica de forma simbòlica el procés d’una iniciació; que Goethe, Swift, Voltaire, Collodi, Kipling, Twain, Wallace, Conan Doyle, Wilde, o l’escriptora abolicionista Harriet Beecher Stowe, l’autora de La cabanya de l’oncle Tom, van ser escriptors maçons; la seva literatura reflecteix valors i coneixements maçons. El fundador de la FNAC, Max Theret, era maçó, i un dels fundadors de Apple, l’inventor Steve Wozniak, també. El futbol, el basket i el rugbi són invents esportius de maçons, i la carrera espacial també ha estat terreny on han treballat maçons de renom. Edward Jenner, l’inventor de la vacuna de la verola que tantes vides ha salvat, era maçó igual que Alexander Fleming, l’inventor de la penicilina; o el doctor Bach, l’inventor de les Flors de Bach. Per no parlar de la fecunda llista de polítics, amb Washington al capdavant i acabant per Churchill, o el rei Jordi VI, el pare de l’actual reina d’Anglaterra. I en el camp de les arts visuals el creador de la Metro Goldwyn Mayer era maçó, així com Stan Laurel i Oliver Hardy, el famosos Gordo i Flaco de les pel.lícules mudes. Les pel.lícules de Cantinflas estan inspirades per un maçó, l’actor Mario Moreno. En el món de la música moderna també hi ha maçons. Un exemple dels molts que es poden esmentar: Phil Collins, músic de rock.

La llista de personalitats que presenta Xavi Casinos és llarga i amb notícies insòlites, no gaire conegudes, i fins a 100 invents i aportacions dels maçons a la humanitat, però que encara podrien ser més perquè els maçons són discrets, sembla. No per amagar-se de res sinó precisament perquè es prenen molt seriosament l’anonimat, que la teva mà esquerra no sàpiga que fa la dreta, tant si fan obres de filantropia com si troben la manera de revolucionar el món de les transfusions de sang en l’època de la Guerra Civil, com el metge català Frederic Duran, i que va salvar tantes vides també en l’època de la Segona Guerra Mundial. Maçons de pedra picada, gent honesta i fraterna amb el dolor del món que han treballat i treballen en silenci de forma altruista i solidària.

     Personalment, de la mateixa manera que la lectura de la vida del Buda a edat molt primerenca em va fer veure amb naturalitat que hi havia maneres de creure i pensar diferents, la imatge de la maçoneria se’m va presentar més lluminosa que fosca quan vaig llegir Guerra i pau, de Lleó Tolstoi, el capítol que en parla. Però, ja sabeu: jueus, maçons, comunistes, separatistes, i també gais, tots al mateix sac en la condemna, en aquells anys. Ben aviat, però, vaig poder observar que es tractava d’un mal social i en el fons ben poc cristià a la manera de Jesús: el rebuig al diferent, sigui quina sigui aquesta diferència.

     A Masones. 100 invents y aportaciones a la humanidad, de Xavi Casinos, trobareu històries i apunts ben documentats per anar desfent prejudicis, que aquí han estat furibunds. Personalitats gegantines, de la talla de Víctor Balaguer i Eduard Toda van ser bescantats per ser-ho, i els menys coneguts vilanovins Joan Rius i Vila, llibreter, animador cultural i estudiós del poeta Manuel de Cabanyes, i Joan Ventosa i Roig, polític republicà i dirigent cooperativista. És impossible negar a aquests homenots els seus valors intel.lectuals, humanístics i filantròpics. Però s’han intentat tapar tant com s’ha pogut en les diverses èpoques fosques que hem anat travessant, i encara ara costa de posar les seves figures estigmatitzades a lloc. No sembla condemnable l’amor a la justícia i a l’equitat, la pràctica de la fraternitat i el treball per al progrés de la humanitat fent avançar la ciència, la cultura, l’ètica, els drets humans, la democràcia. No és possible, en el nostre segle, imaginar tanta estretor cultural i humana en llocs civilitzats, de mentalitat oberta. Però és que potser encara no som prou cultivats i tolerants.